Joaquim Bruna parla sobre matemàtica industrial en el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC
El 28 d’octubre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de presentació de Joaquim Bruna com a membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. El discurs portava per títol Una invitació a la matemàtica industrial. |
Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia, va donar inici a la sessió i va cedir la paraula a Joaquim Bruna, que va explicar per què havia triat la matemàtica industrial per al seu discurs. «De matemàtica industrial se’n fa i se n’ha fet sempre, els enginyers en fan molta. De matemàtiques, sortosament, no només en fem els matemàtics. Però els matemàtics potser no en fan tanta. Dels anys vuitanta cap aquí, en moltes institucions europees i americanes de matemàtiques s’ha cuinat aquest tema de la matemàtica industrial. Aquest terme ha aparegut de manera natural, a causa, principalment, de la necessitat per part dels matemàtics de posicionar-se millor en les convocatòries de recerca.»
Bruna també va explicar què s’entén per matemàtica industrial. «És recerca matemàtica, no orientada internament, sinó motivada per una aplicació industrial d’interès pràctic immediat. Es tracta de crear nova matemàtica, però en un context diferent del tradicional.»
Joaquim Bruna va posar èmfasi en la situació de la matemàtica industrial en l’àmbit europeu, explicant que a Europa «hi ha institucions molt fortes que impulsen la matemàtica industrial. La Societat Matemàtica Europea té un comitè de matemàtica aplicada; hi ha una xarxa europea de matemàtica industrial i una subxarxa espanyola».
|
 
|
|
L’IEC acull la presentació del llibre Filosofia de la tecnologia, de Mario Bunge
El dijous 3 d’octubre va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació de l’edició en català del llibre de Mario Bunge Filosofia de la tecnologia, coeditat per la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’IEC, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’acte s’emmarca en la celebració del centenari del filòsof argentí.
En la presentació van participar l’editor i traductor del llibre, Antoni Hernández-Fernández, i Alfons Barceló, autor del pròleg de l’obra. L’acte també va comptar amb la presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, Alícia Casals, i amb la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Núria Salán.
|
Hernández va apuntar que Bunge «ha posat la tecnologia al mapa de la filosofia» i que ha reivindicat «la importància de la tecnoètica». Es va avançar molt parlant ja als anys setanta de la «manipulació tecnològicament mediada, quan encara no existien les xarxes socials», va afegir l’editor. Hernández va afirmar que el llibre de Bunge és fascinant, perquè «conté problemes filosòfics inexplorats, com ara la natura del que és artificial, la intervenció de regles en el procés tecnològic i les complexes problemàtiques de la tecnoètica». Per finalitzar la seva intervenció, l’editor va apuntar que no ha trobat «cap altre filòsof tan sistemàtic en la definició de la tecnologia com Bunge i alhora tan sincer en relació amb el subdesenvolupament i la ignorància dels temes tecnològics per part de molts filòsofs fins a finals del segle XX, amb notables excepcions com Ortega y Gasset».
Barceló, per la seva banda, va subratllar que «l’ambició temàtica de Bunge és immensa: va parlar de lingüística, de ciències socials i, ja als anys noranta, es va atrevir amb la política». Barceló va explicar que «una de les idees principals de Bunge, que és una eina que ell utilitza molt, és la noció de sistema. Inventat pels il·lustrats francesos, aquest concepte va ser perfeccionat per Bunge. El va aplicar a tots els àmbits. Ell subratlla que per a conèixer bé qualsevol sistema cal saber de què està fet, quina xarxa de relacions hi ha entre els seus elements i quins són els mecanismes que fan que un sistema s’ajusti o desaparegui. Aquesta idea li serveix per a entrar en el camp de les ciències socials.»
Filosofia de la tecnologia, una obra plenament vigent
L’obra és la primera de la col·lecció «Habilis: Tecnologia i Societat», que neix com una iniciativa de la Societat Catalana de Tecnologia per a apropar al gran públic aquells temes que connecten la tecnologia amb les humanitats. La col·lecció «Habilis: Tecnologia i Societat» vol ser un punt de trobada interdisciplinari que mostri el potencial humanitzador de la tecnologia i la rellevància social que té.
