Després de la presentació de l’acte, Nicolau Dols va fer una semblança personal de l’homenatjat, mentre que Joan Veny va fer una intervenció titulada «Per una gramàtica històrica inclusiva». Mar Font i Joan Ramon Veny van ser els encarregats de presentar la miscel·lània In memoriam Joan Julià-Muné. Pepita Raventós va parlar del llegat personal del professor i, finalment, Rodolf Gonzàlez es va referir al seu llegat professional.
Durant la jornada, també es va lliurar la primera edició del Premi de Recerca Joan Julià-Muné per a treballs de fi de grau en l’àmbit de la filologia catalana, promogut i patrocinat per l’IEC, i al qual optaven tres treballs. El guanyador va ser l’enginyer i filòleg Xevi Pujol i Molist amb el treball Sobre la distribució vocàlica en els manlleus i el seu grau de nativització fonològica: estudi experimental a través d’una mostra del català de la plana de Vic i proposta d’explicació tipològica, tutoritzat per Clàudia Pons Moll (Universitat de Barcelona). Aquest premi, que comporta la publicació electrònica de l’obra, es convocarà de nou l’any vinent en el Cartell de premis i borses d’estudi de l’IEC, que es lliuren el dia de Sant Jordi.
Finalment, es va poder visitar el fins ara Laboratori de Fonètica Pere Barnils de la UdL, que s’ha reestrenat com a espai museístic amb el nom de qui en va ser l’impulsor i director, el professor Julià-Muné.
Joan Julià-Muné, històric de la UdL
Catedràtic de fonètica aplicada, Joan Julià-Muné va ser professor de la UdL durant quaranta anys. Va ser el director del Laboratori de Fonètica Pere Barnils de la UdL i el responsable del grup de recerca Fonètica de la mateixa universitat.
L’any 2020 va rebre, a títol pòstum, el Premi Pompeu Fabra, atorgat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El guardó es va sumar a molts altres reconeixements rebuts en vida, entre els quals hi ha el Premi Prat de la Riba de l’IEC. |
