La situació és excepcional, com bé sabeu. Fa gairebé un any que estem confinats i teletreballant; les reunions, les conferències, els congressos i les jornades de societats filials, seccions i fundacions de l’Institut, que són una característica fonamental de la nostra vida acadèmica, s’han hagut d’ajornar o de fer telemàticament. Mentre que el format virtual permet una assistència més àmplia, el contacte personal s’ha vist afectat gairebé totalment i, com a espècie social que som, això ha deixat petja, i no precisament bona, en el nostre capteniment. Malgrat disposar de tots els estris electrònics per a comunicar-nos amb el món, el contacte personal, social, ens és imprescindible i aquesta situació ens ho ha demostrat a bastament. Ara entenem millor que els càstigs que impliquen aïllament són dels pitjors que hom pot infligir als éssers humans (i, per extensió, als animals).
Haig d’agrair, d’antuvi, que des del mes de març de l’any passat el personal de la casa s’hagi adaptat a les mesures que l’Institut ha establert, que hagi pogut teletreballar amb poques dificultats, i que, en definitiva, hagi facilitat que l’activitat interna de l’Institut no se n’hagi ressentit, i que pel que fa a l’activitat de cara enfora, la substitució dels actes presencials per altres de telemàtics hagi permès capejar el temporal. Tots ens hem reinventat, membres, socis i personal de la casa, i potser encara caldrà tornar a fer-ho. Per això vull agrair a tothom l’esforç que ha fet en aquest sentit. També hem aprofitat que la Casa de Convalescència ha estat gairebé buida durant molt de temps per a fer algunes obres menors, que eren necessàries.
L’any 2021 no es presenta pas més afalagador que el 2020, malgrat les vacunes que, segons diuen, ens immunitzaran (qui sap quan) contra la malaltia. Hi ha moltes incerteses que no és clar que es resolguin a curt termini, i les sanitàries no són les úniques; cal afegir-hi les econòmiques i les polítiques. I del resultat de les eleccions en depenen el nou Govern de la Generalitat de Catalunya, el nou Parlament i els pressupostos d’enguany, que són els del 2020 prorrogats, però dels quals és segur que no en coneixerem els detalls concrets fins a l’estiu. I els pressupostos de l’Institut depenen substancialment dels de la Generalitat, com bé sabeu.
Com que l’Institut és un centre de recerca, que conrea totes les ciències, hem de fer cas als científics que en saben, de la COVID-19, als que en són membres i als que no. I tots ells ens diuen contínuament que la situació és força greu, i si poguessin manar, de ben segur que posarien en marxa mesures més dures que les dels governs, que no agraden a ningú i, el que és pitjor, que no semblen ser efectives, tal com demostren els augments de tots els indicadors negatius de la pandèmia.
Sense descartar que les restriccions a les activitats normals de l’Institut hagin de continuar tot l’any, fins que la pandèmia pugui ser controlada, hi ha dues situacions pròpies de la institució que vull esmentar, perquè ens afectaran a tots, personal, membres i socis. La primera és el relleu obligat del que ha estat fins ara el nostre gerent: Ramon Corbella ha arribat a l’edat de jubilació i, a diferència dels membres de l’IEC, que podem seguir com a membres emèrits, els funcionaris estem obligats a deixar les nostres tasques professionals quan això s’esdevé. En Ramon ha fet una feina magnífica al llarg dels disset anys que ha dirigit la gerència de l’Institut, i ha estat un suport imprescindible de l’equip de govern actual i dels anteriors, així com de totes les instàncies i el personal de la casa, i és de justícia reconèixer-ho.
Aquest mes de gener ha iniciat la seva activitat la persona que el substitueix, la senyora Eulàlia Espinàs, que amb tota seguretat seguirà duent a bon port les activitats gerencials de l’Institut. Té l’experiència i el coneixement necessaris, i hem començat a presentar-la als departaments, serveis i seccions de l’Institut.
L’altra situació que l’Institut viurà enguany és l’elecció d’un nou president o presidenta, amb l’equip de govern corresponent. No es tracta d’una situació insòlita ni extraordinària; precisament, que sigui un canvi establert en els nostres estatuts indica que és allò que cal fer quan s’exhaureix el període d’activitat de l’equip de govern, com és el cas enguany. Estic totalment convençut que el nou equip de govern que triarem entre tots serà el més adient i treballarà per tal que l’IEC segueixi fent les activitats que li pertoquen, amb els canvis petits o grans que les seves orientacions i les circumstàncies demanin i als quals el Ple de l’IEC doni suport.
Estic convençut, també, que entre les incerteses de què parlava abans no s’hi compta el funcionament de l’Institut en el futur immediat: tots, membres i treballadors, seccions i societats filials, i equip de govern, continuarem fent la tasca que ens toca, que és la que Enric Prat de la Riba va encomanar a l’IEC fa més d’un segle.
Bona tasca i una abraçada virtual a tothom!
Joandomènec Ros |
