La presidenta de la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Àngels Vivas Larruy, va participar, l’1 de desembre, en la jornada Els drets de les dones en el dret, organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, en col·laboració amb la Comissió de Dones del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. La magistrada va impartir la conferència «Perspectiva de gènere en l’àmbit penal. Destriar entre fal·làcies i principis».   En la seva intervenció, Vivas va manifestar que hi ha un abús del concepte perspectiva de gènere. També va afirmar que «el delicte de gènere no existeix. En el Codi Penal hi ha homicidis, no feminicidis». Àngels Vivas ha format part de la Comissió d’Igualtat de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD). La magistrada va ser descartada pel Poder Judicial com a presidenta de l’Audiència de Barcelona, malgrat els seus mèrits i experiència. Àngels Vivas va signar el manifest en què alguns jutges es declaraven partidaris del dret a decidir. La jornada va ser inaugurada per la vicepresidenta de l’IEC, Maria Corominas, i pel president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Josep Maria Vilajosana. Corominas va recordar que l’actual presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, és la primera dona que dirigeix l’Institut i va fer esment de la iniciativa en format de pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’IEC. També va subratllar que avui les dones membres de l’IEC només representen un 20 %. A més a més de la magistrada Vivas, van intervenir Max Turull, que va parlar sobre «Recerques recents sobre les primeres dones juristes a Catalunya»; Núria Pomar, sobre  «Polítiques d’igualtat de gènere a Catalunya»; Natàlia Caicedo, sobre «Corrents feministes i dret», i Anna Maria Martí, sobre «L’Agenda 2030: l’ODS número 5, “Igualtat de gènere”». Finalment, Teresa Blasi, de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, va moderar una taula rodona amb totes les participants.

Tweet

---

L’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar el dimecres 14 de desembre, amb el suport de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, un debat sobre el rol que aquesta tecnologia té en la nostra societat. Hi van participar Ulises Cortés (Universitat Politècnica de Catalunya i Barcelona Supercomputing Center), Núria Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya) i Judith Membrives (Lafede.cat - Organitzacions per a la Justícia Global). Albert Sabater (Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya) va moderar el debat.

