En l’acte van intervenir Teodor Suau, canonge de la catedral de Mallorca; Maribel Ripoll, comissionada pel Govern de les Illes Balears per a l’Any Llull, i Pere Fullana, arxiver de l’Arxiu Capitular de Mallorca. La cloenda va ser a càrrec de Joan Santanach, comissionat per la Generalitat de Catalunya per a l’Any Llull.
«Ramon Llull, somni, miracle i misteri» és el títol de la ponència que va pronunciar Teodor Suau, en la qual va fer un repàs a la biografia de Llull, i va posar especial èmfasi en dos episodis de la seva vida: la conversió dels infidels i en la crisi que va tenir a Gènova.
Tot seguit, Maribel Ripoll va analitzar l’encaix de les dones en la transmissió del coneixement lul•lià. Segons Ripoll, «en un context en què tothom era el receptor potencial de l’art, en tant que l’art era un mitjà per a assolir el coneixement de Déu, Ramon Llull no es podia permetre que el seu mètode i missatge reformador no arribessin també a les dones, per a qui va preveure un seguit d’estratègies persuasives». Unes estratègies que la comissionada pel Govern de les Illes Balears per a l’Any Llull va estudiar a partir de l’anàlisi dels personatges femenins a la seva obra.
Finalment, Pere Fullana va parlar de la recepció de Llull al segle XIX i del seu paper com a personatge de consens entre ideologies. Per a Fullana, l’obra de Llull és «un referent cívic i religiós, però sobretot ens permet construir un relat nacional, regional i patriòtic». |
