Nous episodis del pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l'IEC
.jpg)
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha estrenat aquest novembre quatre episodis més del pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l'EC, que es pot escoltar a les plataformes Spotify, iVoox i Apple Podcasts. La iniciativa respon a la voluntat de l'Equip de Govern de l'IEC, encapçalat per Teresa Cabré, d'incorporar la perspectiva de gènere en les accions de l'IEC, que a primers d’any va crear la Comissió d’Igualtat. El pòdcast s'ha preparat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. |
En aquest segon lliurament, les protagonistes són Maria Teresa Ferrer, Mercè Durfort, Teresa Cabré i Pilar Bayer. A continuació, una breu descripció de cada capítol.
«Maria Teresa Ferrer: medievalista apassionada»
La historiadora Maria Teresa Ferrer (1940-2017) és un referent del medievalisme català. Antoni Riera, Roser Salicrú i la seva germana, Helena Ferrer, la recorden en aquest cinquè episodi del pòdcast Les dones de l'EC.
«Mercè Durfort: biòloga de cèl·lules i teixits»
La biòloga Mercè Durfort (1943-2022) és la protagonista del sisè episodi del pòdcast Les dones de l'IEC. Joan Vallès, Montserrat Aguadé i Xavier Llimona glossen la seva figura.
«Teresa Cabré i Castellví: els mots de les llengües»
La filòloga i actual presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, va ingressar a l'Acadèmia a finals de l'any 1989. Durant set anys va presidir la Secció Filològica de la institució. Els col·legues Joan Veny i Mercè Lorente valoren les aportacions que ha fet en la seva àrea de coneixement.
«Pilar Bayer: copsar la bellesa dels nombres»
La matemàtica i experta en teoria dels nombres, Pilar Bayer, és també una notable pianista. Mercè Otero i Jordi Quer valoren les seves aportacions en el vuitè episodi del pòdcast Les dones de l'IEC.
Enllaços als diferents canals on es pot escoltar el pòdcast Pioneres del coneixement. Les dones de l'IEC:
Apple Podcasts: https://apple.co/3SXjl42 |
 
|
|
«Ser o no ser una economia del coneixement: la contribució del sistema CERCA», nova sessió dels Dijous de Ciència i Tecnologia 2022
La Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va organitzar el dijous 17 de novembre una nova sessió en el marc del cicle Dijous de Ciència i Tecnologia. |
Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, va ser l’encarregat d'impartir la conferència «Ser o no ser una economia del coneixement: la contribució del sistema CERCA». El ponent va defensar que a Catalunya la ciència i la tecnologia haurien de ser prou importants per permetre canviar les coses en positiu. En aquest sentit, va afegir: «Volem un país en què les noves generacions trobin bones oportunitats laborals, que no calgui comprar tanta tecnologia a l'exterior».
Per il·lustrar la seva tesi, va donar algunes dades que evidencien que Catalunya encara no té una economia del coneixement forta: «Les nostres importacions superen les nostres exportacions, encara tenim dependència tecnològica. Els grans exportadors europeus són Alemanya i França». Per a intentar revertir aquesta situació, Rovira va apuntar que caldria «millorar en la despesa en recerca, tant en el sector públic com en el privat, i revisar els processos comercials».
Sobre els centres CERCA, Rovira va subratllar que es tracta d’un model molt singular a Europa. El componen quaranta-un centres independents i gairebé quinze mil treballadors hi estan vinculats. El ponent va avançar que un dels seus punts forts és l'avaluació de l'impacte social de la recerca: «La investigació d'excel·lència és el gran objectiu d’aquest sistema, però cal, sempre, analitzar i millorar com arriben els resultats a la societat, ja ho estem fent, i la tendència continuarà sent aquesta». |
|
|
L'Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC, analitza el moviment Me Too a la universitat
El Grup de Treball de Gènere de l'Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), va organitzar el passat dimarts, 22 de novembre, la jornada Anàlisi sociològica del Me Too a la universitat: problemes i actuacions. |
El MeToo Universitat es va crear al mateix temps i en coordinació als Estats Units i aquí i, després, s'ha anat estenent a altres països. La jornada, adreçada a professorat, investigadors i estudiants, ha comptat amb veus molt diverses de persones que s'han alçat contra la violència de gènere.
