Hernández va apuntar que Bunge «ha posat la tecnologia al mapa de la filosofia» i que ha reivindicat «la importància de la tecnoètica». Es va avançar molt parlant ja als anys setanta de la «manipulació tecnològicament mediada, quan encara no existien les xarxes socials», va afegir l’editor. Hernández va afirmar que el llibre de Bunge és fascinant, perquè «conté problemes filosòfics inexplorats, com ara la natura del que és artificial, la intervenció de regles en el procés tecnològic i les complexes problemàtiques de la tecnoètica». Per finalitzar la seva intervenció, l’editor va apuntar que no ha trobat «cap altre filòsof tan sistemàtic en la definició de la tecnologia com Bunge i alhora tan sincer en relació amb el subdesenvolupament i la ignorància dels temes tecnològics per part de molts filòsofs fins a finals del segle XX, amb notables excepcions com Ortega y Gasset».
Barceló, per la seva banda, va subratllar que «l’ambició temàtica de Bunge és immensa: va parlar de lingüística, de ciències socials i, ja als anys noranta, es va atrevir amb la política». Barceló va explicar que «una de les idees principals de Bunge, que és una eina que ell utilitza molt, és la noció de sistema. Inventat pels il·lustrats francesos, aquest concepte va ser perfeccionat per Bunge. El va aplicar a tots els àmbits. Ell subratlla que per a conèixer bé qualsevol sistema cal saber de què està fet, quina xarxa de relacions hi ha entre els seus elements i quins són els mecanismes que fan que un sistema s’ajusti o desaparegui. Aquesta idea li serveix per a entrar en el camp de les ciències socials.»
Filosofia de la tecnologia, una obra plenament vigent
L’obra és la primera de la col·lecció «Habilis: Tecnologia i Societat», que neix com una iniciativa de la Societat Catalana de Tecnologia per a apropar al gran públic aquells temes que connecten la tecnologia amb les humanitats. La col·lecció «Habilis: Tecnologia i Societat» vol ser un punt de trobada interdisciplinari que mostri el potencial humanitzador de la tecnologia i la rellevància social que té.
Mario Bunge, nascut a Buenos Aires ara fa un segle, és físic i filòsof. En aquesta ciutat va fundar la Universitat Obrera Argentina, que va ser clausurada l’any 1943 per la dictadura militar. Després d’exiliar-se i recórrer diverses universitats nord-americanes i europees, es va establir finalment a la Universitat McGill, a Montreal (Canadà), on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica i on encara avui, amb cent anys, és un professor emèrit en actiu. A més de la seva recerca en física, Mario Bunge és especialment reconegut com a filòsof de la ciència i paladí del pensament crític davant de les pseudociències. Ha rebut dinou doctorats honoris causa i fou distingit amb el Premi Príncep d’Astúries d’Humanitats l’any 1982.
|