Mario Bunge, nascut a Buenos Aires ara fa un segle, és físic i filòsof. En aquesta ciutat va fundar la Universitat Obrera Argentina, que va ser clausurada l’any 1943 per la dictadura militar. Després d’exiliar-se i recórrer diverses universitats nord-americanes i europees, es va establir finalment a la Universitat McGill, a Montreal (Canadà), on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica i on encara avui, amb cent anys, és un professor emèrit en actiu. A més de la seva recerca en física, Mario Bunge és especialment reconegut com a filòsof de la ciència i paladí del pensament crític davant de les pseudociències. Ha rebut dinou doctorats honoris causa i fou distingit amb el Premi Príncep d’Astúries d’Humanitats l’any 1982.
|
|
|
Exposició «La taula periòdica a l’IEC»
El claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el dimecres 9 d’octubre a les 18 h la inauguració de l’exposició «La taula periòdica a l’IEC», que va estar oberta al públic fins al 31 d’octubre.
Organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’Institut d’Estudis Catalans, l’exposició incloïa un recull exhaustiu dels elements químics. Dels noranta elements que es poden trobar a la Terra, se’n van triar prop de seixanta que són especialment rellevants per la seva importància científica, tecnològica i, sobretot, didàctica. |
S’hi van poder veure representats els principals grups de la taula: metalls, semimetalls, no-metalls i gasos nobles, i s’hi va poder comprovar per què la taula es diu periòdica. A més, durant la visita es van fer experiments sorprenents, es va parlar de minerals que causen conflictes bèl·lics i es va explicar fins a quin punt la química, la sostenibilitat i l’ecologia van de bracet. Paral·lelament, en els panells de l’exposició es mostraven les dones científiques que han descobert elements químics o que han contribuït significativament al desenvolupament de la taula periòdica.
L’activitat s’adreçava fonamentalment a alumnes d’ESO i batxillerat, però també a estudiants de cicle superior de primària.
L’exposició se suma al cent cinquantè aniversari de la taula periòdica
L’any 2019 se celebra en l’àmbit internacional el cent cinquantè aniversari de la taula periòdica dels elements químics, proposada per Dmitri I. Mendeléiev el 1869. Atès que la taula periòdica és una idea genial, una construcció científica que ha esdevingut una autèntica icona i que avui manté plenament la seva vigència, l’Institut d’Estudis Catalans ha volgut contribuir activament a aquesta celebració.
L’exposició ha estat una iniciativa dels professors Pilar González i Jordi Llorca, membres de la SECCT de l’IEC, i del col·leccionista d’elements químics Marc Boada.
Experimentador, conferenciant i escriptor, Boada té una llarga trajectòria professional vinculada a la divulgació científica. Ha participat en la creació d’exposicions i de museus, com el CosmoCaixa, i ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio o 8TV. Actualment dirigeix l’Associació de Divulgació Científica i Escola de Natura Pèndulum. |
|
|
L’IEC acull la conferència «La taula periòdica. Una història complexa i un futur incert»
El 17 d’octubre va tenir lloc a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la conferència «La taula periòdica. Una història complexa i un futur incert», impartida per Josep Fontcuberta Griñó, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) dins del cicle Física Oberta. |
Joan Parellada, president de la Societat Catalana de Física, filial de l’IEC, va fer la introducció a la conferència, i després va ser el torn de Fontcuberta, que va exposar que la taula periòdica dels elements és una construcció científica colossal, de la qual ara se celebra el cent cinquantè aniversari.
Fontcuberta va explicar com la taula periòdica va permetre endreçar el coneixement dels elements químics coneguts fins al moment, predir els que hi faltaven i, fins i tot, preveure’n algunes de les propietats. Segons ell, «trobar la manera de classificar els elements químics no va ser un camí gens fàcil. De fet, la taula periòdica és un exemple de com es pot aprendre dels errors i també del fet que hi ha moltes maneres d’afrontar-los. Amb aquesta eina als dits, els científics han pogut dissenyar materials que ens permeten moure’ns i comunicar-nos, diagnosticar malalties, guarir-nos (o matar-nos) i guardar records de tot plegat. Tenim els elements de la taula per sempre. Tindrem per sempre els materials?». |
|
|
L’IEC debat sobre la vigència de les propostes pedagògiques d’Alexandre Galí
El 25 d’octubre va tenir lloc a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans el Simposi Alexandre Galí. Amb motiu del cinquantenari de la mort de Galí (1886-1969), pedagog i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una trentena d’experts van aprofundir en la seva obra i en van debatre la projecció en el present. |
La inauguració del simposi va comptar amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i amb el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Carles Martínez.
Va obrir l’acte Joandomènec Ros, que va recordar Galí com un «renovador de l’ensenyament a casa nostra, un pedagog que va tenir una gran influència en l’educació catalana».
