El matemàtic i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Josep Vaquer i Timoner ha mort aquest dimarts.

Vaquer era doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), on el 1961 obtingué la càtedra de geometria mètrica i geometria diferencial. Va treballar al Seminari Matemàtic d’Hamburg i a l’Institut Politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial. Va ser secretari de la revista Collectanea Mathematica i degà de la Facultat de Matemàtiques de la UB. Formà part del Patronat de la Fundació Blanquerna - Coordinadora Catalana de Fundacions. Amb els cursos aplicats a la Universitat, va contribuir, juntament amb Josep Teixidor, a la modernització dels mètodes d’ensenyament de matemàtiques a l’Estat espanyol. Entre els anys 1991 i 1995 fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC. Fou membre agregat de l’IEC des de l’any 1978, i membre numerari des del 1989 adscrit a la Secció de Ciències i Tecnologia, de la qual va ser tresorer entre els anys 1989 i 1994.

Tweet

---

Aquest diumenge ha mort Jordi Casanovas Miró, doctor en filologia semítica (secció d’hebreu i arameu) que el mes de febrer passat havia estat escollit president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Nascut el 25 d’octubre de 1953, Casanovas era expert en el món hebreu, epigrafista i conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La seva especialitat era l’epigrafia hebrea medieval, tema de la seva tesi doctoral centrada en les inscripcions hebrees funeràries medievals d’Espanya, tant des del vessant arqueològic com filològic, que va ser publicada amb el títol Las inscripciones funerarias hebraicas medievales de España (Bèlgica, 2004). Diversos articles sobre epigrafia i arqueologia jueva completen la seva bibliografia.  Com a tècnic del MNAC, des del 1991 desenvolupà la seva tasca en el departament de registre d’obres d’art i gestió de col·leccions, orientant la seva activitat en el registre i en la documentació relacionada amb la formació de les col·leccions del MNAC. De manera complementària, el seu interès es va centrar en l’estudi, la conservació i la presentació dels abundants materials de pedra, procedents en bona part dels edificis de caràcter religiós, conservats o desapareguts de la ciutat de Barcelona. La publicació de l’obra El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres. Dades per a una història (Barcelona, 2009) va ser el resultat de la tasca de buidatge de l’arxiu de l’Acadèmia relacionat amb el tema i corresponent al període 1835-1932.  Va dedicar també la seva atenció a la protecció i el salvament d’obres d’art en el període de la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Ha mort el dia 22 de febrer del 2020, víctima d’un infart.

Tweet

---

El pedagog i historiador Jordi Monés i Pujol-Busquets va morir la nit de divendres a Badalona als 91 anys. Pioner de la història de l’educació als Països Catalans i a Espanya, Monés va ser president d'honor i fundador l’any 1983 de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i va rebre la Creu de Sant Jordi a principis de març d’aquest any.

De formació autodidàctica, va publicar més de quaranta llibres —en solitari o amb altres especialistes— i va escriure nombrosos articles en revistes d’àmbit general o especialitzades com Perspectiva Escolar, L’Avenç, Presència o Educació i Història. Monés va participar activament en la resistència cultural antifranquista. En plena dictadura, la primavera del 1968 va presidir el comitè organitzador dels actes d’homenatge a Pompeu Fabra, que va morir a l’exili el 1940. En l’acte hi van participar des de Manuel Sacristán fins a Salvador Espriu, passant per Pere Quart. Monés va ser també l’impulsor del Seminari d’Història de l’Ensenyament, grup de Barcelona, que va organitzar les Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans, origen de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. Molt vinculat a la seva ciutat, Badalona, va presidir-ne el centre excursionista i la delegació de Joventuts Musicals el 1963, que va ser clausurada per la dictadura aquell mateix any per unes conferències sobre cultura catalana, i el 1960 va fundar el primer cineclub de Badalona.

Tweet

---

Us convidem a gaudir, en aquests dies de confinament obligat, de dues exposicions virtuals dedicades a Pompeu Fabra.

