La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Institut de Ciències del Mar – CSIC i la Societat Catalana de Geografia van organitzar el dimecres 27 de gener la sessió El fenomen Gloria (19-23.01.2020) i el seu estudi.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va aprofitar la seva intervenció per a advertir que estem en emergència climàtica i que cal adaptar-s’hi: «La climatologia canviant ens recorda que hem de fer canvis en la nostra manera de viure».  El conseller de Territori va afirmar que el Gloria i altres fenòmens similars «ens han de donar lliçons». En aquest cas, va afegir que hem après sobre «la capacitat de resiliència del país». «Ens hem d’acostumar a episodis d’aquest tipus, n’hi haurà més i els danys seran importants, però ara tenim més informació i més experiència.» Per a Calvet, la gestió de les inundacions avança pel bon camí, en qüestions com el marc jurídic, la rapidesa en la capacitat de resposta o la tecnologia. Ara bé, va subratllar que «caldrà ser molt responsables en relació amb la integració dels rius en trames urbanes, evitar noves ocupacions i ser molt rigorosos a l’hora de preparar activitats en zones de risc». Calvet va referir-se també a les conseqüències del Gloria a Catalunya, especialment al delta de l’Ebre: «Crearem una comissió mixta, en què hi haurà els municipis, els regants, la Generalitat i l’Estat, per afrontar les accions que s’han de fer al Delta».   Joandomènec Ros: «La gestió ha de ser a favor del territori, i no en contra»   Joandomènec Ros, president de l’IEC, va subratllar que «dècades d’estudis haurien de servir per a no fer disbarats d’organització territorial, que quan es combinen amb catàstrofes naturals deixen un rastre de mort i destrucció». El president de l’Institut va advocar per una gestió «a favor del territori i no en contra» i per una sostenibilitat de la qual tothom parla «però que s’aplica poc».   Ros també va aprofitar per a posar l’accent en la importància que l’IEC impulsi obres com la que va centrar la sessió: «L’IEC és coneguda sobretot com a acadèmia de la llengua, però fa recerca en tots els àmbits. Retorna, així, en forma de monografies, revistes o informes, una part del seu finançament públic.»   L’obertura de l’acte i les intervencions institucionals van ser a càrrec d’Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; Jaume Massó, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; Josep Lluís Pelegrí, de l’Institut de Ciències del Mar – CSIC, i Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia. Les intervencions que van explicar els continguts de l’estudi van ser a càrrec d’Elisa Berdalet, Cèlia Marrassé i Josep Lluís Pelegrí (editors), Marta González (coordinadora), Anna Ribas i David Saurí (editors), Miquel Canals i Jaume Miranda (editors).

Tweet

---

El dijous 28 de gener va començar el cicle Dijous de ciència 2021, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Enguany, el cicle està format per onze conferències que tindran com a fil conductor l’organització i el govern de la ciència i la tecnologia. La primera xerrada va ser impartida per Francesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, i es titulava «La recerca a Catalunya avui».

