Flocel Sabaté ha avançat que el seminari va ser una oportunitat excel·lent per a intercanviar experiències i per a fer xarxa entre les acadèmies que lideren projectes d’investigació similars: «Concretament, vam explorar vies de col·laboració amb Àustria, Egipte, Macedònia i Itàlia; volem compartir coneixement i establir noves col·laboracions.»
La jornada formava part d’un projecte de recerca coordinat per l’IEC, en el marc de la UAI, sobre ciutats mediterrànies: «Vam començar el 2015. Vam aconseguir el projecte gràcies al caràcter interdisciplinari de l’Institut: treballem des de diferents branques del coneixement i des d’un punt de vista diacrònic. Hem fet ja tres seminaris i dos grans congressos. Vam aprofitar aquesta nova jornada per a posar la investigació al dia: encara queda molta feina per fer.»
Els especialistes van reflexionar sobre el passat i el futur de les ciutats mediterrànies: «Vam parlar de noves perspectives en la recerca històrica i de com fer front als principals reptes del present: la immigració, el creixement urbà, la gestió dels residus, el canvi climàtic, la demografia i les polítiques públiques que afecten aquesta part del món. Són problemes que requereixen solucions col·laboratives: cal un model més participatiu i més transparent de gestió. No hi ha solucions màgiques, cal treballar de manera coordinada i respectant la diversitat.»
La jornada va comptar amb la presència d’acadèmics internacionals, com Klaus Herbers, president de la UAI, que va aprofitar la seva participació per a mantenir una trobada amb la presidenta de l’Institut, Teresa Cabré.
La jornada va començar amb les intervencions de Klaus Herbers, Teresa Cabré, Ramon Pinyol (president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC) i Flocel Sabaté.
Seguidament, va tenir lloc la sessió «Ciutats i Mediterrània. Línies de recerca», presidida per Antoni Riera, de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC. En aquesta taula rodona es van discutir noves línies de recerca per a assolir una perspectiva històrica adient per a l’estudi de les ciutats mediterrànies. Hi van participar investigadors destacats: Nikolas Jaspert (Universitat de Heidelberg i IEC), Klaus Herbers (Universitat d’Erlangen), Roser Salicrú (Consell Superior d’Investigacions Científiques i IEC), Maria Eugenia Cadeddu (Consell Nacional de Recerca de Roma), Antony Dabila (Universitat Catòlica de París).
El programa va continuar amb una taula rodona centrada en les problemàtiques actuals titulada «Ciutats i Mediterrània. Problemàtiques obertes», coordinada per Joandomènec Ros. Hi van intervenir Xavier Aragall (Institut d’Estudis de la Mediterrània), Gemma Aubanell (Generalitat de Catalunya), Andreu Domingo (Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona i IEC) i Josep Canals (Medcities).
La tercera taula rodona va ser en línia i portava per títol «El projecte de recerca sobre ciutats de la Mediterrània. Un repte per a les acadèmies». En aquest cas, la coordinació va ser a càrrec de Flocel Sabaté i hi van intervenir, en representació de les acadèmies respectives, Andreas Külzer i Mihailo Popovic (Acadèmia Austríaca de Ciències), Boban Petrovski (Acadèmia de Macedònia de Ciències i Arts), Abdallah Al-Naggar (Acadèmia de Recerca Científica i Tecnologia d’Egipte) i Marco Guardo (Acadèmia Nacional dels Linxs). |