Ulises Cortés, investigador expert en intel·ligència artificial, va obrir el debat sobre aquesta disciplina científica, que la Unió Europea defineix com un sistema que, capturant informació de l’entorn, actua de manera intel·ligent per a resoldre problemes, sense la intervenció de cap humà. Podem trobar alguns exemples d’aquesta tecnologia a empreses com Facebook, Amazon o Netflix i en productes com els cotxes autònoms, les màquines de suport al diagnòstic clínic o els robots com Alexa o Siri. Cortés considera que un dels reptes més importants que afronta la societat en relació amb aquesta disciplina és el fet que qui dedica més recursos a investigar-la i desenvolupar-la són les empreses, no els governs. D’aquesta manera, tot el coneixement que es genera és propietat d’aquestes companyies, no dels ciutadans. Això, adverteix, planteja «un repte sense precedents per a la democràcia perquè es genera desinformació, manipulació i pèrdua de la intimitat». Núria Vallès va analitzar el paper de la intel·ligència artificial des d’un punt de vista crític i es va interrogar sobre l’impacte que pot tenir en una societat cada cop més polaritzada «entre els que controlen la tecnologia, que viuen en un món d’esperança sense por, i els que veuen com la tecnologia condiciona les seves vides, que viuen en un món de por sense esperança». Vallès va advertir sobre la necessitat de posar línies vermelles als algoritmes: «No tenen capacitat moral per ells mateixos, no poden discernir el que està bé del que no. Per això, com a societat hem de poder decidir, quan hi ha massa riscos, que no volem desenvolupar una determinada recerca tecnològica». La sociòloga també va recordar que la intel·ligència artificial està feta a partir del treball humà: «Sobretot l’elaboració i la classificació de dades, i moltes vegades, en condicions laborals molt precàries». Per a ella, és clau que aquesta tecnologia «es desenvolupi sempre en relació amb el context social i incorporant les demandes de la ciutadania», per això, va defensar, «cal que el seu desenvolupament sigui liderat des del sector públic». En el mateix sentit es va expressar Judith Membrives, que va posar l’accent en les injustícies i les discriminacions que pot comportar l’ús d’aquests processos d’automatització: «Creiem que cal adaptar els drets humans a l’entorn digital. La tecnologia no ha provocat la vulneració de drets, el que ha fet és perpetuar-la i intensificar-la». Membrives va posar exemples d’algoritmes que puntuen sobre el risc de reincidència dels presos i que presenten problemes de racisme i masclisme. També es va referir a sistemes que decideixen sobre qui té dret a bons socials per a pagar l’energia. En aquests casos, els col·lectius que hi opten, que ja parteixen d’una situació molt vulnerable, no tenen cap interlocutor a qui demanar explicacions sobre la resolució que els afecta. També va alertar sobre el mal ús que es pot fer dels programes de reconeixement facial en el context migratori. Cortés va precisar que «els algoritmes busquen l’eficiència, però són els polítics i les empreses els que en fan un ús o un altre, és a dir, aquells que decideixen si busquen incrementar la justícia social». També va defensar que es tracta d’una tecnologia molt integradora: «No crec que hi hagi una altra disciplina científica contemporània més inclusiva. Des del principi ha comptat amb els professionals més brillants de branques del saber molt diferents i no han estat només homes. De fet, actualment, qui treballa de manera més rellevant a Catalunya en intel·ligència artificial és la Carme Torras». El ponent també va admetre que l’aplicació de la tecnologia a les fronteres és complicat, «perquè hi ha interessos confrontats amb el respecte dels drets humans» i que «cal treballar per protegir aquests drets». Així mateix, va alertar sobre el fet que algunes empreses opten per posar en marxa sistemes que encara no estan preparats perquè volen notorietat, i que això comporta un mal funcionament de la tecnologia.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha estrenat aquest desembre nous episodis del pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’IEC, que es pot escoltar a les plataformes Spotify, iVoox i Apple Podcasts. La iniciativa respon a la voluntat de l’Equip de Govern de l’IEC, encapçalat per Teresa Cabré, d’incorporar la perspectiva de gènere en les accions de l’IEC, que a primers d’any va crear la Comissió d’Igualtat. El pòdcast s’ha preparat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. En aquest lliurament, les protagonistes són Carlota Solé, Marta Estrada, Carme Gràcia Beneyto i Maria Josep Cuenca.   A continuació, una breu descripció de cada capítol. «Carlota Solé: sociologia de les migracions i el canvi social» La sociòloga i economista Carlota Solé (1944), durant molts anys catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica com se li va despertar l’interès per la sociologia i reflexiona sobre les aportacions que fa aquesta ciència social. «Marta Estrada: oceanografia biològica» Marta Estrada i Miyares (1946) és oceanògrafa i biòloga marina. Deixeble de l’ecòleg Ramon Margalef, Estrada té un gran prestigi internacional en el seu àmbit de coneixement. Parla de «l’herba» dels oceans i de la seva preocupació pel canvi climàtic. «Carme Gràcia Beneyto: l’art que obre els ulls al món» Historiadora de l’art especialitzada en els segles XIX i XX, estudiosa de l’art valencià i de l’art natura, Carme Gràcia Beneyto (1944) ha estat catedràtica d’història de l’art de la Universitat de València. «Maria Josep Cuenca: conèixer i divulgar la gramàtica» La filòloga Maria Josep Cuenca (1964), professora de la Universitat de València, va ser la coordinadora de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, de l’IEC. També ha estat introductora del cognitivisme aplicat a la lingüística en el món hispànic. En els lliuraments següents, les protagonistes seran: Pilar González Duarte, Mariàngela Vilallonga, Alícia Casals, Àngels Pascual de Sans, Josepa Cucó i Dolors Bramon.   Enllaços als diferents canals on es pot escoltar el pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l’IEC: iVoox Spotify Apple Podcasts

