El pedagog i historiador Jordi Monés i Pujol-Busquets va morir la nit de divendres a Badalona als 91 anys. Pioner de la història de l’educació als Països Catalans i a Espanya, Monés va ser president d'honor i fundador l’any 1983 de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i va rebre la Creu de Sant Jordi a principis de març d’aquest any.

De formació autodidàctica, va publicar més de quaranta llibres —en solitari o amb altres especialistes— i va escriure nombrosos articles en revistes d’àmbit general o especialitzades com Perspectiva Escolar, L’Avenç, Presència o Educació i Història. Monés va participar activament en la resistència cultural antifranquista. En plena dictadura, la primavera del 1968 va presidir el comitè organitzador dels actes d’homenatge a Pompeu Fabra, que va morir a l’exili el 1940. En l’acte hi van participar des de Manuel Sacristán fins a Salvador Espriu, passant per Pere Quart. Monés va ser també l’impulsor del Seminari d’Història de l’Ensenyament, grup de Barcelona, que va organitzar les Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans, origen de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. Molt vinculat a la seva ciutat, Badalona, va presidir-ne el centre excursionista i la delegació de Joventuts Musicals el 1963, que va ser clausurada per la dictadura aquell mateix any per unes conferències sobre cultura catalana, i el 1960 va fundar el primer cineclub de Badalona.

Tweet

---