Mar Joanpere i Elena Duque, cofundadora i membre del moviment respectivament, van ser les veus de la primera part del programa, que va continuar amb la intervenció de Michelle Murphy, responsable d'Igualtat de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Murphy es va referir a casos concrets d'assetjament a la URV, va subratllar que hi ha molta feina a fer —sobretot en l'educació del professorat— i va advertir que «s'han d'actualitzar els protocols i assolir nous compromisos».
Un altre dels testimonis que va oferir la jornada és el de Susanna Soler, professora catedràtica de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). Soler va relatar la seva experiència personal des que era estudiant a l'INEFC. Va explicar que, quan va començar a estudiar, considerava que el feminisme estava caducat, perquè ja hi havia igualtat, un parer que va anar canviant. També es va referir a la seva etapa com a cap d'estudis de l'INEFC i de com la va marcar la primera denúncia per assetjament que va haver d'atendre. Va admetre que, malgrat que una estudiant li va demanar ajuda davant els atacs d'un professor, va haver «d'empassar-se el gripau» i sentir un argument tan habitual com «es jubila d'aquí a poc, no fem soroll».
Són només alguns dels testimonis d'una jornada que va oferir veus molt diverses sobre l'assetjament a la universitat. La cloenda va anar a càrrec de Teresa Sordé, presidenta de l'ACS, que va fer una valoració molt positiva dels debats i va destacar que el Me Too a la universitat és «un posicionament pioner». També va animar el Grup de Treball de Gènere de l'Associació a seguir treballant per tal de millorar les polítiques públiques d'aquest àmbit. En aquest sentit, l'ACS va emetre un comunicat amb les conclusions de la jornada: «S'han analitzat les greus conseqüències de les polítiques i actuacions sobre les violències de gènere que es fan sense tenir en compte les evidències científiques internacionals i que invisibilitzen les científiques catalanes que estan en els primers llocs dels rànquings internacionals. De la mateixa manera que no es pot prevenir la COVID-19 sense les vacunes, no es pot prevenir la violència de gènere sense les actuacions que científicament s’ha demostrat que la prevenen. Les polítiques i les actuacions que obvien les evidències fan augmentar les violències masclistes en comptes de reduir-les.»
|
|
|
Teresa Cabré: «El català passa per un bon moment des del punt de vista polític: es treballa pel consens i per impulsar-ne l'ús»
.jpg)
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va participar el dijous, 3 de novembre, en la inauguració de la Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, titulada «Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats». Organitzada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb la col·laboració de l'IEC, la jornada ha inclòs dues sessions de conferències, ponències i una taula rodona. |
Cabré va obrir la inauguració amb un diagnòstic optimista sobre la situació del català des d'un punt de vista polític: «Per primera vegada he vist voluntat de canvi, alguna cosa s'ha transformat. Es treballa pel consens, el Pacte Nacional per la Llengua n'és el millor exemple, i s'han posat en marxa plans d'actuació sectorial, en àmbits com l'universitari i el jurídic». La presidenta de l'IEC va advertir sobre la necessitat de mantenir aquesta línia, perquè la defensa de la llengua requereix «continuïtat i treball sistemàtic».
Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es va referir a la importància de treballar per la idea de «llengua completa», que és aquella que «s’utilitza en tots els àmbits i que permet una formació elevada i contribueix al progrés econòmic i a la cohesió social».
Oriol Amat, rector de la UPF, va defensar el compromís d'aquesta universitat amb el català, i va explicar que «s'han incrementat un 30 % els cursos de català subvencionats per a estudiants, professorat i personal internacional». El rector va assegurar que «s'ha de seguir treballant per ser una universitat catalana amb mirada internacional».