Tweet

---

El 19 de desembre, Albert Folch i Folch, catedràtic de bioenginyeria de la Universitat de Washington, va llegir el seu discurs de presentació com a nou membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a la qual el Ple de l’IEC havia acordat incorporar el 15 de juny passat.   L’acte, que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC i que també es va poder seguir en línia, va començar amb unes paraules de la presidenta de la Secció, Alícia Casals i Gelpí, i del vicepresident, Antoni Roca-Rosell. Seguidament, Folch va pronunciar el parlament titulat La microfluídica contra el càncer. Albert Folch va definir el terme microfluídica com l’estudi dels fluids a una escala molt petita. De fet, «molts fenòmens i objectes que ens envolten són microfluídics, molts més que els microelectrònics. Tot es basa en els microfluids: pensem en qualsevol dispersor de gotes en l’aire, els aerosols, la transpiració de les plantes, la suor, la respiració, les impressores d’injecció de tinta, les proves d’embaràs, les tires de glucosa o les proves genètiques…», va assegurar Folch. I com s’aplica la microfluídica contra el càncer? La microfluídica es pot utilitzar per a detectar cèl·lules canceroses en les primeres etapes de la metàstasi. L’equip del Folch Lab de la Universitat de Washington ha dissecat una biòpsia d’un tumor d’un malalt de càncer en milers de peces regulars. Gràcies a la mida minúscula d’aquestes peces, s’utilitzen microfluids per a col·locar trossos de tumor en diversos pous o cuboides (cuboids). Cadascun d’aquests cuboides conté un fàrmac diferent, de manera que segons Folch «en un futur aquesta característica ens permetrà predir amb més precisió com funcionarà un medicament o conjunt de medicaments per a extirpar un tumor d’una persona malalta determinada». Albert Folch i Folch (Barcelona, 1966) es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1989. Després d’una estada com a científic visitant al Lawrence Berkeley Laboratory (Califòrnia), el 1994 es va doctorar en ciències de la superfície i nanotecnologia per la UB. Del 1994 al 1996, feu un postdoctorat a la Universitat Harvard, i el 1997, un a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Del 2000 al 2006 va ser professor associat al Departament de Bioenginyeria de la Universitat de Washington; actualment, és catedràtic d’aquesta universitat i hi dirigeix el Folch Lab.

Tweet

---

El passat 21 de novembre de 2022, la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) va renovar el seu Consell de Govern. La candidatura guanyadora fou la formada per Alícia Casals i Gelpí, com a presidenta; Antoni Roca-Rosell, com a vicepresident; Ferran Sagarra i Trias, com a secretari, i Rosa M. Poch Claret, com a tresorera. Alícia Casals i Gelpí (Barcelona, 1955) és enginyera industrial i doctora en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de la qual és catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors des del 1990.   El 15 de novembre, la Societat Catalana de Tecnologia, adscrita a la SECCT, va comunicar la ratificació de la seva Junta Directiva. Aquest òrgan va quedar constituït per: Núria Salán, presidenta; Jordi Regalés, vicepresident; Marta Pàmies, secretària; Eugeni Vilalta, tresorer, i Antoni Olivé, delegat de l’IEC. Núria Salán (Barcelona, 1963) és química, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica, i professora de la UPC. Així mateix, dues de les societats filials adscrites a la Secció de Filosofia i Ciències Socials van renovar també les juntes directives respectives. El 22 de novembre, la Societat Catalana de Comunicació va presentar el seu nou òrgan directiu: Joan Francesc Fondevila, president; Amparo Huertas, vicepresidenta; Marc Compte, tresorer, i Joaquim Marqués, secretari. Joan Francesc Fondevila és director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), catedràtic d’universitat i professor de l’Escola Universitària Mediterrània de la Universitat de Girona, de la Universitat Pompeu Fabra, la Blanquerna - Universitat Ramon Llull, Cesine, Euncet-UPC, EAE Business School, la UOC i la Universitat Camilo José Cela. Per acabar, el 23 de novembre la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (SHE) va triar la nova junta, formada per: M. del Carmen Agulló, presidenta; Jordi Garcia, vicepresident; Xisca Comas, vicepresidenta; Montserrat Gurrera, secretària, i Josep Casanovas, tresorer. M. del Carmen Agulló (Xinzo de Limia, 1957) és professora titular de teoria i història de l’educació de la Universitat de València.

