Sergi Garcia i Mañes va pronunciar el discurs de recepció com a membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el dilluns 4 d’octubre. El discurs es titulava Els principis químics que regeixen la mecanobiologia: lliçons de les molècules individuals.

La presentació del conferenciant va ser a càrrec de Salvador Alegret, membre de la SECCT, que va fer la proposta perquè Garcia entrés a la seva secció com a nou membre corresponent. Alegret va avançar que el discurs de recepció parlaria d’una temàtica innovadora: l’ús d’eines de nanotecnologia per a interaccionar amb molècules individuals, fet que uneix ciències com la física, la química, la biologia i la tecnologia. Les forces mecàniques regeixen un gran nombre de processos biològics que tenen una importància cabdal, com ara el creixement o la diferenciació cel·lular. Per a entendre aquests processos, cal desenvolupar tècniques sensibles que siguin capaces de mesurar les forces que hi participen. Els principis moleculars sobre els quals es basen aquesta mena de funcions cel·lulars encara són pocs, principalment perquè requereixen el desenvolupament de nova tecnologia. És per això que Garcia va presentar una perspectiva de les noves tècniques de manipulació de molècules úniques. En particular, va posar l’accent a explicar com la mecanoquímica (l’activació de reaccions químiques mitjançant la força mecànica) afecta el comportament de les proteïnes. Per començar, el conferenciant va formular una pregunta: les cèl·lules poden sentir l’ambient mecànic en el qual estan posades? Garcia va afirmar: «Si poso sobre un substrat rígid dues cèl·lules que encara no són diferenciades i les comparo al cap d’un temps amb cèl·lules que estan en materials tous, els resultats són completament diferents». El desenvolupament de cada cèl·lula, per tant, és del tot independent: «Això ens explica que tenim un clar efecte de la rigidesa de l’ambient amb la diferenciació cel·lular». El ponent va esmentar tres tècniques importants per a estudiar el comportament mecànic de les molècules: pinces òptiques, pinces magnètiques i microscòpia de forces atòmiques (AFM).  Garcia va afirmar que es pot trobar estabilitat mecànica de proteïnes individuals desenvolupant noves tècniques i va sentenciar: «Ara sabem que el porus nuclear és un sensor mecànic que sent les qualitats mecàniques de les proteïnes i, justament, aprofitant això, podem dissenyar experiments per a veure si podem arribar a canviar l’expressió gènica d’una cèl·lula i, en definitiva, canviar-ne el comportament». Podeu veure el vídeo sencer del discurs de recepció aquí.

Tweet

---

El dimecres 20 d’octubre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la sessió inaugural del curs 2021-2022 de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC. Hi van intervenir Jaume Guillamet, Josep Serentill, Alexandra Monné, Rosa de la Fuente, Gemma Pasqual, Mariàngela Vilallonga i Laura Borràs. Entre els assistents a l’acte hi havia Ernest Maragall, diputat del Parlament de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

La benvinguda va ser a càrrec de Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, que va recordar que les societats filials de l’Institut són «societats científiques, amb vocació per a la recerca, l’estudi, la divulgació i el debat. Són la gran riquesa de l’Institut, són la capil·laritat de l’IEC amb la societat catalana. I la Societat Catalana de Pedagogia n’és una de les més actives». A més, Guillamet també va voler fer esment de la nova etapa que viu l’IEC amb la presidència de Teresa Cabré i la «seva voluntat de renovar, d’impulsar, d’aprofundir i d’accentuar el pes de l’Institut —i de les seves societats— en la vida de Catalunya».  Tot seguit, Josep Serentill, president de la Societat Catalana de Pedagogia, va verbalitzar «la voluntat de la SCP de tenir una certa independència científica, però també d’alinear-se amb el treball i la política de l’IEC i la Secció». Alexandra Monné, membre del jurat d’Exporecerca Jove 2021 i de la Junta de la SCP, va fer una breu presentació dels guanyadors del premi i, a continuació, els va donar la paraula. Els guardonats eren Bru Gómez, que va exposar com ha viscut la participació a Exporecerca, i Carla Caro, que va explicar com ha viscut el procés de recerca entre el batxillerat i la universitat. Posteriorment, Rosa de la Fuente, secretària de la SCP, va presentar Gemma Pasqual i el seu llibre Viure perillosament, una sèrie de relats protagonitzats per dones excepcionals. L’autora va relatar que «les dones del llibre van viure perillosament per les èpoques en què van viure i, sobretot, perquè eren dones que lluitaven per ser dones. Irreverents, per l’època. I algunes d’elles ho van pagar molt car. Viure perillosament és ser una mateixa. És ser dona i respirar quan et volen matar. És ser nosaltres, tossudament nosaltres». Gemma Pasqual va emfatitzar el fet que, en l’escriptura del llibre, hi ha un abans i un després: «Llegir aquestes grans dones fa créixer.» Mariàngela Vilallonga, membre de l’IEC, va explicar que «viure perillosament» és una frase de Mercè Rodoreda. Concretament, pertany a una carta que Rodoreda va escriure el 6 de desembre de 1979 des de Romanyà de la Selva al seu editor Joan Sales. Rodoreda diu que viu perillosament perquè viu sola al mig del bosc. Però, en realitat, tota la seva vida havia viscut perillosament, perquè era una dona independent, tossuda i valenta. I també va viure perillosament en la seva vocació literària.  Per acabar, la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va assegurar que Pasqual ha fet de Maria de França: «Ella parlava del fet que el saber no s’ha de quedar només en una persona. Ha de fer com les abelles, que pol·linitzen i porten el saber d’un lloc a un altre i germina. I tu, Gemma, fas un exercici de generositat, de pedagogia i de literatura comparada en aquest llibre de contes. Tots els contes són com una caixa de ressonància de tots els personatges que evoquen». Borràs va posar fi a la seva intervenció dient que, en aquest llibre, Pasqual ha fet com la dona de Lot: «T’has girat a mirar moltes autores, amb empatia, en un exercici de patchwork literari que t’agraeixo moltíssim.»

