Quines fites us heu marcat de cara a la vostra presidència?
Abans de res, vull desitjar un bon any 2021 i molta salut per a tothom. Un desig gens retòric i que pren tot el seu sentit, enguany més que mai, atesa la situació viscuda l’any 2020 i que continua encara.
Vull agrair a totes les sòcies i els socis de l’ACS la confiança que han dipositat en mi i en cadascuna de les companyes i els companys de la Junta entrant. Vull donar les gràcies també a la Junta sortint, per la gran feina feta. El nou equip emprenem aquesta etapa amb molta il·lusió i treballant des del primer moment.
Els objectius generals per a aquests anys van quedar exposats en el programa que vaig defensar en la meva candidatura, que es pot consultar al web de l’ACS. En síntesi, els objectius es concreten en tres eixos de treball paral·lels i complementaris: continuïtat, aprofundiment i nous reptes, tot aprofitant al màxim les possibilitats i oportunitats que ens ofereix la tecnologia i les vies de comunicació virtual existents.
Destacaré alguns objectius, com ara mantenir la bona tasca feta que ens precedeix, continuant el conjunt d’activitats que identifiquen l’ACS i altres iniciatives importants com ara l’Estudi sobre la transferència i l’impacte social de la sociologia a Catalunya, dirigit per la companya Teresa Sordé, que té data de finalització aquest 2021. Els resultats, n’estic convençuda, seran altament rellevants i ens permetran dur a terme actuacions específiques perquè la societat en el seu conjunt sigui conscient del paper social que han tingut, tenen i han de continuar tenint la teoria i la investigació científica sociològica.
Treballarem alhora per potenciar la dinamització dels diferents grups de treball ja constituïts i la visibilització cap a l’interior de l’ACS i cap al conjunt de la societat de la feina que duen a terme.
Entre els nous reptes que tenim la intenció d’emprendre, en destaco dos. D’una banda, ampliar la base d’influència i associativa de l’ACS amb campanyes específiques per a la joventut que s’està formant en sociologia, acabant la formació o entrant a la professió, i per als docents i investigadors que treballen en institucions, entitats, serveis, empreses, etc. L’ACS ha de ser l’espai de referència, de suport, per a tothom que estudiï, investigui, imparteixi docència o estigui interessat en la sociologia. De l’altra, em proposo treballar per aconseguir la incorporació de la formació en sociologia en els currículums docents de carreres universitàries en què encara no és present i, també, en el batxillerat com una formació bàsica i imprescindible.
Quines tasques endegades per l’anterior presidència voldreu potenciar?
Continuarem desenvolupant i impulsant totes les accions que són representatives de l’ACS: grups de treball, seminaris, el Congrés Català Internacional de Sociologia, el Congrés de Joves Sociòlegs i Sociòlogues, el Concurs Joves Sociòlegs i Sociòlogues, el Premi Catalunya de Sociologia Emili Boix i Selva, cicles de debats i xerrades, etc. Tenim la sort de comptar en la Junta actual amb persones de la Junta anterior, que hi aporten la seva experiència. La continuïtat, que és un dels objectius, està garantida.
Aprofundirem en l’intercanvi i la intercomunicació amb i entre els diferents equips de docents o de recerca sociològica que treballen arreu del territori. Igualment, continuarem treballant amb l’objectiu d’arribar al conjunt de la societat, més enllà dels entorns universitaris, perquè es conegui i reconegui cada cop més la tasca sociològica, tant teòrica com de recerca, i la importància que ha tingut, té i ha de tenir en la transformació social. Amb aquest objectiu, incentivarem més encara la divulgació i la difusió de les activitats acadèmiques i de recerca de les nostres sòcies i socis. Treballarem també per rellançar les publicacions de l’ACS amb la finalitat de contribuir al coneixement, la transferència i l’impacte social.
Alhora, intensificarem la col·laboració amb les associacions de sociologia actives de les diferents comunitats autònomes i també amb les internacionals, tal com s’ha fet fins ara. En aquest sentit, cal remarcar la magnífica notícia rebuda a finals del 2020: l’ACS formarà part com a associació territorial de ple dret del Consell de l’Associació Sociològica Europea (European Sociological Association, ESA).
Què enteneu per sociologia?
Per a mi, la sociologia és no només una ciència amb capacitat transformadora, sinó una actitud davant de la vida, les problemàtiques i els fenòmens socials en què estem immersos com a membres de la societat, i per tant com a agents actius que som de múltiples maneres. Defineixo sovint la perspectiva sociològica com la manera d’analitzar, entendre i explicar el món com un tot i les persones que l’habitem com a parts actives d’aquest tot, a partir de teories i investigació científiques.
