En la seva intervenció, Ros va recordar que ja és la tercera vegada que ha de fer referència a la situació política del país en un acte inaugural de curs. «Després de dos anys d’empresonament suposadament preventiu de membres del Govern de Catalunya, de la presidenta del Parlament i dels presidents de dues organitzacions cíviques del país, el Tribunal Suprem que els ha jutjat acaba de fer pública una sentència que és, a criteri de l’Institut, qualsevol cosa menys justa, com tampoc no ho fou el judici»; Ros ho va dir durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2019-2020 de la institució, que es va celebrar dimarts 22 d'octubre a la Sala Prat de la Riba de la Casa de Convalescència.
Ros va subratllar que la sentència és indignant «no només per allò que suposa per a les persones condemnades, sinó perquè demostra una vegada més que ni els tribunals ni el Govern espanyol no volen entendre les reclamacions justes de Catalunya». El president de l’IEC es va referir també a la situació de violència a Catalunya i, especialment, a Barcelona en la resposta popular a la sentència com un «motiu de preocupació».
Durant l’acte es va llegir la declaració sobre la sentència que fa uns dies va fer pública l’Institut.
D’altra banda, el president va lamentar la mort, dissabte passat, de qui va ser president de l’Institut d’Estudis Catalans durant dos mandats, del 2005 al 2013, Salvador Giner, «sociòleg i home cultíssim que va fer molta feina i molt bona des del seu càrrec a l’IEC». Els assistents a l’acte van retre un homenatge a Giner amb un minut de silenci.
Ros va voler deixar clar que «ni la situació política actual ni el dol per la pèrdua de membres tan estimats faran defallir l’IEC en les seves activitats de recerca i difusió de la ciència, que és el que sempre ha fet l’Institut».
En aquest sentit, el president es va referir a alguns dels projectes de l’IEC: «Enguany hem publicat la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, que és la tercera de les gramàtiques normatives que ha produït la Secció Filològica, i ens acaba de ser concedit un finançament dins dels programes POCTEFA (Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra) per a digitalitzar el projecte de recerca Catalunya Carolíngia».
Ros va finalitzar assegurant que l’Institut d’Estudis Catalans seguirà treballant per donar compliment a allò que demanava Enric Prat de la Riba en el document fundacional de l’IEC, el 1907; i va citar, textualment: «Produir ciència i facilitar la investigació que dugui a saber directament tot el que tenim de propi; constituir-nos com un centre d’investigació metòdica que supleixi les deficiències produïdes més per falta de mitjans i d’organització que no pas de persones competents, i assessorar el Govern, com a nucli científic, en tot el que pugui convenir a les urgents demandes d’aquesta terra».
Per la seva banda, la consellera Vilallonga, en la cloenda de l’acte, es va referir a la situació política de Catalunya; va fer una defensa aferrissada del diàleg polític i de la unitat. També va recordar Salvador Giner, a qui va citar per referir-se a l’IEC com una «acadèmia nacional al servei de Catalunya». La consellera va subratllar que l’Institut sempre ha mantingut el seu compromís amb «la llengua, el coneixement i el país».
El síndic de l’Alguer, Mario Conoci, de la seva banda, va admetre que la situació del català a l’Alguer és crítica avui i va apuntar que «si encara és una llengua viva és gràcies a l’acció cultural de les associacions de la ciutat. Així mateix, va defensar que la relació amb institucions i entitats d’altres terres de parla catalana serà clau en el futur».
Lliçó inaugural del doctor Eduard Vallès
«Picasso i la cultura catalana: notes artístiques, humanes i literàries» és el títol del discurs reglamentari que va pronunciar Eduard Vallès i Pallarès, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Vallès va parlar de la figura de Picasso com a altaveu de la cultura catalana. Va remarcar que «la vinculació del pintor amb Catalunya és tan sòlida que no necessita justificació» i ha afegit que «l'estada de Picasso al país i la seva relació posterior transcendeixen el vessant artístic i es projecten cap a altres terrenys com la literatura, la història moderna o la política».
L’acte va acabar amb l’actuació musical del grup Tornaveus. |
