L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS constata que hi ha un conflicte polític, històric, no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. Catalunya és un país amb els trets diferencials d’una nació, tant per història i per llengua i cultura singulars, com per voluntat popular manifestada reiteradament.
A la vista de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del Procés, i en espera de valorar-ne més extensament el contingut jurídic, l’Institut d’Estudis Catalans es referma en les seves anteriors declaracionsi i manifesta que:
Catalunya té dret a expressar democràticament la seva voluntat i a determinar lliurement la seva relació amb Espanya. La celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 mai no hauria d’haver estat portada als tribunals penals. La celebració d’un referèndum no pot ser delicte, fins i tot en el cas que fos prohibit, atès que la convocatòria il·legal de referenda va ser expressament despenalitzada a Espanya l’any 2005.
L’ús de la llei penal per a perseguir actuacions polítiques que constitueixen un exercici de drets humans fonamentals no és tolerable en un estat de dret. En el sentit expressat en l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, no es poden restringir els drets humans per les opinions –polítiques, científiques, històriques, morals o religioses- expressades o atribuïdes a una persona. Per això, no està permès perseguir, intimidar o estigmatitzar una persona, ni detenir-la preventivament, jutjar-la o empresonar-la per motiu de les seves opinions.
En el judici del procés s’han vulnerat principis bàsics protegits pels articles 6 i 7 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, com el dret a la llibertat individual, el dret a la presumpció d’innocència, el dret a un tribunal plenament independent i imparcial establert prèviament per la llei, i l’equitat en la presentació de proves. D’altra banda, les penes establertes en la sentència del Tribunal Suprem no reflecteixen l’aplicació dels principis d’objectivitat i de proporcionalitat. Tots aquests aspectes posen en qüestió la legitimitat d’aquest judici.
L’INSTITUT reclama que:
El conflicte que hi ha entre Catalunya i l’Estat espanyol se solucioni per via de l’acció política, sense presos ni exiliats, sense vencedors ni vençuts, i que es respecti la voluntat popular lliurement expressada.
Versió en castellà.
Versió en anglès.
Barcelona, 15 d’octubre de 2019
i Sobre els drets del poble català (3 de febrer de 2011), Sobre el dret a decidir (18 de novembre de 2013), Sobre la constitucionalitat de la Llei 10/2014 i la congruència legal del Decret 129/2014 (6 d’octubre de 2014), En defensa dels polítics i de les institucions del poble de Catalunya (19 de gener de 2017), En defensa de les institucions catalanes, dels càrrecs públics i dels ciutadans (21 de setembre de 2017), En defensa dels membres del govern legítim de la Generalitat de Catalunya (6 de novembre de 2017), Contra la repressió dels drets civils i polítics dels ciutadans catalans per part de l’Estat espanyol (26 de març de 2018), De suport als membres de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre (7 de març de 2019). |
