F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat».
Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor, va subratllar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants» i va afegir que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística».
L’acte també va comptar amb Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC; Joan Peytaví Deixona, president de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC, i Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.
El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual forma part l’Oficina d’Onomàstica, sobre el Corpus d’exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana. És una obra dirigida sobretot als mitjans de comunicació i als àmbits de l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.
Més enllà dels topònims de l’àrea catalana, que hi consten naturalment en català, dins el grup de topònims exògens o estrangers hi ha casos més complexos i diferents:
a) Exònims pròpiament (topònims amb forma en català: corresponen a noms de llengües estrangeres, però lingüísticament són noms catalans perquè s’hi han adaptat històricament). Com Atenes, Venècia, el Nil o Sibèria.
b) Topònims sense forma en català provinents de llengües amb alfabet llatí (topònims de llengües que empren el mateix alfabet que el català i que, generalment, es poden fer servir directament sense una adaptació gràfica). Com Frankfurt, Johannesburg, Aconcagua o Los Angeles.
c) Topònims sense forma en català i que provenen de llengües que fan servir altres alfabets (topònims en què cal una adaptació –la transcripció o la transliteració– per poder-los fer servir). Com Nanjing, Yerevan, Smolensk o Sulaimaniya. |