L'acte també va comptar amb Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, i amb David Lasagabaster, professor de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), que va impartir la conferència inaugural, titulada La convivencia del euskera y el inglés en el ámbito universitario vasco: logros y retos.
Cabré obre la segona sessió de la jornada
La presidenta de l'IEC va oferir el divendres, 4 de novembre, la conferència Reforçar l'ús del català en la recerca sense perdre competitivitat: és possible? Per a Cabré, la resposta és afirmativa. Però va advertir que cal ser conscients de quina és la situació: «molts científics decideixen no utilitzar el català perquè consideren que no és rendible».
«La capacitat de les llengües és infinita, però perquè desenvolupin els recursos necessaris que la facin disponible per a totes les situacions comunicatives, han d’utilitzar-se, perquè si no sempre seran llengües artificials», va reblar.
Per a Cabré, cal treballar en diversos fronts per a revertir aquesta realitat: «Hem de donar a entendre, des de les institucions, que el català és una llengua apta per expressar-ho tot en tots els registres, és necessari impulsar temes de recerca locals, propis, que incideixin en la millora de la nostra cultura i cal subratllar que el rigor no és patrimoni exclusiu dels temes d'interès internacional».
El programa de la jornada es va tancar amb la taula rodona Compromís de la docència universitària amb la llengua catalana: on érem, on som i cap a on anem? |
|
|
La SCQ reconeix l'Edifici del Sucre de Vic com a Emplaçament Històric de la Química
La Societat Catalana de Química (SCQ), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i l'Ajuntament de Vic van reconèixer, el passat 10 de novembre, l'Edifici del Sucre de Vic com a Emplaçament Històric de la Química en territori de parla catalana. En l'acte hi van participar Àngel Messeguer, secretari general de l'IEC, Gregori Ujaque, president de la SCQ, i Anna Alemany, regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic. L'edifici també ha estat premiat per ser un indret rellevant a la comarca d'Osona i pel seu valor històric i arquitectònic. Està catalogat dintre dels 100 Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. |
La regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic va destacar l'honor que suposa per a la ciutat haver aconseguit aquesta distinció d'un dels edificis més emblemàtics de la comarca d'Osona. Durant l'acte, Santi Ponce i Vivet, professor de la Universitat de Vic i de la Universitat Central de Catalunya, va oferir la conferència La fàbrica de sucre de Vic, un projecte industrial pioner (1890-1906), on va destacar els orígens d'aquest edifici i el seu valor.
En els orígens de l'Edifici del Sucre, aquesta matèria primera es fabricava a partir de la bleda-rave o la remolatxa. Ponce va explicar que a l'edifici, durant el 1890, hi va tenir lloc una iniciativa pionera promoguda per industrials i propietaris agrícoles de la comarca. Va ser en aquella època en què es va decidir establir la primera fàbrica per a l'obtenció de sucre a Catalunya, inicialment, amb la bleda-rave com a matèria primera. Amb el pas dels anys, aquesta activitat es va convertir en cabdal en l'àmbit de la química, i l'Edifici del Sucre de Vic va ser la primera fàbrica del sector a Catalunya que va començar a utilitzar la remolatxa com a matèria primera. |
|
|
Jaume Sobrequés: «La llengua és un dels fets identitaris que consoliden una comunitat i que li donen oxigen quan cal defensar-la»
La Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya van organitzar a l'Institut, el dimecres 2 de novembre, la jornada El fet identitari català al llarg de la història. |
Des del 2021, el Centre d'Història Contemporània ha impulsat, a través d’una obra col·lectiva, l'estudi de la consciència i la projecció de la secular identitat dels catalans. El projecte, ja enllestit, es va presentar durant la jornada a l'IEC, amb diverses conferències.
