L’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van llençar per novè any consecutiu una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any, una votació en què enguany van participar gairebé 14.000 persones.
D’entre les deu paraules proposades per les entitats organitzadores, birra va ser la més votada i, per tant, l’escollida com a neologisme de l’any 2022. Salut mental va quedar en segon lloc.
A continuació, es mostra el percentatge dels vots obtinguts per cadascuna de les paraules proposades durant el procés participatiu, que va tenir lloc entre el 12 i el 22 de desembre: birra (32,6%), salut mental (19,6%), tuti (11,9%), violència vicària (8,4%), poliamor (8,4%), metavers (8,2%), revictimització (4,2%), nanosatèl·lit (3,6%), submissió química (1,9%), micromobilitat (1,2%).
En aquesta edició, s’havia introduït per primera vegada entre les deu paraules candidates a neologisme de l’any un mot prou antic i emprat però no present al diccionari, a més de mots nous i d’ús social creixent. Precisament, aquest mot més antic (birra) és el que va guanyar la votació. Així doncs, si la Secció Filològica de l’IEC ho considera oportú, la paraula birra podria aparèixer aviat en el Diccionari de la llengua catalana, com ho han anat fent els neologismes guanyadors dels anys anteriors.
En aquesta edició van votar 13.985 persones, xifra que representa un creixement molt elevat respecte dels anys anteriors (el 2021, hi van participar 8.045 persones). Els vots es van distribuir de manera força equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, si bé és cert que els votants més joves (menors de vint anys) van representar més d’una quarta part del total i la franja dels més grans (seixanta anys o més) en va representar menys d’una quarta part.
Birra va guanyar en totes les franges d’edat menys entre els més grans, franja en què va guanyar tuti, amb percentatges que oscil·len entre el 40 % (de la franja de vint a trenta-nou anys) i el 20 % (del grup de seixanta anys o més). Salut mental va quedar en segon lloc també en gairebé totes les franges d’edat, però en les més joves va tenir un percentatge més gran de vots (26,5 % entre les persones de zero a dinou anys). En tercera posició, es troba tuti, gràcies a l’entusiasme dels més grans, i, en la quarta posició, hi ha un empat entre poliamor i violència vicària (amb un 8,4 %). Ben a prop, va quedar metavers (amb un 8,2 %). Revictimització, nanosatèl·lit, submissió química i micromobilitat són els neologismes que van quedar en les darreres posicions (en total, els quatre mots sumen un 10,9 % dels vots).
Una campanya per a acostar la llengua catalana als parlants
Com cada any, la campanya del neologisme de l’any va servir per a fer visibles els temes que interessen a la societat i per a acostar la llengua als parlants, amb l’objectiu d’oferir-los la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.
En l’edició de l’any passat, el neologisme guanyador va ser negacionisme en el context de la pandèmia sanitària. En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
L’OBNEO, que organitza conjuntament amb l’IEC la campanya del neologisme de l’any, va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF. L’Observatori de Neologia analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús i, des de 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF. |
