El 19 de desembre, Albert Folch i Folch, catedràtic de bioenginyeria de la Universitat de Washington, va llegir el seu discurs de presentació com a nou membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a la qual el Ple de l’IEC havia acordat incorporar el 15 de juny passat.
L’acte, que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC i que també es va poder seguir en línia, va començar amb unes paraules de la presidenta de la Secció, Alícia Casals i Gelpí, i del vicepresident, Antoni Roca-Rosell. Seguidament, Folch va pronunciar el parlament titulat La microfluídica contra el càncer.
Albert Folch va definir el terme microfluídica com l’estudi dels fluids a una escala molt petita. De fet, «molts fenòmens i objectes que ens envolten són microfluídics, molts més que els microelectrònics. Tot es basa en els microfluids: pensem en qualsevol dispersor de gotes en l’aire, els aerosols, la transpiració de les plantes, la suor, la respiració, les impressores d’injecció de tinta, les proves d’embaràs, les tires de glucosa o les proves genètiques…», va assegurar Folch.
I com s’aplica la microfluídica contra el càncer?
La microfluídica es pot utilitzar per a detectar cèl·lules canceroses en les primeres etapes de la metàstasi. L’equip del Folch Lab de la Universitat de Washington ha dissecat una biòpsia d’un tumor d’un malalt de càncer en milers de peces regulars. Gràcies a la mida minúscula d’aquestes peces, s’utilitzen microfluids per a col·locar trossos de tumor en diversos pous o cuboides (cuboids). Cadascun d’aquests cuboides conté un fàrmac diferent, de manera que segons Folch «en un futur aquesta característica ens permetrà predir amb més precisió com funcionarà un medicament o conjunt de medicaments per a extirpar un tumor d’una persona malalta determinada».
Albert Folch i Folch (Barcelona, 1966) es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1989. Després d’una estada com a científic visitant al Lawrence Berkeley Laboratory (Califòrnia), el 1994 es va doctorar en ciències de la superfície i nanotecnologia per la UB. Del 1994 al 1996, feu un postdoctorat a la Universitat Harvard, i el 1997, un a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Del 2000 al 2006 va ser professor associat al Departament de Bioenginyeria de la Universitat de Washington; actualment, és catedràtic d’aquesta universitat i hi dirigeix el Folch Lab. |
