La inauguració del simposi va comptar amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i amb el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Carles Martínez.
Va obrir l’acte Joandomènec Ros, que va recordar Galí com un «renovador de l’ensenyament a casa nostra, un pedagog que va tenir una gran influència en l’educació catalana».
Carles Martínez, per la seva banda, va llegir un petit fragment de la definició de Galí de escola tradicional, en què deia textualment que era «un òrgan encartonat i momificat». Segons Martínez, Alexandre Galí va «contribuir a bastir el concepte doctrinal d’escola nova, procurant que tot fos objecte de vivència, d’experiència, pensant en la futura vinculació de la persona en el seu medi social, com a instrument de renovació en el pla humà més generós possible». Deia Galí que els «mètodes actius exigeixen molt del mestre i una base sòlida de coneixements o la possessió dels instruments per a assolir-los».
Martínez va destacar que «els reptes de la política educativa actual formen part també de l’herència del seu pensament» i va definir Galí com «tot un mestre i un pensador lliurat a la tasca educativa, conscient de la potència de la transformació social que té l’educació».
A continuació, hi va intervenir el pedagog Josep Montserrat, president de la Societat Catalana de Filosofia, que va pronunciar la ponència «El pensament d’Alexandre Galí».
Montserrat va destacar que Galí va escriure, en els Darrers escrits, que «no existeix una pedagogia sense una filosofia. No existeix una moral sense una filosofia. La pedagogia ha de tenir un fonament de pensament, que és el que jo aportava i aportaven tots els que col·laboraven amb mi.»
Durant el simposi s’han fet tres debats en què s’han analitzat obres de Galí i s’ha parlat de com encaixa el seu pensament en els reptes més importants que té l’educació a Catalunya.
El primer, «Escola catalana. Llengua i cohesió social», ha aprofundit en l’obra Per la llengua i per l’escola. La taula ha comptat amb David Pujol, de la Universitat de Girona; Xavier Besalú, de la Universitat de Girona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Mariona Casas, de la Universitat de Vic.
El simposi ha continuat amb el debat «Educació i llibertat de l’infant», que, de la mà d’Anna Pagès, de la Universitat Ramon Llull, ha analitzat l’obra Activitat i llibertat en educació. Els fonaments racionals de l’escola activa. Maite Pujol, de la Universitat de Vic, i Rosa Clar, directora de l’institut de secundària Tordària, de Tordera, han connectat les idees de Galí amb l’actualitat.
Finalment, en el debat «Renovació de l’escola. La formació del magisteri» s’ha parlat del llibre Una hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics. Hi han participat Joan Soler, professor de la Universitat de Vic i president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana; Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i Enric Prats, de la Universitat de Barcelona. |