Per a mi, el més apassionant de la sociologia és aquesta mirada àmplia i profunda amb què se situa observant els processos socials tal com són: multidimensionals, complexos i diversos. Una mirada que va més enllà de la superfície i observa amb detall tots els elements que hi intervenen. Una mirada teòrica i científica que mostra que —explicat molt planerament— les coses que passen (totes: tant les positives com les negatives) no passen perquè sí; passen perquè hi ha raons causals que les provoquen. Identificar-les, analitzar-les, aplicar teories, mètode científic i pensament crític, pensar, reflexionar, contrastar, arribar a conclusions, buscar intervencions adequades al cas i provades —amb la finalitat, sempre present, de millora i transformació social en positiu— és la feina que fa la sociologia.
En aquest sentit, faig meves les paraules amb què l’enyorat Salvador Giner de San Julián tancava una de les múltiples edicions del seu cèlebre manual Sociología (Giner, 1994, p. 316): «La sociología tiene una clara misión educativa que ya está cumpliendo: su designio es tanto comprender la dimensión social del ser humano como poner orden en la imagen que este tiene de su mundo, de sí mismo y de sus prójimos; un orden ágil y creador, es decir, significativo. La sociología, como otras empresas espirituales del hombre moderno, ha hecho suyo este afán […]. Es uno de los caminos fundamentales mediante los que el hombre contemporáneo alcanza conciencia de sí mismo. Su crítica y su comprensión del universo humano son una aserción de nuestro albedrío. Porque su práctica es también la práctica de la libertad.»
Cap on creieu que va la societat actual? La pandèmia deu haver afectat la resposta… Quin creieu que és el paper de la sociologia?
La sociologia no fa futurisme, es basa en l’anàlisi i els indicis. Tot just encetem la segona dècada del segle XXI, un període d’una alta complexitat i diversitat en totes les seves dimensions socials, tant en l’àmbit local com global. Les preguntes «cap on anem?» o «cap on volem anar?» són bones preguntes; no hi ha una resposta única, ni una sola resposta. La societat —les societats— no és un concepte extern a nosaltres: cadascú de nosaltres formem la societat, en som part activa i passiva, agent i receptor, art i part. Amb drets i responsabilitats.
La societat actual l’hem de mirar des d’una dimensió global, mundial. Per sort, habitem en un món compost per societats diverses, heterogènies, desiguals, integrades per una multitud de poblacions amb cultures, ètnies, ideologies, poders…, que actuen alhora en distintes direccions, en ocasions oposades. Societats en conflicte, dialògiques, en moviment i en evolució constants; poblacions interconnectades, amb quantitats ingents i incessants d’informacions impossibles d’assimilar i contrastar; societats amb problemàtiques estructurals i també amb fonts d’oportunitats, avenços i innovacions…
Els mesos de pandèmia viscuts han mostrat l’encert de les teories i reflexions d’Ulrich Beck que ens alertava sobre les causes i conseqüències de la societat del risc que som. Han posat en evidència les limitacions del nostre sistema de vida i de maneres d’actuar a què estàvem acostumats i donàvem per bones, i ens han obligat a interrogar-nos i a reflexionar. L’atenció a la salut, el tractament social de les persones grans, l’escletxa digital, la competència digital en el conjunt d’etapes educatives, la gestió de la informació, el poder de les xarxes socials, l’efecte de les notícies falses (fake news), entre d’altres, són aspectes que ens han fet pensar molt en aquests mesos i que han donat lloc —i en donaran encara— a una important activitat d’investigació i divulgació científiques, especialment en l’àmbit de la sociologia. Des del meu punt de vista, les situacions viscudes i les resultants que encara s’estan produint mostren de manera evident la necessitat del pensament i l’anàlisi sociològica i crítica, així com de la investigació científica i rigorosa. Mostren la necessitat que la societat en general conegui què és la sociologia, què estudia i per què, i la incorpori al seu imaginari personal i col·lectiu.
Per les característiques que té, per la mirada holística i científica amb què observa i analitza la realitat, per l’experiència, la tradició, la solidesa que té i les evidències provades, la sociologia és, en aquests moments de transformacions, crisis i incertesa, la ciència que més pot ajudar al desenvolupament social i a resoldre els dubtes i les problemàtiques que s’han posat en relleu amb la crisi de la COVID-19.
Per acabar, vull recordar Charles Wright Mills quan deia «allò que les persones necessiten no és només informació: en la nostra era del fet, sovint la informació acapara la seva atenció i supera la seva capacitat d’assimilar-la. […] Allò que necessita és una qualitat d’esperit que li permeti emprar la informació i servir-se de la raó per tal d’assolir una comprensió lúcida del que succeeix en el món i del que pot esdevenir-se en ell mateix» (Mills, 1987, p. 9). Paraules encara actuals: cal la mirada sociològica, tant o més que mai. Sens dubte. |