Tweet

---

El passat dimecres 21 de desembre, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer una menció especial als membres de la institució que darrerament han rebut algun guardó o reconeixement per la seva tasca. Gairebé una vintena de persones expertes en diverses àrees del coneixement han recollit premis, han obtingut algun càrrec de responsabilitat o han estat homenatjades. El Ple també va recordar el Premi Pompeu Fabra atorgat al portal de recursos lingüístics de l’Institut i va donar la benvinguda a les noves presidències de les societats filials.   La llista següent inclou tots els reconeixements: •    Montserrat Aguadé i Porres, membre emèrita de la Secció de Ciències Biològiques, va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona per la seva trajectòria científica, la seva dedicació acadèmica i el seu compromís social. •    Sebastià Alzamora Martín, membre de la Secció Filològica, ha estat nomenat finalista de la sisena edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any per la seva obra Ràbia, editada per Proa. El guanyador del Premi es donarà a conèixer el proper 26 de gener. •    Josep Amat i Girbau, membre emèrit de la Secció de Ciències i Tecnologia, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Girona el dia 15 de desembre com a reconeixement de la seva excel·lència en l’àmbit de la robòtica aplicada a la millora de la qualitat de vida. •    Damià Barceló i Cullerés, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, ha estat reconegut com el quart investigador més influent de l’Estat espanyol i el 419è del món segons el rànquing internacional Research.com. Així mateix, ha estat destacat com un dels investigadors principals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que tenen més perfils a Google Scholar. •    Jaume Bertranpetit i Busquets i Jordi Camí Morell, membres emèrits de la Secció de Ciències Biològiques, i Andreu Mas-Colell, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, han estat inclosos en l’edició del 2022 del Ranking of the World Scientist: World’s Top 2 % Scientists, publicat per la Universitat de Stanford (EUA). •    August Bover Font, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser guardonat amb el premi Ploma d’Or per la seva trajectòria com a filòleg i escriptor, en el marc de la 25a Nit de Premis de Sitges, el dia 24 de novembre. •    Alícia Casals i Gelpí ha estat escollida presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC per segon mandat consecutiu. Integren el nou equip Antoni Roca Rosell, Ferran Sagarra i Trias i Rosa M. Poch Claret. •    Bonaventura Clotet Sala i Manuel Esteller Badosa, membres de la Secció de Ciències Biològiques, han estat inclosos en el rànquing dels científics amb més impacte en la salut mundial, segons l’última actualització de la base de dades Scopus, d’Elsevier. •    Eulàlia Duran i Grau, membre emèrita de la Secció Històrico-Arqueològica, va rebre el Premi Gabriel Alomar, concedit per la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, per les actuacions de difusió de la catalanitat de les Illes Balears, en el marc de la Nit de la Cultura 2022, el dia 17 de desembre. •    Francesc Xavier Grau i Vidal, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, va ser nomenat president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que depèn del Departament de Recerca i Universitats, per part de la Generalitat de Catalunya. •    Josep Laporte i Salas, que fou membre de la Secció de Ciències Biològiques i president de l’IEC (2002-2005), va ser homenatjat per les acadèmies amb motiu del centenari del seu naixement en un acte organitzat el dia 29 de novembre per l’IEC i la Reial Acadèmia de Medicina. •    Josep Peñuelas i Reixach, membre de la Secció de Ciències Biològiques, ha estat inclòs a la llista Highly Cited Researchers (HCR) 2022, elaborada per la plataforma Web of Science Group, de Clarivate Analytics, que reuneix els científics més influents del món. •    Josep Piera Rubio, membre emèrit de la Secció Filològica, va rebre el Premi Lluís Guarner 2021 de la Generalitat Valenciana el dia 22 de novembre, pels seus mèrits professionals en l’àmbit de la cultura valenciana, la seva faceta d’activista cultural i social i el seu compromís amb la llengua i la cultura. •    Carlota Solé i Puig, membre emèrita de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser guardonada amb el Premi Amic dels Amics, en el marc de la festa anual dels Amics UAB, el dia 24 de novembre. Aquest premi reconeix les persones que han tingut trajectòries destacades en relació amb la Universitat i la societat. •    Josep M. Tabernero Caturla, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va ser reconegut com a Médico del Año en el marc dels premis ABC Salud, atorgats pel diari ABC de Madrid, per la seva labor clínica i investigadora sobre el càncer. •    Joan Veny i Clar, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser homenatjat el dia 23 de novembre a Can Alcover per part de l’Obra Cultural Balear, l’IEC, el Grup de Recerca en Sociolingüística de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears, en reconeixement de la seva brillant trajectòria com a lingüista i dialectòleg. Així mateix, Joan Veny va ser homenatjat per l’IEC en la presentació del seu nou llibre, Història lingüística dels nostres peixos, que es va fer a l’Aquàrium de Barcelona el dia 30 de novembre. Joan Veny va ser homenatjat, també, per la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, el dia 13 de desembre, amb motiu del seu norantè aniversari i la publicació del seu llibre Memòries d’un filòleg norantí. •    Josep Vigo i Bonada, membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques, va ser nomenat fill predilecte de Ribes de Freser el dia 3 de desembre. •    El portal de recursos lingüístics de l’IEC va ser guardonat el dia 19 de desembre amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.   Finalment, la presidenta de l’IEC també va donar la benvinguda al Ple als nous presidents i presidentes de les societats filials: M. del Carmen Agulló Díaz, de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana; Montserrat Alsina Aubach, de la Societat Catalana de Matemàtiques; Núria Ferrer Anglada, de la Societat Catalana de Física i Joan Francesc Fondevila Gascón, de la Societat Catalana de Comunicació.