Ara per ara, el sistema de recerca de Catalunya disposa de dotze universitats i cinquanta-set centres de recerca com a elements troncals. Grau considera que hi ha molta recerca al Principat, però encara hi manca un element essencial: «Ens falta la peça que quantitativament hauria de ser més important en una societat del coneixement: les empreses». Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2018, a Catalunya hi ha 2.008 empreses amb activitat interna de recerca i desenvolupament (R+D), xifra que representa un 0,32 % del total d’empreses: «L’activitat econòmica i social d’una societat del coneixement està basada en el coneixement». Segons el ponent, la situació en què es troba el sistema de recerca de Catalunya és on correspon: «El nombre total de publicacions per PIB segueix la tendència general, fins i tot una mica per sobre de l’esperable». Així mateix, l’impacte normalitzat en citacions sobre les publicacions per capita se situa lleugerament per sobre de la mitjana de l’Europa occidental: «En termes d’impacte científic, Catalunya està funcionant bé». El doctor va recordar que l’objectiu a Europa és, des de fa vint anys, que la despesa interna en R+D superi el 3 % del PIB, amb una inversió pública de l’1 % i una de privada del 2 %. El 2009 Catalunya va destinar-hi l’1,7 % del PIB, però la xifra ha anat baixant amb els anys: «Cal canviar aquesta tendència. És el gran repte politicoeconòmic.» El 2018, la mitjana de la Unió Europea destinada a la despesa en R+D sobre el PIB era del 2,12 %, mentre que la catalana va ser de l’1,52 %, amb només un 0,58 % d’inversió pública. Grau va mencionar alguns dels aspectes a reforçar del sistema de recerca de Catalunya, com ara incrementar la despesa en recerca, promoure la col·laboració publicoprivada i flexibilitzar la governança. Una de les fonts d’esperança que va destacar, però, va ser que «el teixit productiu és diversificat, dinàmic i notablement internacionalitzat». El ponent va mencionar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Es tracta d’un acord de país aprovat per unanimitat per tots els representants dels àmbits que afecten el coneixement. La finalitat del pacte és incrementar de manera progressiva i contínua la despesa pública en R+D a Catalunya fins a assolir l’1 % del PIB, al mateix temps que s’incentiva la inversió privada: «El 3 % segueix sent l’objectiu de Catalunya i no hi hauríem de renunciar». A tall de recapitulació, el doctor va concloure que cal incrementar la despesa pública en R+D fins al 0,75 % del PIB: «Del 2021 fins al 2024 hem d’aconseguir aquest objectiu. Si continuem perdent posicions, Catalunya no podrà ser una societat del coneixement, sinó una societat supeditada a aquells que sí que en són una.»

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va homenatjar el dijous 28 de gener al filòleg, lingüista, mestre, corrector i pedagog català Lluís López del Castillo (1938-2018). L’acte va ser coorganitzat per la Secció Filològica (SF) de l’IEC i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL). López del Castillo va ser una de les primeres veus que va publicar material per a fer possible l’ensenyament en català durant els anys del franquisme tardà. Entre les seves obres destaquen Llengua standard i nivells de llenguatge (1976) o el Diccionari 62 de la llengua catalana (2000).

La inauguració de la jornada va ser a càrrec de la presidenta de la SF, M. Teresa Cabré. Cabré va recordar la transcendència de López del Castillo en l’establiment d’una línia d’ensenyament del català: «Retem homenatge a un home que representa per a l’ensenyament de la llengua catalana una parcel·la molt forta del que avui hem heretat». Així mateix, la presidenta va citar al lingüista Albert Jané: «Si Fabra havia representat la conversió d’una llengua catalana en una llengua culta des de dalt, Lluís López del Castillo va centrar-se en les classes populars per reconnectar la llengua viva amb l’elit». Segons Cabré, el filòleg creia que s’havia de partir de l’autenticitat i l’espontaneïtat. Mila Segarra, secretària de la SF, va presentar l’homenatge. Va considerar que la mort de López del Castillo va passar una mica desapercebuda el 2018. Per aquest motiu, la SF i la SCLL es van comprometre a portar a terme aquesta jornada d’homenatge. Segarra va tenir una relació estreta amb el filòleg, i va afirmar que era un home polifacètic que entenia tot allò que tenia a veure amb la llengua catalana: «Tenia no només l’interès sinó la voluntat que tot el que fes fos útil». Segarra, com a organitzadora de la jornada, va esmentar aquest caràcter polifacètic de López del Castillo per donar una visió àmplia de la seva figura. És per això que els participants de l’homenatge van parlar de les diferents vessants de la persona: com a mestre, polític, organitzador de pràctiques escolars, defensor del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i elaborador de manuals dedicats a l’ensenyament. Durant la sessió van intervenir Juli Palou, de la Universitat de Barcelona (UB); Artur Noguerol, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Jaume Cela, de la UAB; Lluïsa Puigardeu, de l’Escola Barrufet; Daniel Casals, de la UAB i la SCLL; Isidor Marí, de l’IEC, i Magí Camps, de La Vanguardia i l’IEC. El darrer torn va ser per a Carme Ruiz, companya de Lluís López del Castillo, que va parlar de la vida que va compartir amb ell. Es va mostrar molt emocionada per les paraules que es van dedicar al filòleg durant l’homenatge: «Encara em sembla increïble quan parleu d’ell, perquè a casa era la persona més senzilla». Va explicar que la família de l’homenatjat tenia una botiga d’espècies i ell, com que era el fill gran, havia de seguir el negoci del pare: «Mentre esperava a les botigues, seia a la plaça del poble amb la llibreta de les comandes, parava l’orella i hi escrivia la manera de parlar de la gent». Ruiz va donar les gràcies als organitzadors, participants i assistents a l’acte per assistir a la jornada: «El Lluís encara viu gràcies a vosaltres». La cloenda de l’acte va ser a càrrec també de Mila Segarra, que va resumir les paraules de totes les intervencions de l’homenatge: «Tot es pot reduir en el fet que el Lluís era un amador de la llengua, un mestre i una persona que treballava pel país i per la gent».

