Els objectius de la FG són oferir atenció especialitzada i activitats preventives i, també, ser un referent en salut mental i benestar dels professionals de la salut (PS). És per això que la plataforma s’ha fet càrrec del suport psicològic als sanitaris durant tota la pandèmia: «La població té una percepció de salut mental més bona que el professional que l’ha d’atendre; és una paradoxa».
El dia que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va declarar l’estat d’alarma, la FG va posar en marxa un servei de telesuport psicològic: «Teníem clar que no podríem oferir el servei presencialment». Aquell 13 de març s’esperava un nombre de trucades superior al que hi ha hagut. Calvo creu que és perquè «els PS estan educats per a la cura dels pacients més que no pas per a l’autocura». Així mateix, el psicòleg pensa que hi ha una por a l’estigma que suposa tenir alguna mena d’afectació psicològica i que, probablement, durant la tercera onada molts PS decidiran demanar ajuda.
El 86 % dels usuaris que demanen el telesuport psicològic són dones. El ponent va explicar per què hi ha tanta diferència entre els dos sexes a l’hora de demanar ajuda emocional: «A les dones els costa menys demanar ajuda i expressar per què ho fan». A banda d’això, cal tenir en compte que el sector de la salut està ocupat majoritàriament per dones.
Les conclusions preliminars d’un estudi impulsat per la FG sobre l’impacte de la pandèmia indiquen que el 24 % dels metges ha arribat a plantejar-se deixar la feina, però el 22,2 % afirma que no ho farà. Encara que entre el 24 % i el 22,2 % hi hagi poca diferència, en termes absoluts representaria centenars de professionals: «Amb la mancança que hi ha de metges i metgesses al nostre país, seria un problema molt greu». No obstant això, també hi ha dades positives, ja que el 66 % de metges sent que pot gaudir de l’activitat diària i el 75 % se sent capaç d’afrontar els problemes.
Calvo va diferenciar les emocions predominants que hem tingut durant les tres onades de la pandèmia de COVID-19: la por, la ràbia i la depressió. «Les dues primeres fan que, tard o d’hora, la persona s’activi, però l’última l’immobilitza». De manera paral·lela, el ponent va destacar que «cal no oblidar que hi ha una relació directa entre les emocions i el sistema immunitari de les persones». Per tant, la població ha d’afrontar el repte de la gestió emocional.
A tall de recapitulació, el psicòleg va concloure que «la foto que tenim avui del PS és una metgessa acadèmicament molt preparada, però emocionalment discapacitada». Per aquesta raó, Calvo considera que «cuidar-se no pot ser una opció perquè la salut dels altres depèn de la meva». |