Jaume Sobrequés i Callicó, president de la SCEH i director del Centre d'Història
Contemporània de Catalunya, va descriure alguns dels fets identitaris més característics, que poden ser, va apuntar, «heretats, construïts o assimilats», entre els quals destaca la llengua: «Tenir una llengua pròpia és, sense cap mena de dubte, un dels fets identitaris que consoliden una comunitat i que li han donat oxigen en el combat per la preservació quan ha calgut defensar-la».
Els autors que també van presentar les seves aportacions al projecte van ser Stefano M. Cingolani, Matias Ramisa, Albert Ghanime, Jordi Casassas i Ymbert, Giovanni Cattini, Santi Izquierdo Ballester i Josep M. Roig i Rosich. |
|
|
L'IEC acull la presentació del Diccionari de lingüística
.jpg)
Interaccionisme simbòlic, èmic, palíndrom són una mostra dels centenars de termes que aplega el Diccionari de lingüística, coeditat pel TERMCAT i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La presentació de l'obra de Manuel Pérez Saldanya, Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín es va celebrar el 3 de novembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). |
En l'acte van participar la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré; la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el director del TERMCAT, Jordi Bover; l'autor principal de l'obra, Manuel Pérez Saldanya, i la professora de la Universitat d'Alacant, Maria Isabel Guardiola. En el pròleg de l'obra, escrit precisament per Guardiola, es diu que és un «diccionari terminològic que s'ocupa de reunir i definir l'amplitud dels termes que s'empren en una disciplina científica com és la lingüística i dels quals, a més, se'ns ofereix els corresponents termes sinònims i antònims i la traducció al castellà, al francès i a l'anglès».
Manuel Pérez Saldanya, l'autor principal del Diccionari de lingüística, va néixer a València el 7 de febrer de 1962; es va llicenciar a la Universitat de València en filologia hispànica, i va fer el doctorat en filologia sobre el tema del mode verbal en català. Durant els anys d'universitari va escriure dos llibres de poemes: Bastit de pluja (Alzira, 1983; Premi Ibn Khafaja 1982) i La ruta de l'heura (València, 1984; Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó 1983), activitat que després va reprendre amb el poemari Teoria dels crepuscles (Carcaixent, 2004). Malgrat el consell dels amics, les tasques docents a la Universitat de València com a professor de filologia catalana van fer que canviés els versos pels arbres chomskyans, i els peus mètrics per les anàlisis sintàctiques i morfològiques. És catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l'IEC, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. |
|
|
La publicació Catalan Historical Review fa quinze anys
Catalan Historical Review, que publica la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l'Institut d'Estudis Catalans, acaba de publicar el seu quinzè número anual. Va néixer el 2007 i des d'aleshores es publica en paper i en versió digital de lliure consulta amb els articles en anglès i en català. |
L'objectiu de Catalan Historical Review és projectar la historiografia dels països de parla catalana a l'exterior i aconseguir que la coneguin els hispanistes estrangers. De fet, la publicació es tramet a diverses entitats acadèmiques del món, entre elles, les biblioteques de les universitats que tenen lectorat de català. La publicació ofereix balanços o estats de la qüestió sobre grans temes de la història econòmica, política, social, literària i artística dels països de parla catalana des de l'antiguitat fins als temps recents.
En aquest número quinzè es tracta el mosaic dels temps romans, un article de Josep Maria Nolla; la sigil·lografia medieval de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa, per Xavier Barral; la pagesia catalana, la seva sociabilitat, politització i mobilització del 1870 al 1939, per Ramon Arnabat, Montserrat Duch i Antoni Gavaldà; l'arxiu de la Corona d'Aragó, set segles d'història, per Alberto Torra; l'Arxiu del Regne de València, sis-cents anys d'història, per Francesc Torres; la poesia popular i el projecte d'un cançoner popular català, per Carme Oriol.
