Què ha organitzat l’IEC per commemorar l’estada d’Einstein a Barcelona?
Aquest proper divendres inaugurem una exposició que analitza la trajectòria científica d’Einstein, la vigència dels seus treballs i també el seu activisme a favor de la pau. També s’ofereixen detalls del curs que impartí a l’IEC, en el qual establí lligams amb la comunitat científica catalana de l’època. Precisament, fa uns quants dies hem trobat un document que demostra que vint-i-cinc persones van abonar 25 pessetes per sentir Einstein. L’exposició, que es pot visitar fins al 30 abril —es tornarà a muntar del setembre al desembre al mateix pati de l’IEC—, també explica quins indrets del país va visitar Einstein durant la seva estada. Abans de la inauguració es farà una jornada que repassa la vigència de les contribucions d’Einstein. Hi participen Sebastià Xambó (matemàtic), Luis Navarro Veguillas (físic) i Carme Jordi (física i membre de l’IEC). (enllaç agenda)
Qui va tenir la iniciativa de convidar Einstein a Barcelona?
Va ser una iniciativa personal d’Esteve Terradas i Julio Rey Pastor. L’any 1920, Rey Pastor va fer una estada a Alemanya, durant la qual va coincidir amb Einstein. Li va proposar venir a Barcelona i Madrid. En tornar, li escriu una carta, que es conserva a l’Arxiu Einstein de la Universitat Hebrea de Jerusalem, en què concreta la proposta: fer uns cursos a Barcelona i Madrid. En el cas de Barcelona, Rey Pastor li diu que el convida l’Institut d’Estudis Catalans i que la Diputació de Barcelona li pagarà 3.000 pessetes. Sobre Madrid, li diu que encara no li poden donar dades més concretes, però que el «senyor ministre hi està molt interessat». Esteve Terradas, membre de l’IEC, va ser l’organitzador principal de la vista.
Esteve Terradas coneixia l’obra d’Einstein?
Des de l’any 1906, Terradas coneixia l’obra d’Einstein, però no hi veia massa transcendència ni la seva singularitat. Però l’any 1911, Terradas va participar en un congrés a Karlsruhe (Alemanya) com a membre de la Secció de Ciències. Allà coincideix amb Einstein i canvia d’opinió sobre les aportacions del científic alemany. Els seus treballs posteriors tenen un to clarament einsteinià.
En alguna ocasió, s’ha dit que l’única persona que entenia les explicacions d’Einstein durant les conferències que va fer a Barcelona era Terradas. És una exageració?
Hem de tenir present que un factor de la fama d’Einstein al món és que no se’l pot entendre. Però té la seva lògica: si fas un treball molt especialitzat, com era el cas d’Einstein, només t’entenen els especialistes. És molt difícil saber quantes persones el van seguir.
La Veu de Catalunya va publicar una crònica de l’acte, signada amb les inicials JXP —podrien correspondre a Joan Xirau Palau, germà del filòsof i que aleshores estudiava farmàcia. El text, honest i ben escrit, explica que van assistir al curs un centenar de persones, que quinze seguien bastant bé les explicacions d’Einstein, i cinc persones, del tot. La crònica no les identifica.
Quan Einstein va arribar a Barcelona ja era un personatge mediàtic internacional…
Sabem amb molta precisió el dia que Einstein esdevé un científic de fama mundial: el 16 de novembre de 1916. La Royal Society anglesa organitza una presentació pública de les seves expedicions al Brasil i l’Àfrica per observar un eclipsi de sol i veure si la teoria general de la relativitat que Einstein acaba de publicar s’ajusta a les observacions. Determinen que s’hi ajusta molt més que la teoria clàssica de Newton. Que un alemany s’imposés a un anglès en un context postbèl·lic va cridar l’atenció dels mitjans de tot el món i va catapultar Einstein a la fama.
Què sabia Einstein de Catalunya quan hi va arribar?
Poca cosa. Atès que Espanya s’havia mantingut neutral durant la Primera Guerra Mundial, per als alemanys era un país pel qual sentien simpatia.
Einstein va conèixer alguns racons de Catalunya, una part de la seva música i també la gastronomia. És ben conegut el sopar «relativista» que li van oferir a la casa de Rafael Campalans a l’Eixample barceloní?
Li va oferir un sopar de cuina catalana tradicional amb bon beure. Sembla que el van cuinar la mare de Campalans i Conxita Permanyer, la seva dona. El menú fa referències a la història de la física i a les aportacions d’Einstein i es va escriure en llatí.
De fet, l’IEC, amb la col·laboració de Pere Castells i el cuiner Germán Espinosa, farà una rèplica humil d’aquell sopar a finals d’abril, a peu dret i al pati del claustre de la nostra seu.
|