Tweet

---

El dijous 1 de desembre va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’acte de commemoració del Premi Nobel de Química, organitzat per la Societat Catalana de Química, filial de l’IEC. El professor Benjamí Oller (Institut Químic de Sarrià - Universitat Ramon Llull) va pronunciar una conferència per a divulgar l’àrea científica guardonada aquest any i els mèrits dels guardonats.   Els tres premiats són Carolyn R. Bertozzi, Morten Meldal i K. Barry Sharpless pel desenvolupament de la química clic i la química bioortogonal, que són tècniques per a construir molècules a través de processos senzills. Segons un comunicat de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, aquestes reaccions s’utilitzen per a explorar cèl·lules i estudiar processos biològics i han millorat el funcionament de fàrmacs contra el càncer. Durant la seva intervenció, Oller va apuntar que els tres premiats «han democratitzat la química amb els seus avenços, l’han feta accessible a tothom». També va explicar que «la química clic i la bioortogonal reforcen la visió de la química com a ciència central, que proporciona estratègies terapèutiques sense precedents i eines úniques per a resoldre preguntes fonamentals en biologia». Durant l’acte també es va fer el lliurament de diplomes a totes aquelles persones que han obtingut el títol de doctor en química durant el curs 2021-2022.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el dijous 22 de desembre una nova edició de la Jornada de Santa Llúcia, aquest any destinada a parlar dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), els disset compromisos que guien la implementació de l’Agenda 2030 aprovada en l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2015. Els objectius, de caràcter ambiental, social i econòmic, inclouen la fi de la pobresa, l’educació de qualitat o la igualtat de gènere.   La Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, van organitzar aquesta jornada aprofitant que el 2022 és l’Any Internacional de les Ciències Bàsiques per al Desenvolupament Sostenible. Diversos científics que treballen per l’assoliment dels ODS van parlar d’alguns dels principals reptes vinculats al medi ambient. La jornada va comptar amb les intervencions de Carolina Donat (Institut de Salut Global de Barcelona - Campus Mar i Karolinska Institutet), que va parlar de l’impacte de la contaminació de l’aigua en la salut; Sergi Vinardell (Resource Recovery and Environmental Management i Universitat Politècnica de Catalunya), que es va referir al concepte d’economia circular; Gerard Gaya (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), que es va ocupar del canvi climàtic, i Josep Lloret (Universitat de Girona i Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona), que va parlar dels ecosistemes marins.