Tweet

---

Les escoles Vedruna de Catalunya han elaborat, conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, dues noves eines de cribratge per a l’educació infantil amb l’objectiu de detectar possibles dificultats en els processos de lectoescriptura i de càlcul. El dimecres 27 de gener les van presentar al seminari Noves eines de cribratge per a la detecció de trastorns de l’aprenentatge: dislèxia i discalcúlia, organitzat per les dues entitats i, també, per la Societat Catalana de Pedagogia, filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ismael Peràlvarez, cap de l’equip psicopedagògic de Vedruna Catalunya Educació, va argumentar que el risc de fracàs escolar pot aparèixer a l’educació infantil o als primers cursos de l’educació primària, fet que «dificulta la possibilitat de reconduir amb èxit la trajectòria de l’alumne». Per tant, una detecció precoç dels trastorns d’aprenentatge (TA) facilita la reducció dels efectes d’una possible deficiència i el desenvolupament integral, i permet reduir o evitar l’aparició d’efectes secundaris: «Si les eines ens cobreixen això, reduirem el fracàs escolar».  Anna López, neuropsicòloga infantil adjunta al Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va explicar que hi ha múltiples factors que causen l’abandonament prematur dels estudis, però que els TA en són un que cal tenir especialment en compte: «Els més persistents són la dislèxia, que comporta dificultats específiques per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, i la discalcúlia, que afecta l’aprenentatge numèric i de càlcul». Ambdós trastorns comparteixen un tret comú: tenen una base neurobiològica. Aquests TA persisteixen al llarg de la vida. És per això que la reeducació en l’educació primària té com a objectiu millorar la capacitat dels alumnes: «Entre primer i segon curs de primària s’obre una finestra molt important per a treballar aquests aspectes». Amb una detecció precoç es pot iniciar ràpidament una intervenció que millori l’evolució educativa dels infants, que serà més efectiva que una de més tardana. La coordinadora de l’equip psicopedagògic de Vedruna Catalunya Educació, Mar Herrero, va descriure les dues noves eines de cribratge per a l’educació infantil. Les eines de lectoescriptura disposen de cinc blocs: la consciència fonològica, en què s’observa si l’infant pot identificar els sons d’una paraula; la correspondència so-grafia; la memòria fonològica; l’evocació del lèxic, per veure si l’alumne té automatitzades certes seqüències verbals, i l’escriptura. Després, s’obté una puntuació única que permet fer una valoració final. Les eines de numeració i càlcul també estan dividides en diversos apartats: numeració, en què es valora si els alumnes són capaços de comptar els elements; sèries numèriques; processament numèric, en què es demana a l’infant que compti sense fer servir els dits, i el càlcul. Per acabar, Peràlvarez va assegurar que «la detecció precoç en finalitzar l’etapa infantil afavoreix el traspàs d’informació de cara a l’educació primària, així com la igualtat d’oportunitats» i que «les eines poden evitar repercussions en l’autoestima de l’infant». Així doncs, el ponent va afegir que cal potenciar una educació inclusiva i sensibilitzar el professorat vers els possibles TA del seu alumnat. Ara per ara, els responsables del treball d’investigació es troben en procés de fer-ne difusió per tal d’incorporar les eines com un element de valoració psicopedagògica en finalitzar l’etapa de l’educació infantil. La sessió va acabar amb una citació de l’explorador George Evans: «Tots els nens i nenes poden aprendre, si bé no tots ho fan a la vegada ni de la mateixa manera».

