La Secció Filològica de l’IEC ha posat en marxa l’Observatori de la Qualitat Lingüística, un projecte que permetrà fer un seguiment i una avaluació dels usos públics de la llengua catalana en les diverses varietats dialectals. Les conclusions d’aquestes anàlisis es posaran a disposició d’investigadors i especialistes en una base de dades. Paral·lelament, a partir d’aquest recull de dades es podrà oferir assessorament a persones o entitats que vulguin millorar la seva comunicació en català.
La presentació del projecte es va fer a l’IEC, en el marc d’una jornada sobre la qualitat lingüística. Durant l’obertura, Teresa Cabré, presidenta de l’Institut, va reivindicar el caràcter polièdric del concepte qualitat: «La qualitat va lligada amb la variació, això és sagrat, després ja es pot debatre sobre els límits», i va afegir: «La qualitat la podem vincular a la seva eficàcia comunicativa, al que dicta el codi lingüístic, a la ideologia lingüística, és a dir, com volem que sigui la llengua, i als estereotips socials, entesos com les modes de cada moment». Cabré també va apuntar que a Catalunya «el discurs oficial ha fet creure que s’havia de triar entre la qualitat o l’extensió de l’ús del català», però es va mostrar optimista: «Sembla que la qualitat comença a guanyar terreny».
Oriol Camps, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va detallar l’objectiu de l’Observatori: «Es tracta de conèixer i avaluar la llengua en els usos estàndards públics per millorar-los, en àmbits com l’escola, els mitjans de comunicació o els llibres publicats». Sobre el mètode d’avaluació, va explicar que no es treballarà només partint de la gramàtica i el diccionari, sinó que es pararà atenció a les condicions de producció i recepció del discurs. Camps va avançar que el projecte està en fase de proves i que fins ara s’han treballat només mostres orals, però que també s’observarà el discurs escrit.
La jornada va comptar amb la intervenció de Mònica Terribas (IEC i UPF), que va advertir sobre l’ús social de la llengua entre els joves: «La davallada és alarmant i no ho combatrà cap mitjà tradicional: anem cap a un consum comunicatiu del TikTok, Instagram, Twitter, Twitch…, és aquí on tenim els joves».
Terribas també va subratllar que el predomini i el prestigi social de l’oferta comunicativa són en anglès i castellà: «Arran de la pandèmia s’ha accelerat la transformació en el consum audiovisual, que ara dominen les plataformes, on l’oferta en català no arriba a l’1 %. O actuem aquí, o ho tenim molt complicat. O canvia la llei espanyola o estem en mans del mercat, i Netflix no farà el que no ha fet Atresmedia o Mediaset».
El programa de conferències es va completar amb Joan Costa (UPF), que va parlar de qualitat lingüística i normativa, i Montserrat Sendra (Universitat de Barcelona), que va tractar l’àmbit de l’ensenyament.
La sessió es va tancar amb una taula rodona amb les periodistes Susanna Lliberós (À Punt) i Margalida Solivellas (TV3) i els escriptors Enric Gomà i Pau Vidal. |
