Cabré va obrir la inauguració amb un diagnòstic optimista sobre la situació del català des d'un punt de vista polític: «Per primera vegada he vist voluntat de canvi, alguna cosa s'ha transformat. Es treballa pel consens, el Pacte Nacional per la Llengua n'és el millor exemple, i s'han posat en marxa plans d'actuació sectorial, en àmbits com l'universitari i el jurídic». La presidenta de l'IEC va advertir sobre la necessitat de mantenir aquesta línia, perquè la defensa de la llengua requereix «continuïtat i treball sistemàtic».
Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es va referir a la importància de treballar per la idea de «llengua completa», que és aquella que «s’utilitza en tots els àmbits i que permet una formació elevada i contribueix al progrés econòmic i a la cohesió social».
Oriol Amat, rector de la UPF, va defensar el compromís d'aquesta universitat amb el català, i va explicar que «s'han incrementat un 30 % els cursos de català subvencionats per a estudiants, professorat i personal internacional». El rector va assegurar que «s'ha de seguir treballant per ser una universitat catalana amb mirada internacional».
L'acte també va comptar amb Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, i amb David Lasagabaster, professor de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), que va impartir la conferència inaugural, titulada La convivencia del euskera y el inglés en el ámbito universitario vasco: logros y retos.
Cabré obre la segona sessió de la jornada
La presidenta de l'IEC va oferir el divendres, 4 de novembre, la conferència Reforçar l'ús del català en la recerca sense perdre competitivitat: és possible? Per a Cabré, la resposta és afirmativa. Però va advertir que cal ser conscients de quina és la situació: «molts científics decideixen no utilitzar el català perquè consideren que no és rendible».
«La capacitat de les llengües és infinita, però perquè desenvolupin els recursos necessaris que la facin disponible per a totes les situacions comunicatives, han d’utilitzar-se, perquè si no sempre seran llengües artificials», va reblar.
Per a Cabré, cal treballar en diversos fronts per a revertir aquesta realitat: «Hem de donar a entendre, des de les institucions, que el català és una llengua apta per expressar-ho tot en tots els registres, és necessari impulsar temes de recerca locals, propis, que incideixin en la millora de la nostra cultura i cal subratllar que el rigor no és patrimoni exclusiu dels temes d'interès internacional».
El programa de la jornada es va tancar amb la taula rodona Compromís de la docència universitària amb la llengua catalana: on érem, on som i cap a on anem? |
.jpg)
.jpg)
