Aquest diumenge ha mort Jordi Casanovas Miró, doctor en filologia semítica (secció d’hebreu i arameu) que el mes de febrer passat havia estat escollit president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
Nascut el 25 d’octubre de 1953, Casanovas era expert en el món hebreu, epigrafista i conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La seva especialitat era l’epigrafia hebrea medieval, tema de la seva tesi doctoral centrada en les inscripcions hebrees funeràries medievals d’Espanya, tant des del vessant arqueològic com filològic, que va ser publicada amb el títol Las inscripciones funerarias hebraicas medievales de España (Bèlgica, 2004). Diversos articles sobre epigrafia i arqueologia jueva completen la seva bibliografia.
Com a tècnic del MNAC, des del 1991 desenvolupà la seva tasca en el departament de registre d’obres d’art i gestió de col·leccions, orientant la seva activitat en el registre i en la documentació relacionada amb la formació de les col·leccions del MNAC. De manera complementària, el seu interès es va centrar en l’estudi, la conservació i la presentació dels abundants materials de pedra, procedents en bona part dels edificis de caràcter religiós, conservats o desapareguts de la ciutat de Barcelona. La publicació de l’obra El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres. Dades per a una història (Barcelona, 2009) va ser el resultat de la tasca de buidatge de l’arxiu de l’Acadèmia relacionat amb el tema i corresponent al període 1835-1932.
Va dedicar també la seva atenció a la protecció i el salvament d’obres d’art en el període de la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
Ha mort el dia 22 de febrer del 2020, víctima d’un infart. |
 
|
