L’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana va presentar el 7 d’abril, en un acte a l’IEC, la gramàtica bàsica de l’occità aranès i la normativa ortogràfica de l’occità estàndard. «Són el primer fruit del nostre treball, i el motiu de la nostra existència», va afirmar en l’obertura de l’acte Jusèp Loís Sans, president de l’Acadèmia. Constituïda amb els objectius d’establir i actualitzar la norma lingüística de la variant aranesa de l’occità i vetllar pel seu procés de normalització, es va presentar a la Vall d’Aran el 10 de juliol de 2015. Tot i això, en paraules de Jusèp Loís Sans, l’acte celebrat a l’IEC va ser «la presentació de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana a Catalunya, i ho hem volgut així perquè considerem l’IEC el nostre model i el posseïdor dels valors morals que han de tenir les nostres institucions».

Jusèp Loís Sans va emfasitzar que ni la gramàtica bàsica de l’occità aranès ni la normativa ortogràfica de l’occità estàndard no estan fetes des de la «supèrbia intel·lectual», sinó que es fonamenten «en la reflexió i en l’estudi de les bases de l’ús actual de la llengua i al llarg de la història». També va posar en relleu que la llengua és «del poble», i que el més important en la institució que presideix no és la llengua, sinó «les persones que l’empren i les estructures i les institucions que s’hi impliquen». Durant l’acte també es van presentar els discursos de presentació de l’Acadèmia celebrada a la Vall d’Aran el 10 de juliol, i els discursos d’entrada dels nous membres de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. A més de Jusèp Loís Sans, en l’acte van intervenir Joan Salas-Lostau, Jèp de Montoya, Jacme Taupiac i Miquèu Segalàs.

Tweet

---

El Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear (DHAC), de l’IEC, que aplega en un lloc web els historiadors de l’art català de tots els temps, ha guanyat el Premi ACCA 2015 en la categoria d’iniciatives. Enguany se celebra la XXXII edició d’aquests guardons, que des del 1982 atorga l’Associació Catalana de Crítics d’Art. L’acte de lliurament dels Premis va tenir lloc el dimarts 26 d'abril, a les 19 h, a l’Auditori Meier del MACBA.

El Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear és un projecte de l’IEC dirigit per Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, i Bonaventura Bassegoda, catedràtic d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona. El diccionari conté dos tipus d’articles: els que fan referència a historiadors de més edat i als ja traspassats ―encarregats a un especialista actual―, i els que fan referència als historiadors més joves, redactats i signats per ells mateixos. El web permet cercar els historiadors pel seu nom, per àrees de treball o per paraules clau. Els Premis ACCA 2015, que s’atorguen per votació secreta per part de tots els membres que assisteixen a la seva assemblea general extraordinària, es lliuraran el dia 26 d’abril, a l’auditori del MACBA, i consisteixen en un diploma presidit pel logotip de l’associació que va compondre expressament Joan Miró l’any 1979.

Tweet

---

La Sala Prat de la Riba de l’IEC es va omplir de gom a gom per a escoltar, el 13 d’abril passat, la conferència «El pintor Josep Amat (1901-1991)», a càrrec de l’historiador d’art Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, en el marc dels actes programats aquest any en homenatge als vint-i-cinc anys de la mort del pintor. «Rarament veiem aquesta sala tan plena, i això ens fa pensar que hauríem de sovintejar més aquests actes de recordatori no només de científics i homes de lletres, sinó també d’artistes com Amat», va comentar el president de l’IEC, Joandomènec Ros.

