L’encarregat d’obrir l’acte va ser el president de l’Institut, Joandomènec Ros, que va destacar la gran sensibilitat d’Anglada per «temes terribles com el genocidi armeni o l’holocaust, però també la seva capacitat de meravellar-se davant de la natura i la seva defensa del territori, sobretot dels aiguamolls de l’Empordà, un espai que no volia veure convertit en una altra Empuriabrava».
Manuel Llanas, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, per la seva banda, va anunciar que els continguts del Simposi es publicaran en un llibre.
Tot seguit va ser el torn d’Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que va parlar del mestratge que Anglada va exercir a l’Alt Empordà, com a dona i com a escriptora, «un mestratge del qual encara queda constància en tots aquells que van tenir la sort de tractar-la directament». Ponsatí també va apuntar que «una tradició literària és coixa si no té ben afermats els puntals de la creació, la difusió i la recerca». En aquest sentit, va destacar la importància de «continuar fent esforços per revisar el cànon, per fer aportacions noves i fer llum sobre els autors que han quedat al marge dels espais de claror majoritària».
Alfons Martínez, regidor de l’Ajuntament de Figueres, va recordar que, malgrat haver nascut a Vic, Anglada tenia en l’Empordà la seva terra d’adopció. La va descriure com «una de les escriptores més rellevants de la nostra història recent, una artista completa» i va subratllar que jornades com el Simposi «confirmen la vigència colpidora de l’autora». Martínez també va anunciar que esperen que el fons Maria Àngels Anglada de la Biblioteca de Figueres aviat pugui ser consultable per als investigadors.
M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va explicar que Anglada va ser la segona dona que va entrar a la Secció, després que ella mateixa ho fes dos anys abans. Va recordar que, en aquell moment, la Secció Filològica tenia entre mans la revisió de la primera edició del diccionari normatiu: «A ella devem que la paraula poeta inclogui tant la marca femenina com la masculina». També la va descriure com una dona «discreta, empàtica, sensible i natural».
El Simposi, en commemoració del norantè aniversari del naixement de l’autora, va reunir professors i especialistes que van debatre sobre els seus textos, la seva posició política, el compromís dels seus escrits periodístics o el context històric que li va tocar viure, entre altres aspectes. Entre els conferenciants convidats hi havia Sam Abrams, Lluïsa Julià, Pilar Godayol i Andratx Badia.
Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999) va ser poeta, novel·lista, traductora, assagista i articulista. Entre les seves obres més destacades hi ha Les Closes, novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 1978; Sandàlies d’escuma, Premi Lletra d’Or 1985; i Columnes d’hores, que recull tota la seva poesia fins a l’an |
