La primera és la que ha digitalitzat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’exposició «Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans», que es va poder veure al claustre de la Casa de Convalescència durant l’any 2018, per a commemorar els cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra i els cent anys de la publicació de la Gramàtica catalana.
La mostra s’ha publicat a l’Espai Fabra de l’Arxiu de l’IEC per a preservar i difondre en línia els seus continguts, que inclouen una selecció d’apunts, epístoles, notes, material lexicogràfic en fitxes, quaderns i formularis preservats a l’Arxiu de l’IEC. També s’hi poden veure imatges de Pompeu Fabra quan era president de l’Institut, d’homenatges que va rebre per part de la institució i dels espais on treballava. L’exposició virtual permet també conèixer les obres del Mestre publicades per l’IEC i en reprodueix fragments, com ara una pàgina del primer article que va publicar a l’Institut.
La segona exposició virtual dedicada al Mestre és la que presenten Eloi Bellés i Josep Murgades, de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona: «Pompeu Fabra i la Universitat». Aquesta exposició havia de coincidir amb la presentació del llibre Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, editat per Josep Murgades, Neus Nogué i Eloi Bellés, que s’ha hagut d’ajornar fins que tot torni a la normalitat.
Els mesos de setembre i octubre de 2018, en el transcurs de l’Any Fabra, i amb motiu del cent-cinquantè aniversari del seu naixement i del centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, la Universitat de Barcelona va retre-li homenatge amb una exposició al vestíbul del seu edifici històric i amb una jornada acadèmica a la Facultat de Filologia.
L’exposició fa un repàs de les grans fites professionals de Fabra. Des dels seus inicis a la redacció de la revista L’Avenç, passant per la seva implicació en l’Institut d’Estudis Catalans, i fins a la seva docència i gestió acadèmica en el marc de la Universitat de Barcelona autònoma, per acabar, també, en la tasca duta a terme en els darrers anys d’exili. La mostra combina explicacions textuals amb il·lustracions gràfiques. Al centre d’aquest desplegament en plafons, hi havia expositors que contenien diverses publicacions de Fabra i sobre Fabra. Els plafons de l’exposició han estat digitalitzats, de manera que són consultables permanentment en línia. Tot això s’ha preparat simultàniament amb l’aparició de les actes de la jornada dedicada a Pompeu Fabra, publicades per les Edicions de la Universitat de Barcelona. |