La primera és la que ha digitalitzat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’exposició «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans», que es va poder veure al claustre de la Casa de Convalescència durant l’any 2018, per a commemorar els cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra i els cent anys de la publicació de la Gramàtica catalana. La mostra s’ha publicat a l’Espai Fabra de l’Arxiu de l’IEC per a preservar i difondre en línia els seus continguts, que inclouen una selecció d’apunts, epístoles, notes, material lexicogràfic en fitxes, quaderns i formularis preservats a l’Arxiu de l’IEC. També s’hi poden veure imatges de Pompeu Fabra quan era president de l’Institut, d’homenatges que va rebre per part de la institució i dels espais on treballava. L’exposició virtual permet també conèixer les obres del Mestre publicades per l’IEC i en reprodueix fragments, com ara una pàgina del primer article que va publicar a l’Institut. La segona exposició virtual dedicada al Mestre és la que presenten Eloi Bellés i Josep Murgades, de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona: «Pompeu Fabra i la Universitat». Aquesta exposició havia de coincidir amb la presentació del llibre Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, editat per Josep Murgades, Neus Nogué i Eloi Bellés, que s’ha hagut d’ajornar fins que tot torni a la normalitat. Els mesos de setembre i octubre de 2018, en el transcurs de l’Any Fabra, i amb motiu del cent-cinquantè aniversari del seu naixement i del centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, la Universitat de Barcelona va retre-li homenatge amb una exposició al vestíbul del seu edifici històric i amb una jornada acadèmica a la Facultat de Filologia. L’exposició fa un repàs de les grans fites professionals de Fabra. Des dels seus inicis a la redacció de la revista L’Avenç, passant per la seva implicació en l’Institut d’Estudis Catalans, i fins a la seva docència i gestió acadèmica en el marc de la Universitat de Barcelona autònoma, per acabar, també, en la tasca duta a terme en els darrers anys d’exili. La mostra combina explicacions textuals amb il·lustracions gràfiques. Al centre d’aquest desplegament en plafons, hi havia expositors que contenien diverses publicacions de Fabra i sobre Fabra. Els plafons de l’exposició han estat digitalitzats, de manera que són consultables permanentment en línia. Tot això s’ha preparat simultàniament amb l’aparició de les actes de la jornada dedicada a Pompeu Fabra, publicades per les Edicions de la Universitat de Barcelona.

Tweet

---

Durant l’acte, celebrat el dijous 5 de març a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), sis investigadors convidats, tots premis extraordinaris de doctorat, van presentar els seus treballs. Després de la taula rodona, va tenir lloc el lliurament dels XXXI Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual.

La jornada va començar amb la benvinguda de Sergi Cortiñas Rovira, president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), que va destacar que «les tesis doctorals són un format de recerca molt important». Tot seguit, Frederic Pahisa Fontanals, secretari de la SCC, va donar pas a les diferents intervencions. Aida Martori Munsant (Universitat Autònoma de Barcelona) va exposar la seva investigació, centrada en TV3 i el seu intercanvi de continguts amb la resta de mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i amb altres televisions de proximitat. Tot seguit, Maria-José Masanet Jordà (Universitat Pompeu Fabra) va explicar que la seva tesi se centra en la representació que fan les sèries de televisió de les relacions amoroses i sexuals entre els adolescents i en com aquests reben aquestes escenes. A continuació, Carlota M. Moragas-Fernández (Universitat Rovira i Virgili) va referir-se al seu treball com l’anàlisi del discurs polític des d’un punt de vista comunicatiu —i no de ciència política— en l’esfera pública virtual que és Twitter. Després, Marc Polo López (Universitat Ramon Llull) va detallar que la seva tesi investiga els canvis que han provocat els nous tipus de consum televisiu al negoci publicitari. Seguidament, Maria Vállez Letrado (Universitat Pompeu Fabra) va apuntar que la seva recerca s’ocupa de la comunicació digital en un entorn web i de l’àmbit de la documentació. Finalment, María Victoria Mas (Universitat Internacional de Catalunya) va explicar que la seva tesi es va centrar en com les empreses de premsa poden utilitzar la seva marca com a avantatge competitiu i va posar com a exemple el cas del diari La Vanguardia.   Lliurament dels Premis CAC Roger Loppacher Crehuet i Salvador Alsius Claveras, respectivament president i vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), van ser els encarregats de conduir l’entrega dels XXXI Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual. El primer guardó se’l va endur Sara Suárez Gonzalo per la seva tesi sobre l’impacte de l’explotació de dades massives, un treball que el jurat va considerar «molt útil i d’actualitat». El segon premi va ser per Rafael Ventura Álvarez, per un treball en què tracta qüestions relacionades amb la representació de les persones LGBT als mitjans de comunicació. El jurat va atorgar una menció especial a Natalia Garcia Caldeiro, per la seva tesi sobre la governança de la televisió pública a Espanya. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Marta Civil i Serra, vicepresidenta de la SCC.

