En l’acte, Puigdemont va manifestar que «Catalunya és una nació activa, dinàmica i convençuda del seu futur, una nació que se sent capaç a través de la seva gent», i que aquests guardons són «el reconeixement a un compromís i a una dedicació que un país té el deure de fer».
En nom de tots els guardonats hi va intervenir el doctor Bonaventura Clotet, qui va afirmar que «Catalunya necessita més eines d’autogovern i una llei de mecenatge pròpia per a avançar». Per acabar, Clotet va afegir que «necessitem que el català sigui una llengua forta però no imposada».
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de reconèixer les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.
Joandomènec Ros és catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona i membre de diversos organismes consultors i comitès científics, tant catalans com internacionals. Presideix, a més de l’IEC, el Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya i ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu. El guardó se li atorga «per la seva aportació a l’ecologia marina, singularment en els organismes i comunitats bentònics, i també a la protecció del medi natural».
Enric Argullol, jurista, és catedràtic de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en organització administrativa, comunitats autònomes, urbanisme i dret d’aigües. També és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. La Creu de Sant Jordi reconeix la seva trajectòria en l’àmbit del dret i, especialment, per la tasca com a primer rector de la UPF, mandat durant el qual «va apostar per un model d’universitat pública, de qualitat i oberta al món».
Josep-Enric Rebés, advocat i jurista, és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, de què va ser president; ha estat, també, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Autor de nombrosos treballs, ha contribuït a impulsar publicacions com ara la Revista Catalana de Dret públic, la Revista de Llengua i Dret i la col·lecció «Textos Jurídics Catalans». El premi reconeix la contribució de Rebés a «consolidar les institucions catalanes».
Bonaventura Clotet, metge expert en malalties infeccioses, lidera l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i la Fundació Lluita contra la Sida, i ha impulsat noves estratègies de finançament de la recerca, des d’activitats filantròpiques fins a la creació de consorcis publicoprivats. Amb la Creu de Sant Jordi, se’l premia pel fet de ser «un dels investigadors internacionals més reconeguts del VIH, l’agent causal de la sida».
Josep Enric Llebot, físic, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser vicerector. També va ocupar el càrrec de secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Ha treballat principalment en sectors relacionats amb la termodinàmica, la física ambiental i el canvi climàtic, i ha coordinat les dues edicions de l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Va ser un dels promotors dels estudis de ciències ambientals a Catalunya i a Espanya, tasca per la qual és reconegut amb la Creu de Sant Jordi.
Mariàngela Vilallonga és catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona, on dirigeix la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, i és experta en l’obra de Mercè Rodoreda. La Creu de Sant Jordi se li concedeix per haver dut a terme una recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó, dins la qual destaquen La literatura llatina a Catalunya al segle XV (1993) i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i l’humanista Jeroni Pau.
A Artur Quintana, filòleg i traductor, se’l premia «pel conjunt dels seus mèrits lingüístics» i per la «dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent». Quintana ha treballat a Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg, i és autor de treballs com ara El català de la Codonyera (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua. |
.jpg)