Als números anteriors s'han tractat temes com els estudis sobre Ramon Llull, l'arqueologia d’Empúries, el comerç exterior català de la baixa edat mitjana, la família dels Borja, el Tractat dels Pirineus, els estudis sobre Jacint Verdaguer, les colònies industrials situades al costat dels rius catalans, les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil i un llarg etcètera.
El director i fundador de la revista és l'historiador Albert Balcells. El consell editor està format per Francesc Fontbona, Josep Guitart, Tomàs de Montagut i Antoni Simon. Josep Massot en formava part fins a la seva recent mort. Els membres numeraris, emèrits i corresponents (estrangers) i els presidents de les societats filials de la SHA de l'Institut d'Estudis Catalans formen part del consell de redacció ampliat. La secretaria de redacció és responsabilitat d'Alfons Tiñena i Josep Maria Palau.
Catalan Historical Review es troba indexada als principals repertoris internacionals de revistes científiques com ara el rigorós ERIH Plus, així com a Dialnet, DOAJ, IBZ Online, InDICEs-CSIC, ISOC, Latindex, Raco, REDIB, Regesta Imperii i Scopus. És a partir d'aquests índexs que alguns estudiosos arriben a Catalan Historical Review. La gran majoria dels lectors de Catalan Historical Review són americans i europeus, i es compleix així l'objectiu fonamental pel qual es va crear la revista: arribar als estrangers, però també és força consultada pels estudiosos autòctons, perquè troben útils els balanços oferts, atesa l'abundància creixent de novetats disperses en revistes i llibres. |
|
|
La Societat Catalana de Pedagogia inaugura el curs amb una conferència d'Anna Jolonch sobre els grans reptes de l'educació
La Societat Catalana de Pedagogia (SCP) va celebrar, el passat 3 de novembre, la sessió inaugural del curs 2022-2023. La lliçó inaugural va ser a càrrec d'Anna Jolonch Anglada, directora del LID - Barcelona Centre de Lideratge Educatiu. |
La pedagoga va reflexionar sobre els principals reptes de l'educació: «en un moment de molta foscor i molta incertesa, el gran repte de l'educació avui és continuar imaginant un futur millor, de convivència en pau i respecte per la diversitat». «En temps com els actuals», va subratllar, «cal potenciar els lideratges educatius compartits, col·laboratius».
La investigadora va citar nombrosos estudis que avalen la importància d'un bon lideratge dels equips de direcció als centres educatius, una condició necessària, després de la qualitat dels docents, per a garantir bons resultats a les aules: «Entre una direcció mediocre i una direcció formada, excel·lent, la preparació dels alumnes pot variar fins a un 20 %».
L’obra de Viviane Robinson Canviar l’escola o millorar-la? va servir a Jolonch per a remarcar que ens trobem en una època «de massa reformes, que sovint ni tan sols arriben a les aules i que no transformen l'educació». Per a la investigadora, caldria deixar els canvis de banda i posar el focus a reforçar els lideratges: «Una de les mesures que pot tenir més impacte és que la direcció dels centres dediqui més energies i recursos a potenciar el desenvolupament professional del professorat, calen mestres motivats». Jolonch també va advocar per una gestió menys burocratitzada, pel treball en xarxa i per la inversió en recerca.
Durant la sessió inaugural del curs també es va fer la presentació del treball guanyador d'Exporecerca Jove 2022: Estudio del origen de la arena de nuestras playas, signat per alumnes del centre valencià Santa Maria. |
|
|
Mor Olimpio Musso, membre corresponent de la SHA
A principis de novembre, Olimpio Musso, filòleg i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), moria a la població italiana de Colle di Val d'Elsa, al cor de la Toscana, on vivia amb la seva companya Eva. Havia nascut l'abril del 1941 a Casale Montferrato, un municipi piemontès. Tenia vuitanta-un anys. |
Olimpio Musso era doctor en filologia clàssica per la Universitat de Pavia. Va ser professor de filologia grega i llatina i de dramatúrgia clàssica a les universitats de Pavia, Múnic i Barcelona. Entre 1992 i 2009 va exercir com a professor d'història del teatre grec i llatí a la Universitat de Florència. També va ser agregat cultural d'Itàlia als consolats de Múnic i Barcelona. El desembre de l'any 1996, va ingressar com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC.
