Martorell va defensar la necessitat de gaudir d’unes universitats sòlides, uns centres de recerca avançats i uns bons hospitals intensius en recerca per a construir bons sistemes d’R+D. Sobre la situació a Catalunya, va destacar que les grans instal·lacions científiques han estat una peça modesta però decisiva per a explicar alguns dels grans èxits del país en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. En aquest sentit, va destacar el paper d’Europa: «Europa, a través dels fons FEDER, ens ha donat l’oportunitat de ser a primera línia: el supercomputador, el sincrotró o els telescopis de Canàries, entre d’altres, no haurien estat possibles sense aquest finançament.»
El físic va subratllar que, a l’hora de pensar en les grans infraestructures de recerca que necessita un país, cal tenir en compte que «tenen un elevat cost, són complexes de mantenir i cal una gran massa crítica d’usuaris per a justificar-les». També va apuntar que és imprescindible fer una bona planificació territorial i econòmica: «Tot i que en tinc dubtes, crec que les infraestructures científiques no han de ser una eina de reequilibri territorial; per tant, s’han d’ubicar amb altres criteris. També és molt important que tinguin pressupost; tenim casos de màquines que s’han quedat a les caixes o en laboratoris que estan tancats per manca de dotació econòmica per al seu funcionament.»
Una altra de les premisses que el conferenciant considera que són clau per a tirar endavant aquest tipus d’infraestructures és la demostració de l’impacte social que tenen: «Cal que expliquem molt bé quins reptes afrontem o quins temes solucionem, quins beneficis té per a la societat cada tecnologia.»
El cicle Dijous de ciència
L’edició d’aquest 2021 té com a subtítol «Organització i govern de la ciència i la tecnologia». El cicle continuarà fins a finals d’any amb les conferències següents: «La qualitat com a mesura de l’excel·lència», impartida pel catedràtic de la Universitat de Girona Martí Casadesús, el 21 d’octubre; «Objectius de la recerca a Catalunya», de Pere Puigdomènech, el 25 de novembre, i «Lliurant les batalles de la ciència», d’Andreu Mas-Colell, el 9 de desembre.
De cara al 2022, el cicle començarà el 27 de gener i tindrà com a subtítol «L’economia de la ciència i la tecnologia». La primera de les tretze conferències del cicle serà «El futur passa per la ciència, la tecnologia i la innovació. El marc europeu», a càrrec d’Enric Banda. |