Fontbona —autor dels llibres El paisatgisme a Catalunya o El dibuix de Josep Amat— va explicar amb detall la trajectòria del pintor català i va destacar que «moltes figures les feia amb un o dos tocs. Tenia una agudesa i una capacitat de síntesi molt pròpies». Les primeres èpoques de Josep Amat daten del 1917, quan només tenia setze anys. Va ser el 1922, en una exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona organitzada per l’Associació Catalana d’Estudiants, la primera vegada que es va penjar una obra seva de cara al públic i, també, d’altres figures com Salvador Dalí. Les Galeries Dalmau eren «les més avançades en aquell moment a Catalunya i les pioneres en acollir una exposició cubista important fora de París», va dir Fontbona. Amat va ser pintor i dibuixant. Fontbona va revelar facetes menys conegudes del pintor, com els dibuixos i les caricatures. En aquest cas, «potser la seva transcendència pública no és tan àmplia, però, en canvi, en el cercle d’amics i familiars, sí. Il·lustrava moltes cartes amb dibuixos seus». També va mostrar alguns vídeos inèdits gravats per un altre pintor, Joaquim Mir, l’any 1927, amb Josep Amat pintant a la Rambla de Barcelona. L’Amat més característic el trobem en els paisatges urbans: el Raval, la Rambla, el Pla de Palau, el carrer del Pi, Sant Gervasi... (alguns irreconeixibles avui). No és fins a les portes dels anys trenta que va començar a pintar la seva ciutat natal i «va animar molts altres a fer-ho». Amb els seus tocs de color i realitat, als anys quaranta va ser reconegut com un dels grans retratistes catalans a París. «El gust per la petjada de la persona. És el món que li agradava ensenyar», va remarcar Francesc Fontbona. De l’última etapa —la darrera pintura és del carrer de Manacor, l’any 1990— Fontbona destaca que «hi ha artistes que els últims anys decauen i, en canvi, ell va afinar i sintetitzar la seva obra». L’obra de Josep Amat i Pagès es podrà veure aquest 2016 en dues exposicions a Sant Feliu de Guíxols (on va passar llargues temporades), Barcelona i Madrid, com va anunciar en la cloenda de la conferència el president de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau.

Tweet

---

El 12 d’abril passat, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, va nomenar delegat a l’Alguer el naturalista i zoòleg Antoni Torre, membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut. Entre altres ocupacions, Antoni Torre és consultor ambiental de l’Institut per al Desenvolupament Ambiental de la Mediterrània, i s’ocupa de l’anàlisi i la planificació ambiental, la sostenibilitat local, l’estudi i la gestió de la fauna salvatge, la comunicació i la formació ambiental. Ha publicat més d’una cinquantena d’articles i diversos llibres sobre conservació de l’avifauna ―especialment, litoral i marina― i del territori.

Tweet

---

El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va assistir a la dissetena Assemblea General de la federació All European Academies (ALLEA), que enguany es va celebrar els dies 18 i 19 d’abril a Viena. En l’assemblea es va discutir sobre les creixents interaccions entre les esferes científiques, polítiques i socials i els seus riscos i oportunitats, des d’un punt de vista científic, amb l’objectiu de contribuir a l’avenç de l’autonomia de la investigació científica en l’àmbit europeu.

Com a cloenda, es va celebrar la cerimònia de lliurament del Premi ALLEA Madame de Staël als Valors Culturals, que va ser atorgat al filòsof francès Rémi Brague, professor emèrit de filosofia àrab i medieval a la Sorbona de París. La tasca del professor Brague és una inestimable aportació a l’anàlisi de la relació entre el judaisme, el cristianisme i l’islam en el decurs de la història. L’ALLEA, de la qual l’IEC és membre de ple dret des del 2014, fou fundada l’any 1994 i actualment reuneix cinquanta-vuit acadèmies de més de quaranta països de l’àmbit del Consell d’Europa. Les acadèmies que en formen part operen de manera autònoma com a societats acadèmiques, centres de recerca i organitzacions, i són líders de la investigació acadèmica en tots els camps de les ciències naturals, les ciències socials i les humanitats.

Tweet

---

En el marc de la Nit de Sant Jordi, la gran festa del català a la Catalunya del Nord que es va celebrar a Perpinyà dissabte, 30 d’abril, i a la qual va assistir el president de l’IEC, Joandomènec Ros , l’Institut va lliurar el Premi Catalunya Nord 2016 al treball Les interferències lingüístiques del francès al català a les escoles La Bressola, d’Erola Milego i Francesc Franquesa.

El jurat, presidit per Maria Corominas, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va reconèixer l’excel·lència d’un estudi basat en l’observació de les classes de tots els nivells de maternal i primària a tres escoles de La Bressola, una associació de centres educatius que té per objectiu la recuperació lingüística del català i de la cultura catalana a la Catalunya del Nord. L’estudi analitza les escoles de tres àrees diferenciades: a Perpinyà ―zona urbana―, al Soler ―zona periurbana―¬ i a Nyils ―zona rural¬―, i fa propostes pedagògiques de millora. El Premi Catalunya Nord de l’IEC es lliura cada any en la Nit de Sant Jordi, la vetllada literària que organitza Òmnium Catalunya Nord, i reconeix, amb una dotació de tres mil euros, els estudis, treballs o documents per a l’ensenyament del català a qualsevol nivell, i els que fomenten el coneixement de la Catalunya del Nord o de qüestions que l’afecten.