Tweet

---

Un nou estudi, publicat a la revista Science i codirigit pel professor del CSIC al CREAF Josep Peñuelas, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, conclou que la manca d’aigua i nutrients ha limitat el creixement de la vegetació en els darrers anys. Aquest fet pot comportar un ràpid augment de les temperatures i dels nivells de CO2 a l’atmosfera i canvis climàtics cada vegada més importants. D’acord amb l’article, des del 1982 la reducció progressiva de la vegetació ha arribat al 50 %.

El professor Peñuelas explica que «els humans estem fertilitzant també amb diòxid de carboni, aliment de les plantes. El món ha esdevingut més verd per aquest motiu: ha crescut la biomassa al llarg dels últims decennis i això ha provocat que aquestes plantes hagin absorbit més carboni de l’atmosfera i que no ens hàgim escalfat tant com ens hauríem escalfat sense aquesta activitat accentuada de la vegetació. Des del punt de vista del clima, ens ha anat bé perquè els últims seixanta anys ha augmentat la biomassa verda». El científic explica la desacceleració del creixement vegetal així: «Com que no ha augmentat el fòsfor, ara comença a haver-hi una limitació de nutrients, l’aigua tampoc no ha augmentat i fa massa calor: les plantes comencen a patir. Ara el que estem veient és que l’augment de la vegetació està disminuint, comença a desaccelerar-se. Si disminueix la capacitat fertilitzant del CO2 hi haurà greus conseqüències sobre el cicle del carboni i, per tant, sobre el clima. Els boscos han rebut una gran quantitat extra de CO2 durant dècades que els ha permès segrestar tones de diòxid de carboni per a fer més fotosíntesi i créixer més. De fet, aquesta major fixació ha aconseguit disminuir el CO2 acumulat a l’aire, però aquesta situació s’ha acabat. «Aquests resultats inèdits assenyalen que l’absorció de carboni per part de la vegetació s’està començant a saturar. Això té implicacions climàtiques molt importants que s’han de tenir en compte en les possibles estratègies i polítiques de mitigació del canvi climàtic en l’àmbit mundial. La naturalesa disminueix la seva capacitat de segrestar carboni i amb això augmenta la dependència de la societat de futures estratègies per a frenar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle», alerta Peñuelas. Josep Peñuelas ha codirigit la recerca amb l’estudiant de doctorat Songhan Wang (primer autor de l’article) i el professor Yongguang Zhang de la Universitat de Nanjing, i ha comptat amb la participació dels investigadors del CREAF Jordi Sardans i Marcos Fernández. L’equip de treball ha obtingut els seus resultats a partir de les dades obtingudes en centenars de boscos estudiats al llarg dels darrers quaranta anys.

Tweet

---

La recerca l’ha realitzada la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, dirigida per Jordi Salas-Salvadó, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El doctor Salas-Salvadó ha dirigit, amb Nancy Babio, professora agregada de la URV, la investigació d’Indira Paz-Graniel, que ha dut a terme l’estudi. Hem parlat amb ella per conèixer els detalls de la seva feina, publicada recentment a la revista European Journal of Nutrition.

