L’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya (ASRC) recull una selecció de fragments digitalitzats d’emissores catalanes i espanyoles presents a les bandes de radiodifusió a Catalunya. Es tracta de breus espais radiofònics de diferents gèneres, indicatius d’emissores i publicitat. De moment, permet l’accés a 2.200 fragments d’unes cinc-centes emissores, tant de les municipals com del tercer sector radiofònic o de ràdios públiques i privades i, fins i tot, inclou alguns fragments d’emissores internacionals que han emès en català. Reunir aquest material ha estat possible gràcies a la col·laboració de persones aficionades al món de la ràdio, col·leccionistes particulars, oients fidels, aportacions d’algunes emissores i professionals del mitjà.
Van participar en la presentació de l’ASRC representants de totes les institucions implicades en el projecte: Núria Casaldàliga, directora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Cinto Niqui, responsable de l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya i membre de l’InCom-UAB, i Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. La conversa la va moderar Amparo Huertas, membre de la Junta de la SCC i directora de l’InCom-UAB.
La jornada —estructurada en tres parts— va començar amb la lliçó d’hivern que la SCC organitza anualment, que enguany fou a càrrec de la investigadora Maria Gutiérrez García. Gutiérrez, acompanyada de Bertran Salvador, membre de la Junta de la SCC i moderador de la xerrada, va parlar de l’estat de la investigació de la ràdio i de per què s’ha de continuar investigant.
Un dels temes en què es va fer èmfasi és en la cerca de les audiències juvenils i les noves formes de consum de la ràdio, retornant —per un moment— als transistors i acabant en els telèfons intel·ligents, per on passen els pòdcasts, que ja s’inclouen en la categoria de mitjà de comunicació «perquè s’han començat a monetitzar». D’altra banda, es va parlar dels alts i baixos de la ràdio musical, que ha perdut mig milió d’oients l’últim any, i de la ràdio generalista, que n’ha guanyat un milió. La conversa es va tancar amb una possible futura línia d’estudi que té a veure amb el tema dels drets d’autoria en el format pòdcast esmentat prèviament, un camp que comença a rebre l’atenció de molts equips d’investigació.
Finalment, la trobada es va cloure amb l’enregistrament en directe del magazín radiofònic L’altra ràdio (RNE-Ràdio 4), una edició molt especial d’un programa que des del 1980 es dedica a divulgar l’actualitat de la ràdio, la televisió, Internet i les aplicacions. Van passar per la taula Joan Francesc Fondevila (president de la SCC), Josep Lluís Micó (degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - Universitat Ramon Llull), Enric Marín (degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB) i Carles Pont (degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) per parlar sobre l’estrena de l’ASRC i la visió del present i futur d’aquest mitjà des de les diverses universitats.
Abans d’apagar els micròfons i guardar els auriculars, Cinto Niqui va manifestar el seu suport a la creació a Catalunya del Museu de la Ràdio, una iniciativa impulsada des de l’any 1995 pel programa radiofònic L’altra ràdio.
|
