Josep M. Panareda, vicepresident de la SFCS, va obrir l’acte i va donar pas a Turró, que va dedicar el seu discurs a qui fou el seu mestre i introductor en els estudis hegelians a casa nostra, Ramon Valls Plana.
Turró, en el seu parlament, va aprofundir en la doctrina del reconeixement i la crítica de l’economia política. «La recerca internacional sobre l’idealisme alemany ha viscut, en els darrers quaranta anys, una fructífera represa en diàleg amb les discussions contemporànies de temes ètics, jurídics i polítics. Autors com Ludwig Siep, format en la filosofia clàssica alemanya; Robert B. Pippin, des de la tradició analítica, i Robert B. Brandom, des del pragmatisme, en són exponents cabdals.» Més endavant, Turró no va voler entrar a discutir «la vàlua de les anàlisis i les aportacions d’aquests autors, ni menys encara llur enraonada rèplica a la postmodernitat, sinó que tractaré un punt al meu parer cabdal. En reconstruir la doctrina de la intersubjectivitat exclusivament des del marc pragmaticolingüístic de l’argumentació, s’omet un aspecte central dels plantejaments de Fichte i Hegel: llur insistència a elaborar una filosofia pràctica real enfront de qualsevol mena de formalisme i logicisme.»
Turró també va defensar el fet que la seva intervenció pretenia justificar amb un cert detall «que la teoria del reconeixement de Fichte i Hegel, en tant que fonament real del dret, lluny de limitar-se a fixar les condicions formals d’una normativitat comuna a la manera de la reconstrucció analítica de l’idealisme, implica una crítica de l’economia política i un projecte polític de transformació social. Amb aquesta finalitat mostraré des dels textos respectius: quina és llur anàlisi del lliure mercat o societat civil, quines són les exigències econòmiques derivades del concepte de dret i quines propostes se’n deriven en política socioeconòmica.»
Després del discurs de Turró, li va donar resposta Josep Olesti i Vila, membre numerari de la mateixa Secció. |
