El MeToo Universitat es va crear al mateix temps i en coordinació als Estats Units i aquí i, després, s'ha anat estenent a altres països. La jornada, adreçada a professorat, investigadors i estudiants, ha comptat amb veus molt diverses de persones que s'han alçat contra la violència de gènere.
Mar Joanpere i Elena Duque, cofundadora i membre del moviment respectivament, van ser les veus de la primera part del programa, que va continuar amb la intervenció de Michelle Murphy, responsable d'Igualtat de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Murphy es va referir a casos concrets d'assetjament a la URV, va subratllar que hi ha molta feina a fer —sobretot en l'educació del professorat— i va advertir que «s'han d'actualitzar els protocols i assolir nous compromisos».
Un altre dels testimonis que va oferir la jornada és el de Susanna Soler, professora catedràtica de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). Soler va relatar la seva experiència personal des que era estudiant a l'INEFC. Va explicar que, quan va començar a estudiar, considerava que el feminisme estava caducat, perquè ja hi havia igualtat, un parer que va anar canviant. També es va referir a la seva etapa com a cap d'estudis de l'INEFC i de com la va marcar la primera denúncia per assetjament que va haver d'atendre. Va admetre que, malgrat que una estudiant li va demanar ajuda davant els atacs d'un professor, va haver «d'empassar-se el gripau» i sentir un argument tan habitual com «es jubila d'aquí a poc, no fem soroll».
Són només alguns dels testimonis d'una jornada que va oferir veus molt diverses sobre l'assetjament a la universitat. La cloenda va anar a càrrec de Teresa Sordé, presidenta de l'ACS, que va fer una valoració molt positiva dels debats i va destacar que el Me Too a la universitat és «un posicionament pioner». També va animar el Grup de Treball de Gènere de l'Associació a seguir treballant per tal de millorar les polítiques públiques d'aquest àmbit. En aquest sentit, l'ACS va emetre un comunicat amb les conclusions de la jornada: «S'han analitzat les greus conseqüències de les polítiques i actuacions sobre les violències de gènere que es fan sense tenir en compte les evidències científiques internacionals i que invisibilitzen les científiques catalanes que estan en els primers llocs dels rànquings internacionals. De la mateixa manera que no es pot prevenir la COVID-19 sense les vacunes, no es pot prevenir la violència de gènere sense les actuacions que científicament s’ha demostrat que la prevenen. Les polítiques i les actuacions que obvien les evidències fan augmentar les violències masclistes en comptes de reduir-les.»
|