• Com heu fet l’estudi? Quina ha estat la mostra d’individus? El estudio se ha realizado dentro del marco del estudio PREDIMED-Plus con la participación de 6.427 voluntarios de toda España. Los participantes del estudio son personas adultas mayores con factores de riesgo cardiovascular, como presencia de síndrome metabólico, diabetes, sobrepeso y obesidad. En todos los participantes se recolectó información sobre su hábito de consumo de café en el último año (cantidad y frecuencia). Posteriormente, se les evaluó la función cognitiva mediante una batería de cuestionarios neuropsicológicos que exploran funciones cognitivas diversas, como la memoria, la orientación, el registro, la concentración, la velocidad de procesamiento, la búsqueda visual y la atención. Tener estos datos nos permitió evaluar la asociación entre el consumo de café y el estado del funcionamiento cognitivo. • Quins són els arguments que us han fet concloure que el cafè s’associa a un risc menor de deteriorament cognitiu? Realizamos varios análisis y lo primero que observamos fue que aquellas personas que consumían café tenían un menor riesgo de presentar deterioro cognitivo en comparación con aquellas que no lo consumían, es decir que tenían mejores resultados en las diversas pruebas neuropsicológicas que se les aplicaban. A partir de ahí, quisimos profundizar sobre si el tipo de café (con cafeína o descafeinado) podía influenciar en los resultados observados, y lo que vimos fue que el café con cafeína presentaba un efecto protector. • Quina és la part del gra de cafè que ens beneficia? La semilla del café es rica en diversos compuestos y vitaminas. La más conocida es la cafeína, que es reconocida por su efecto estimulante a nivel del sistema nervioso central. Sin embargo, la asociación beneficiosa observada entre el consumo de café y el deterioro cognitivo podría ser el resultado de la interacción sinérgica entre los diferentes compuestos bioactivos presentes en el café. Por un lado, los compuestos fenólicos con propiedades antioxidantes podrían ayudar a disminuir el estrés oxidativo y la inflamación de las neuronas, que, conjuntamente con otros componentes bioactivos presentes en el café, podrían atenuar la producción del péptido β-amiloide, que se sugiere que es un factor de riesgo para el desarrollo de la enfermedad de Alzheimer. Esto no quiere decir que el consumo de café descafeinado no pueda ser beneficioso para nuestra salud, sino que el efecto protector es mayor con el café con cafeína. • La qualitat del cafè hi incideix? La matriz de compuestos (y la cantidad de los mismos) presentes en el café depende del tipo de semilla utilizada o del proceso de elaboración. Esto puede influenciar en el efecto a nivel biológico que pueda tener el consumo del café en nuestro organismo. Sin embargo, el objetivo de nuestro estudio no era evaluar el efecto de la calidad del café en el funcionamiento cognitivo, por lo que no podemos sacar conclusiones al respecto. • Quina incidència pot tenir el cafè en malalties com l’Alzheimer o en la demència? Son necesarios más estudios longitudinales y ensayos clínicos sobre el tema, especialmente para entender los mecanismos por los cuales el consumo de café nos podría otorgar ese efecto protector, pero de ser comprobados las recomendaciones en el consumo de café y cafeína podrían formar parte de las estrategias para la prevención del deterioro cognitivo en un futuro. En el caso de la demencia y el alzhéimer, sabemos que su desarrollo está relacionado con diversos factores, como la genética, la edad, el nivel educativo, el medio ambiente, etc. Sin embargo, como hemos mencionado, los compuestos bioactivos presentes en el café podrían atenuar la producción de algunos compuestos relacionados con el desarrollo de estas enfermedades degenerativas. En lo que siempre debemos hacer énfasis es que ningún alimento ni bebida es milagroso, por lo que, aunque sea asociado con efectos protectores con alguna enfermedad, debemos tener un consumo moderado de los mismos, no caer en los excesos y, sobre todo, llevar un estilo de vida saludable. Referència bibliogràfica: Paz-Graniel, I.; Babio, N.; Becerra-Tomás, N. et al. «Association between coffee consumption and total dietary caffeine intake with cognitive functioning: cross-sectional assessment in an elderly Mediterranean population». European Journal of Nutrition (30 octubre 2020). DOI: 10.1007/s00394-020-02415-w. [EPUB previ a la versió impresa. PMID: 33125576]

Tweet

---