Tweet

---

El dijous 21 d’octubre, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va celebrar un nou Dijous de ciència 2021. La novena conferència del cicle va ser a càrrec de Martí Casadesús, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctor en enginyeria industrial per la Universitat de Girona (UdG). És catedràtic d’organització d’empreses a la UdG; director de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya); director del Grup de Recerca en Innovació Tecnològica al Sistema Productiu (GITASP), un grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya, i secretari del Consell d’Administració de la Xarxa Internacional d’Agències d’Assegurament de la Qualitat en l’Educació Superior (International Network for Quality Assurance Agencies in Higher Education, INQAAHE).

Casadesús va començar la conferència explicant què és l’AQU Catalunya, una agència creada el 1996 per la Generalitat de Catalunya i les diverses universitats públiques amb l’objectiu de promocionar i avaluar la qualitat del sistema universitari català. «Tenim la tasca d’assegurar que les universitats garanteixen un nivell de qualitat. I per a fer-ho avaluem títols, avaluem professorat i intentem ser un observatori de coneixement del sistema universitari català.» El conferenciant també va entrar en el tema de l’avaluació de titulacions i institucions. «El 2020 vam avaluar 160 graus, 215 màsters, 36 doctorats i 76 auditories a diversos centres docents. A Catalunya tenim uns 1.500 títols, aproximadament, uns 500 graus, uns 500 màsters i uns 400 i escaig doctorats, 12 universitats que es desdoblen en uns 200 centres docents». I va posar èmfasi en el fet que «avaluar és un problema de qualitat: hem de tenir uns estàndards, hem de pensar com els passem, què els demanem, com assegurem que els estudis funcionen…». Martí Casadesús va explicar com el procés d’avaluació ajuda constantment a millorar: «bàsicament a través de la verificació i de l’acreditació. Un cop acreditat, es donen uns segells amb quatre nivells: excel·lent, favorable, en condicions o no acreditat. Això es fa a totes les universitats de Catalunya, públiques i privades.» Per acabar, l’enginyer va fer constar la seva voluntat de fer «més avaluacions qualitatives i menys de quantitatives» i es va mostrar orgullós del nivell científic dels investigadors del nostre país. Finalment, hi va haver un torn de preguntes dels espectadors.   El cicle Dijous de ciència L’edició d’aquest 2021 té com a subtítol «Organització i govern de la ciència i la tecnologia». El cicle continuarà fins a finals d’any amb les conferències següents: «Objectius de la recerca a Catalunya», de Pere Puigdomènech, el 25 de novembre, i «Lliurant les batalles de la ciència», d’Andreu Mas-Colell, el 9 de desembre. De cara al 2022, el cicle començarà el 27 de gener i tindrà com a subtítol «L’economia de la ciència i la tecnologia». La primera de les tretze conferències del cicle serà «El futur passa per la ciència, la tecnologia i la innovació. El marc europeu», a càrrec d’Enric Banda.

Tweet

---

Amb el títol Entendre, explicar, fer. In memoriam Joaquim Molas (1930-2015), la Universitat de Barcelona (UB), la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Llengua i Literatura i la Societat Verdaguer van retre homenatge el divendres 15 d’octubre a Joaquim Molas, professor i mestre de molts filòlegs.

Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas era un estudiós de la literatura catalana contemporània. Va estudiar filologia romànica a la UB, on va participar en la revista literària Curial, i es va doctorar l’any 1958. Posteriorment, va ampliar els estudis a la Universitat de Liverpool. L’any 1969 aconseguí la càtedra de llengua i literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el 1982 va esdevenir catedràtic a la UB. Entre 1982 i 1983 va dirigir l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, on era professor. Era membre numerari de l’IEC i membre de la Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda, a la qual va pertànyer des de la seva creació. Entre altres distincions, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2000), el XII Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2001) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003). La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Josep Solervicens, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB; Josep Murgades, professor emèrit de la UB; Mariona Taulé, directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, i Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Solervicens va destacar que el record de Molas a la UB és «persistent» i va voler posar èmfasi en el fet que la fórmula de la perdurabilitat de Molas és «la combinació de passió i de seny, una passió per la disciplina combinada amb el seny ordenador, el seny metodològic. Per a Molas treballar en literatura significa treballar amb mètode». Tot seguit, Josep Murgades va recordar que aquest acte s’hauria d’haver celebrat el mes de març de l’any passat, però que la pandèmia el va fer endarrerir fins ara. Ell va voler remarcar el fet que aquest acte és «de reconeixement» cap a la figura de Molas, una persona que «sabia escoltar». Per la seva banda, Mariona Taulé va fer referència a la seva època d’estudiant, quan el doctor Molas «era el director de la tesi doctoral de la meva mare, Rosa Maria Delor. I va ser ell qui va proposar-la com a directora de l’edició crítica de les Obres completes de Salvador Espriu». Per acabar, Ramon Pinyol va voler destacar la tasca de Molas a la Fundació Mercè Rodoreda. «Tenia un gran interès en què la Fundació fos una cosa viva, activa. A l’IEC li devem la seva gran dedicació a la Fundació Mercè Rodoreda». Al matí, la jornada va transcórrer a l’Aula Magna de la UB, amb les intervencions de Montserrat Comas («De llegats. A propòsit del llegat Molas») i Damià Pons («Joaquim Molas i les polítiques culturals públiques»). A la tarda, la jornada es va traslladar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, amb les ponències de Josep-Anton Fernàndez («Una cultura tota plena de forats: tot escoltant Una cultura en crisi»), Patrizio Rigobon («Joaquim Molas i el cànon català: la col·lecció “Les Millors Obres de la Literatura Catalana”») i Rosa Cabré i Llorenç Soldevila («Dos llibres nous: Dietari (1956-2015), de Joaquim Molas, a cura de Rosa Cabré i Maria Capdevila, i Paraula de Joaquim Molas. Cinquanta-sis entrevistes (1969-2014), a cura de Llorenç Soldevila»).

Tweet

---

El dimecres 6 d’octubre va tenir lloc l’Assemblea General ordinària de socis i sòcies de la Societat Catalana de Geografia (SCG) corresponent al curs 2020-2021. En aquesta reunió va sortir escollida la nova Junta de Govern d’aquesta filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que està formada per Rafael Giménez Capdevila, a la Presidència; Anna Ortiz Guitart, a la Vicepresidència; Mariàngels Trèmols Gironell, a la Tresoreria; Joaquim Farguell Pérez, a la Secretaria; Joan Alberich González, a la Vocalia primera; Jaume Font Garolera, a la Vocalia segona; David Pavón Gamero, a la Vocalia tercera; Jordi Royo Climent, a la Vocalia quarta; Valerià Paül Carril, a la Vocalia cinquena; Maria Antònia Casellas Puigdemasa, a la Vocalia sisena; Meritxell Gisbert Traveria, a la Vocalia setena; Jordi Ramoneda Civil, a la Vocalia vuitena, i Oriol Nel·lo Colom com a delegat de l’IEC.

En el seu parlament, Giménez Capdevila va destacar alguns dels reptes que assumeix la SCG amb la seva presidència: l’enfortiment de la societat mitjançant l’augment del nombre de socis i sòcies, la descentralització de les activitats per a fer-les arribar arreu del domini lingüístic, la promoció de la geografia catalanística —la que es fa en català— mitjançant publicacions i activitats fetes en aquest idioma, la feminització de la SCG, la coordinació amb institucions properes, la presència de la SCG en el context europeu mitjançant la participació en fòrums geogràfics internacionals, el futur de les publicacions pròpies i l’aprofundiment de les mirades geogràfiques sobre els problemes socials (com l’emergència climàtica, l’exercici del poder polític, les divisions territorials, les infraestructures…).  El nou president, Rafael Giménez Capdevila, havia estat vocal (2010-2011), secretari (2011-2020) i vicepresident (2020-2021) de la SCG. És llicenciat en geografia i història (secció de geografia) per la Universitat de Barcelona i doctor en l’especialitat de transports per l’École Nationale des Ponts et Chaussées (París). Ha estat funcionari de la Generalitat de Catalunya; ha treballat a l’Institut Català per al Desenvolupament del Transport, l’Institut d’Estudis Territorials (consorci de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra), la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona i, des del 2014, treballa a la Direcció General de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, on s’ocupa de la cooperació transfronterera. La nova vicepresidenta, Anna Ortiz Guitart, havia estat vocal (2012-2021) de la SCG. És doctora en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professora titular d’aquesta mateixa universitat. Com a especialista en geografies socials i culturals i geografia del gènere, participa activament en diferents projectes de recerca amb temàtiques relacionades amb els espais públics i la ciutat des d’una perspectiva de gènere, les pràctiques espacials i quotidianes dels infants i les persones joves, les migracions internacionals de persones qualificades, així com la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’acadèmia. Ha treballat amb mètodes qualitatius i té un interès especial per les pràctiques ètiques en la recerca i la introducció de noves tècniques qualitatives en geografia. És sotsdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB.

Tweet

---