Ismael Peràlvarez, cap de l’equip psicopedagògic de Vedruna Catalunya Educació, va argumentar que el risc de fracàs escolar pot aparèixer a l’educació infantil o als primers cursos de l’educació primària, fet que «dificulta la possibilitat de reconduir amb èxit la trajectòria de l’alumne». Per tant, una detecció precoç dels trastorns d’aprenentatge (TA) facilita la reducció dels efectes d’una possible deficiència i el desenvolupament integral, i permet reduir o evitar l’aparició d’efectes secundaris: «Si les eines ens cobreixen això, reduirem el fracàs escolar».
Anna López, neuropsicòloga infantil adjunta al Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va explicar que hi ha múltiples factors que causen l’abandonament prematur dels estudis, però que els TA en són un que cal tenir especialment en compte: «Els més persistents són la dislèxia, que comporta dificultats específiques per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, i la discalcúlia, que afecta l’aprenentatge numèric i de càlcul». Ambdós trastorns comparteixen un tret comú: tenen una base neurobiològica.
Aquests TA persisteixen al llarg de la vida. És per això que la reeducació en l’educació primària té com a objectiu millorar la capacitat dels alumnes: «Entre primer i segon curs de primària s’obre una finestra molt important per a treballar aquests aspectes». Amb una detecció precoç es pot iniciar ràpidament una intervenció que millori l’evolució educativa dels infants, que serà més efectiva que una de més tardana.
La coordinadora de l’equip psicopedagògic de Vedruna Catalunya Educació, Mar Herrero, va descriure les dues noves eines de cribratge per a l’educació infantil. Les eines de lectoescriptura disposen de cinc blocs: la consciència fonològica, en què s’observa si l’infant pot identificar els sons d’una paraula; la correspondència so-grafia; la memòria fonològica; l’evocació del lèxic, per veure si l’alumne té automatitzades certes seqüències verbals, i l’escriptura. Després, s’obté una puntuació única que permet fer una valoració final.
Les eines de numeració i càlcul també estan dividides en diversos apartats: numeració, en què es valora si els alumnes són capaços de comptar els elements; sèries numèriques; processament numèric, en què es demana a l’infant que compti sense fer servir els dits, i el càlcul.
Per acabar, Peràlvarez va assegurar que «la detecció precoç en finalitzar l’etapa infantil afavoreix el traspàs d’informació de cara a l’educació primària, així com la igualtat d’oportunitats» i que «les eines poden evitar repercussions en l’autoestima de l’infant». Així doncs, el ponent va afegir que cal potenciar una educació inclusiva i sensibilitzar el professorat vers els possibles TA del seu alumnat.
Ara per ara, els responsables del treball d’investigació es troben en procés de fer-ne difusió per tal d’incorporar les eines com un element de valoració psicopedagògica en finalitzar l’etapa de l’educació infantil.
La sessió va acabar amb una citació de l’explorador George Evans: «Tots els nens i nenes poden aprendre, si bé no tots ho fan a la vegada ni de la mateixa manera». |