El professor Musso és autor de més d’un centenar de treballs científics, especialment sobre qüestions relacionades amb l'antiguitat clàssica: literatura grega i llatina, epigrafia i papirologia. Entre els seus treballs destaca un assaig del Curial e Güelfa,amb un estudi sobre les terres de Montferrat al segle xiv, lloc i temps imaginaris en què l'autor situà la història. És autor d'una versió italiana de l'Antígona de Salvador Espriu i va col·laborar en el muntatge de l'òpera Oedipus et Iocasta de Josep Soler (Liceu, 1986). |
|
|
Reconeixements a membres de l'IEC
En les darreres setmanes, diversos membres de l'IEC han rebut reconeixements o premis que es van anunciar en el plenari de novembre. |
Martí Dominguez Romero,membre de la Secció de Ciències Biològiques, va guanyar el dia 8 de novembre el IV Premi Proa de novel·la, atorgat pel Grup 62, amb l'obra Mater,una novel·la sobre biogenètica i maternitat.
Eulàlia Duran i Grau, membre emèrita de la Secció Històrico-Arqueològica, va ser guardonada amb el Premi d'Honor de la Història per la seva trajectòria, especialment per la seva recerca sobre el Renaixement i per ser una de les impulsores principals dels estudis històrics sobre els Països Catalans. El Premi és atorgat per la revista Sàpiens, i li fou concedit en el marc de la Nit de la Història el passat 2 de novembre.
Manuel Esteller Badosa,membre de la Secció de Ciències Biològiques, va rebre el dia 10 de novembre el premi Constantes y Vitales a la trajectòria científica en investigació biomèdica pels seus estudis sobre el càncer.
Marta Estrada i Miyares, membre emèrita de la Secció de Ciències Biològiques, va ser guardonada el 18 d'octubre, en el marc dels XXI Premis Fundació FiraGran, per la seva aportació internacional com a oceanògrafa i biòloga marina. Els premis Fundació FiraGran tenen com a objectiu reconèixer la trajectòria de persones grans actives en diferents àmbits com ara el cultural, l'esportiu, el professional i el social.
Ramon Gomis de Barbarà,membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques, va ser nomenat soci d'honor del Centre de Lectura de Reus el dia 25 d’octubre.
Josep Peñuelas i Reixach,membre de la Secció de Ciències Biològiques, ha estat inclòs en la llista del 2 % dels científics més influents del món, segons el rànquing de la Universitat de Stanford.
Rosa M. Poch Claret, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, va ser reelegida presidenta del Grup Intergovernamental Tècnic de Sòls de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació (FAO). Serà el seu segon mandat, i és l'única representant de l'Estat espanyol i una de les cinc europees al panel, format per vint-i-set experts d'arreu del món. Ocuparà el càrrec fins al 2025.
Carme Torras i Genís,membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, va rebre el Premi «Nit de la Robòtica» 2022 a la carrera acadèmica, el 20 d'octubre. Aquest premi s'atorga a les persones amb una trajectòria professional destacada en l'àmbit de la robòtica, que hagin contribuït d'una manera rellevant al desenvolupament d'aquesta tecnologia.
