La inauguració de la jornada va ser a càrrec de la presidenta de la SF, M. Teresa Cabré. Cabré va recordar la transcendència de López del Castillo en l’establiment d’una línia d’ensenyament del català: «Retem homenatge a un home que representa per a l’ensenyament de la llengua catalana una parcel·la molt forta del que avui hem heretat». Així mateix, la presidenta va citar al lingüista Albert Jané: «Si Fabra havia representat la conversió d’una llengua catalana en una llengua culta des de dalt, Lluís López del Castillo va centrar-se en les classes populars per reconnectar la llengua viva amb l’elit». Segons Cabré, el filòleg creia que s’havia de partir de l’autenticitat i l’espontaneïtat.
Mila Segarra, secretària de la SF, va presentar l’homenatge. Va considerar que la mort de López del Castillo va passar una mica desapercebuda el 2018. Per aquest motiu, la SF i la SCLL es van comprometre a portar a terme aquesta jornada d’homenatge. Segarra va tenir una relació estreta amb el filòleg, i va afirmar que era un home polifacètic que entenia tot allò que tenia a veure amb la llengua catalana: «Tenia no només l’interès sinó la voluntat que tot el que fes fos útil».
Segarra, com a organitzadora de la jornada, va esmentar aquest caràcter polifacètic de López del Castillo per donar una visió àmplia de la seva figura. És per això que els participants de l’homenatge van parlar de les diferents vessants de la persona: com a mestre, polític, organitzador de pràctiques escolars, defensor del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i elaborador de manuals dedicats a l’ensenyament. Durant la sessió van intervenir Juli Palou, de la Universitat de Barcelona (UB); Artur Noguerol, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Jaume Cela, de la UAB; Lluïsa Puigardeu, de l’Escola Barrufet; Daniel Casals, de la UAB i la SCLL; Isidor Marí, de l’IEC, i Magí Camps, de La Vanguardia i l’IEC.
El darrer torn va ser per a Carme Ruiz, companya de Lluís López del Castillo, que va parlar de la vida que va compartir amb ell. Es va mostrar molt emocionada per les paraules que es van dedicar al filòleg durant l’homenatge: «Encara em sembla increïble quan parleu d’ell, perquè a casa era la persona més senzilla». Va explicar que la família de l’homenatjat tenia una botiga d’espècies i ell, com que era el fill gran, havia de seguir el negoci del pare: «Mentre esperava a les botigues, seia a la plaça del poble amb la llibreta de les comandes, parava l’orella i hi escrivia la manera de parlar de la gent». Ruiz va donar les gràcies als organitzadors, participants i assistents a l’acte per assistir a la jornada: «El Lluís encara viu gràcies a vosaltres».
La cloenda de l’acte va ser a càrrec també de Mila Segarra, que va resumir les paraules de totes les intervencions de l’homenatge: «Tot es pot reduir en el fet que el Lluís era un amador de la llengua, un mestre i una persona que treballava pel país i per la gent». |