Tweet

---

El polític i filòleg Jordi Carbonell i de Ballester, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha estat distingit amb el Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica que atorga la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Lector de català a la Universitat de Liverpool (1950-1952), Carbonell va ser secretari redactor de l’Institut d’Estudis Catalans del 1984 al 1989. Membre adjunt (1972-1982), membre numerari (1982-1994) i membre emèrit (d’ençà del 1994) de la Secció Filològica, ha tingut responsabilitats en l’Oficina d’Onomàstica d’aquesta secció (secretari del 1989 al1995 i director del 1991 al 1996).

Tweet

---

Divendres, quinze d'abril, el filòleg Josep Massot i Muntaner, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va ser investit doctor honoris causa, juntament amb la sociòloga Saskia Sassen, al paranimf de l’edifici històric de La Nau de la Universitat de València.

Tweet

---

El membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC Josep Peñuelas, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i exmembre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), ha rebut la distinció de doctor honorari de la Universitat d’Estònia de Ciències de la Vida pels seus estudis sobre el canvi global. El Consell de la Universitat considera excel·lents aquests estudis i valora la cooperació internacional del senyor Peñuelas amb investigadors estonians.

Tweet

---

El filòleg i escriptor Pere Verdaguer, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat distingit per l’Ajuntament de Perpinyà amb la Medalla d’Honor, en reconeixement del seu «compromís indefectible a favor de la llengua catalana».  Verdaguer va rebre la Medalla el 23 d’abril passat, Diada de Sant Jordi, dins els actes de celebració de la festa del llibre i de la rosa que, del 8 al 30 d’abril, se celebren a la capital de la Catalunya del Nord.

Tweet

---

L’acte se celebrà el dilluns 11 d’abril de 2016, a les dotze, a la Sala Ignacio Villalonga de la Facultat d’Economia al Campus de Tarongers de la Universitat de València, a càrrec de Jordi Palafox, catedràtic d’història i institucions econòmiques de la mateixa universitat.  Hi assistiren Vicent Soler i Marco, Honorable Conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana; Jose Manuel Pastor Monsálvez, degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València; Eduard Arruga i Valeri, president de la Societat Catalana d’Economia, i Francesc Hernández Sancho, president de l’Associació Valenciana de Ciència Regional.

L’acte s’inscriu en el cicle de grans economistes catalans del passat que organitza la Societat Catalana d’Economia. Fou una ocasió per a establir línies de col·laboració amb la Universitat de València  i amb l’Associació Valenciana de Ciència Regional, entre altres qüestions, de cara al Congrés de Recerca en Economia de la Societat (Catalan Economic Society Conference), que se celebrarà el maig del 2017 a Barcelona, i a València el 2018.

Tweet

---

El Bureau de la Unió Acadèmica Internacional (UAI) tingué la reunió anual a l’Académie des Inscriptions et Belles Lletres de París del 10 al 12 de febrer de 2016, sota la presidència de M. Øivind Andersen, president de la UAI de Noruega.

En aquesta ocasió, s’ha tractat de la celebració del Centenari de la UAI que tindrà lloc a París, a l’empara de la reunió de la 90a assemblea general, prevista del 24 al 28 de novembre de 2019. A proposta del secretari perpetu Michel Zink, la historia de l’UAI constituirà el punt central d’aquesta celebració. Un altre assumpte que va tenir un tractament especial durant la reunió fou la Conferència Mundial de les Humanitats (World Humanities Conference), que tindrà lloc a Lieja del 6 al 12 d’agost de 2017, la participació a la qual estan preparant les acadèmies que formen part de la UAI. Més informació.

Tweet

---

La Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN), part de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), de l’IEC, va inaugurar una exposició retrospectiva dels vint anys de recorregut del concurs internacional de fotografia de la natura MontPhoto. En l’acte, el fotògraf Pedro Javier Pascual va pronunciar una conferència il·lustrada amb les seves fotografies.

Tweet

---