Josep Vallverdú i Aixalà,membre emèrit de la Secció Filològica, va ser nomenat fill adoptiu de les Borges Blanques el dia 12 de novembre. Així mateix, també va ser homenatjat, amb quaranta professionals més de la literatura catalana infantil i juvenil, per la Institució de les Lletres Catalanes i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, en el context del programa Sèniors Literaris, el dia 15 de novembre a la Sala Moragues del Born Centre Cultural de Barcelona. |
|
|
La presentació de la nova obra de Joan Veny es converteix en una festa pels noranta anys del prestigiós lingüista, membre de l'IEC
Joan Veny, doctor en filologia romànica, acaba de publicar el seu darrer llibre: Història lingüística dels nostres peixos, en el qual ha recollit els estudis sobre l'origen dels noms dels peixos de la Mediterrània. L'edició de l'obra, que forma part de la col·lecció «Biblioteca Filològica» de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ha coincidit amb el norantè aniversari de l'autor. Per ambdós motius, la presentació del llibre, que es va fer el dimecres 30 de novembre a l'Aquàrium de Barcelona, es va convertir en una festa amb companys, amics i familiars. |
L'acte, organitzat per la Secció Filològica de l'Institut, va comptar amb la intervenció de la seva presidenta, Teresa Cabré, que va dirigir-se a Veny amb paraules molt sentides: «Ets un home d'idees clares, un regal per a l'IEC. No has volgut mai càrrecs, i mira que t'hi hem insistit. El que més valoro jo, personalment, és la teva lleialtat i l'empremta que has deixat en els teus alumnes.»
D'altra banda, Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, va anunciar que ja es pot consultar al portal web de l'IEC una selecció de més de sis-cents articles de Veny.
L'encarregat de glossar el llibre de Veny va ser Francesc Xavier Llorca, professor de la Universitat d'Alacant, que va sumar les seves paraules a les del mateix autor, que es refereix així a aquest estudi: «El lector trobarà en aquest llibre el llegat tradicional grecollatí (congre), contrastant amb la creativitat dels pescadors (treslliures); observarà els resultats del contacte amb altres llengües, com l'àrab (aladroc/seitó), el castellà (llenguado), l'occità (garneu), l'italià (dot) o un dialecte italoromànic, el genovès (anxova, rosseti); percebrà la unitat d'alguns lexemes (salpa, congre) enfront de la seva variació territorial (donzella, quetsémper); el meravellarà l'òxid de l'arcaisme (penegal), l'acollida de nous mots per la normativa (quetsémper), l'expansió cap a l'exterior (murcià pámpol; castellà rape; andalús mocina) o la presència d'algun mot fantasma (maxon), a voltes resultant d'una traducció espúria (llepapedres); l'estranyarà la lleugeresa d'alguns ictionimistes a l'hora de batejar espècies nouvingudes (japonès bessó). En suma, un festí de lèxic ictionímic que interessarà tant els especialistes com els amadors de la riquesa del nostre lèxic.»
Joaquim Maria Puyal, membre de la Secció Filològica de l'IEC, va ser l'encarregat de conduir l'acte, que va estar amenitzat per la música de Biel Majoral, acompanyat per Delfí-Guillem Mulet Mas i Miquel Brunet Estarellas. |
|
|
L'IEC signa un conveni de col·laboració amb l'Associació Catalana de Ciència Política
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, i el president de l'Associació Catalana de Ciència Política (ACCP), Jordi Matas, van signar el dimecres 23 de novembre un conveni mitjançant el qual l'ACCP passa a ser una entitat vinculada a l’IEC. |
L'objectiu fonamental de l'Associació Catalana de Ciència Política és promoure la investigació científica en ciència política i la cooperació entre les universitats i els centres de recerca que fan docència o recerca en aquesta disciplina a Catalunya. Per mitjà del conveni signat, l'entitat podrà realitzar activitats a la seu de l'Institut i podrà accedir a les publicacions de l'IEC i de les seves filials.
En aquesta nova etapa de col·laboració, l'IEC contribuirà a fer possibles algunes de les activitats de l'ACCP, entre les quals destaquen l'organització de trobades científiques, reunions, seminaris i conferències internacionals i la promoció de la perspectiva de gènere en la docència, la recerca i el desenvolupament professional de la ciència política. |
|
|
|
|
.jpg)