Carles Martínez, per la seva banda, va llegir un petit fragment de la definició de Galí de escola tradicional, en què deia textualment que era «un òrgan encartonat i momificat». Segons Martínez, Alexandre Galí va «contribuir a bastir el concepte doctrinal d’escola nova, procurant que tot fos objecte de vivència, d’experiència, pensant en la futura vinculació de la persona en el seu medi social, com a instrument de renovació en el pla humà més generós possible». Deia Galí que els «mètodes actius exigeixen molt del mestre i una base sòlida de coneixements o la possessió dels instruments per a assolir-los».
Martínez va destacar que «els reptes de la política educativa actual formen part també de l’herència del seu pensament» i va definir Galí com «tot un mestre i un pensador lliurat a la tasca educativa, conscient de la potència de la transformació social que té l’educació».
A continuació, hi va intervenir el pedagog Josep Montserrat, president de la Societat Catalana de Filosofia, que va pronunciar la ponència «El pensament d’Alexandre Galí».
Montserrat va destacar que Galí va escriure, en els Darrers escrits, que «no existeix una pedagogia sense una filosofia. No existeix una moral sense una filosofia. La pedagogia ha de tenir un fonament de pensament, que és el que jo aportava i aportaven tots els que col·laboraven amb mi.»
Durant el simposi s’han fet tres debats en què s’han analitzat obres de Galí i s’ha parlat de com encaixa el seu pensament en els reptes més importants que té l’educació a Catalunya.
El primer, «Escola catalana. Llengua i cohesió social», ha aprofundit en l’obra Per la llengua i per l’escola. La taula ha comptat amb David Pujol, de la Universitat de Girona; Xavier Besalú, de la Universitat de Girona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Mariona Casas, de la Universitat de Vic.
El simposi ha continuat amb el debat «Educació i llibertat de l’infant», que, de la mà d’Anna Pagès, de la Universitat Ramon Llull, ha analitzat l’obra Activitat i llibertat en educació. Els fonaments racionals de l’escola activa. Maite Pujol, de la Universitat de Vic, i Rosa Clar, directora de l’institut de secundària Tordària, de Tordera, han connectat les idees de Galí amb l’actualitat.
Finalment, en el debat «Renovació de l’escola. La formació del magisteri» s’ha parlat del llibre Una hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics. Hi han participat Joan Soler, professor de la Universitat de Vic i president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana; Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i Enric Prats, de la Universitat de Barcelona. |
|
|
Joan Vallès, membre de l’IEC, ingressa a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya com a acadèmic corresponent
El dilluns 7 d’octubre el doctor Joan Vallès i Xirau, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, va ingressar a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya com a acadèmic corresponent. L’acte d’ingrés es va fer al Saló d’Actes d’aquesta corporació. La presentació del nou acadèmic va anar a càrrec del doctor Salvador Cañigueral. |
Vallès va pronunciar el discurs «La botànica als estudis de farmàcia de Catalunya: una disciplina en perill d’extinció. Algunes reflexions i dues reivindicacions». Llicenciat en farmàcia i en filologia i doctorat en farmàcia, és catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona des del 2006. Ha estat professor convidat al Laboratoire d’Écologie, Systématique et Évolution de la Université de París Sud a Orsay (París XI), i participa en la docència del màster Génétique et gestion de la biodiversité de la Universitat Pierre et Marie Curie (París VI). Les seves línies de recerca són la biosistemàtica (organització del genoma), l’etnobotànica (estudis etnoflorístics en terres catalanes), la terminologia científica (noms populars i tècnics en botànica) i la història de la botànica catalana (segles XIX i XX).
Vallès ha estat vocal de la Junta Directiva de la Institució Catalana d’Història Natural de l’IEC (2003-2007), i pertany a la Societat Catalana de Biologia, a la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i a l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, entre d’altres. Ha coordinat la base de dades de noms catalans de plantes i ha dirigit la publicació del TERMCAT Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (Premi Crítica Serra d’Or de recerca 2015). |
|
|
L’IEC reconeix a Franziska Knapp el seu llegat
Franziska Knapp, nascuda Francesca Reus i Boix, es va casar amb un alemany i se’n va anar a viure al Brasil. De tant en tant tornava a Catalunya, per no perdre les arrels ni l’idioma. I en una de les darreres estades a casa nostra va visitar l’Institut d’Estudis Catalans. És per aquest motiu que en morir, el 18 de gener de 2018, va deixar un llegat a favor de l’IEC de cent mil euros.
Glòria Rubiol i Marta Pesarrodona, amigues de Francesca Reus, van ser presents a la inauguració de la placa i del banc que, en agraïment a la seva donació, restaran al Jardí Mercè Rodoreda, un dels indrets més emblemàtics de la Casa de Convalescència. |
|
|
|
|