Tweet

---

Ferran Camprubí i Baiges, doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, va rebre, el dilluns 12 de desembre, el Premi Ferran Armengol i Tubau que atorga la Societat Catalana d’Economia (SCE).   El guardó se li va concedir per una tesi doctoral sobre les inversions del sector assegurador espanyol i les seves inversions en el període 1984-2015. Les directores de la tesi van ser Manuela Bosch i Príncep i Yolanda Blasco Martel. L’acte va ser presentat pel president de la SCE, Eduard Arruga, i va comptar amb la intervenció de Joaquim Perramon, doctor en ciències econòmiques, divulgador de temes econòmics i membre de la Junta Directiva de la SCE. El guardonat va impartir una conferència en què va explicar el contingut de la seva recerca.

Tweet

---

El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes es va presentar l’1 de desembre en un acte que va omplir la Sala Pi i Sunyer de gom a gom. L’autor del llibre, l’enginyer i filòleg badaloní Jordi Font-Agustí, va argumentar la passió que l’ha portat a elaborar aquesta obra: «El ferrocarril és una de les consecucions més atractives de l’enginy humà perquè hi participen totes les branques de la tecnociència i s’estén per tot el territori, amb un gran impacte sobre el paisatge».

L’autor també es va referir a les conseqüències socials d’aquest mitjà de transport: «Abans del ferrocarril el 90 % de la població no anava gaire lluny de casa seva: el tren va canviar la manera de viatjar i de comerciar i, per tant, de relacionar-se. Classes socials que fins aleshores es barrejaven poc comencen a coincidir a les estacions». Font-Agustí va remarcar que el ferrocarril és un tema recurrent en totes les disciplines artístiques i així s’evidencia en el llibre, que mostra com la pintura, la literatura, la fotografia, el cinema, la música o el còmic han captat i interpretat l’aparició i el desplegament del ferrocarril a Catalunya. El ferrocarril a l’art català Durant la presentació es van citar algunes de les obres més emblemàtiques relacionades amb el món del ferrocarril. Tomàs Padró i Pedret, per exemple, va pintar el quadre Estació de ferrocarril moments abans de sortir un tren.     Font: www.museodelprado.es.   Autors com Narcís Oller, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Quim Monzó o Joan Margarit han situat personatges i històries en trens i estacions. És el cas d’«Horaris nocturns», del poeta nascut a Sanaüja: Estic dormint amb tu i sento passar els trens. Em travessen el front els llums de les finestres estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit. L’estona de silenci em deixa un llum vermell, la nota a un pentagrama de cables i de vies obscures i lluents. Estic dormint amb tu i els sento com s’allunyen amb el soroll més trist. Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells. Potser l’últim encert és ―abraçat a tu― deixar que els trens se’n vagin en la nit. Cançons com Tren transsiberià, dels Amics de les Arts, o Els trens de Kosovo, de Lluís Llach; sèries com Estació d’enllaç de TV3, o pel·lícules com Mapa dels sons de Tòquio, d’Isabel Coixet, són només alguns exemples d’altres obres que donen al ferrocarril un paper rellevant. El llibre ha estat coeditat per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, i el Museu del Ferrocarril de Catalunya (Fundación de los Ferrocarriles Españoles). L’obra forma part de la col·lecció «Habilis: Tecnologia i Societat», promoguda per la SCT. El primer tren que va entrar en servei a la península Ibèrica va ser el de Barcelona a Mataró el 1848. La presentació del llibre va ser el punt de partida de les commemoracions que es faran amb motiu del 175è aniversari de l’arribada del ferrocarril a Catalunya.

Tweet

---

El passat 15 de desembre, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, i el president de la Institució Francesc de Borja Moll, Carles Duarte, van signar un conveni de col·laboració per a difondre el Diccionari català-valencià-balear (DCVB).   La Institució Francesc de Borja Moll és la dipositària dels drets del DCVB, elaborat per Antoni M. Alcover i el mateix Moll. Aquest 2022 es compleixen seixanta anys de la culminació del diccionari. D’acord amb el conveni, si bé la Institució ostenta la seva titularitat de ple domini, l’IEC continuarà oferint el servei de consultes del DCVB a través del web https://dcvb.iec.cat/ i totes dues entitats compartiran la darrera versió informatitzada del diccionari. En l’acte de signatura del conveni també hi han assistit Josep Maria Llull, advocat de la Institució Moll, i el filòleg mallorquí Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC, el primer president de la qual fou, justament, Antoni M. Alcover.

Tweet

---