Tweet

---

El 10 de març es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el llibre La Patum de Berga: festa, guerra i política, d’Albert Rumbo, que va rebre l’any passat el Premi Rafael Patxot i Jubert, guardó que l’IEC lliura des del 2016. En aquest treball, l’historiador analitza l’ús que han fet històricament les autoritats de la festa popular berguedana i com molts règims l’han utilitzada per a fer propaganda ideològica.

El guardó s’atorga als treballs de recerca, bibliogràfics o d’assaig sobre algun aspecte de la cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, rol de la dona, música, arquitectura), l’excursionisme en la descoberta del territori i la llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística). L’acte de presentació, organitzat per la Diputació de Barcelona i l’IEC, va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC; Josep Tarín, diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, i Albert Rumbo, autor de l’obra. Joandomènec Ros va destacar que Rafael Patxot «no només dona nom a aquest premi, sinó que durant molt de temps va ser un dels mecenes que més va ajudar l’IEC. Es pot dir amb tota seguretat que l’IEC no hagués perviscut en aquells anys negres de la postguerra sense l’ajut dels membres de l’Institut i de persones alienes a ell, però que se l’estimaven. I una d’elles era Rafael Patxot.» Per la seva banda, Josep Tarín va fer incís en el fet que «el compromís de la Diputació amb l’IEC arrenca el 1907 quan Enric Prat de la Riba, com a president de la Diputació, signa el decret de creació de l’IEC. Des d’aleshores, aquest compromís s’ha anat renovant i les dues institucions han tirat endavant aquest projecte col·lectiu que és Catalunya.» Albert Rumbo, autor de l’obra, va començar la seva intervenció afirmant que la festa de la Patum és «una de les tres coses per les quals som coneguts al Berguedà, juntament amb els bolets i amb les cues a la C-16. És un element festiu dels importants del país. És l’única celebració reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, des de l’any 2005. És, doncs, una celebració nacional i, fins i tot, internacional.» El llibre La Patum de Berga: festa, guerra i política presenta la utilització política i de poder que s’ha fet al llarg de la història d’una de les principals manifestacions festives catalanes. En la contracoberta del llibre s’expressa tal com segueix: «Catòlics i ateus, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, carlins i liberals. Tots, absolutament tots els règims, han utilitzat la festa en un sentit o en un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració, malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics comuns com a símbol identitari.»

Tweet

---

La crisi del coronavirus va obligar a suspendre la XV Olimpíada Espanyola de Biologia (OEB) que enguany s’havia de celebrar a Bilbao del 26 al 29 de març. La Junta Directiva del certamen va anunciar la cancel·lació de totes les activitats previstes. La Societat Catalana de Biologia ens ha avançat aquest dimecres que les proves es faran de manera telemàtica el proper mes de maig.

Un total de 354 alumnes de segon de batxillerat de 114 centres de tot Catalunya van participar en la desena edició de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya el passat 8 de febrer. La prova es va fer simultàniament a les universitats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic. Els vint alumnes amb la qualificació més alta van fer una segona prova, de caràcter pràctic, el 12 de febrer a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Les tres medalles d’or van ser per a Javier Callís Creus, de La Farga de Sant Cugat del Vallès; Anna Brusosa Baulenas, del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, i Marc Ayguasenosa Caihuela, de l’Institut Sant Quirze del Vallès. Els tres primers, acompanyats dels tres estudiants amb medalles de plata, participaran en l’edició telemàtica de l’OEB. L’Olimpíada té com a objectiu principal estimular i implicar els estudiants de batxillerat en el desenvolupament d’aquesta ciència, que abraça àmbits tan diversos com l’evolució, la biodiversitat, la reproducció, l’estudi dels mecanismes que desencadenen les malalties o l’impacte del canvi climàtic i de l’acció humana en els ecosistemes. L’organització de l’Olimpíada a Catalunya és a càrrec de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb la major part de les universitats catalanes, el Centre de Documentació i Experimentació en Ciències, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat, el Seminari Permanent de Ciències Naturals i la Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular.

Tweet

---