Fontbona —autor dels llibres El paisatgisme a Catalunya o El dibuix de Josep Amat— va explicar amb detall la trajectòria del pintor català i va destacar que «moltes figures les feia amb un o dos tocs. Tenia una agudesa i una capacitat de síntesi molt pròpies».
Les primeres èpoques de Josep Amat daten del 1917, quan només tenia setze anys. Va ser el 1922, en una exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona organitzada per l’Associació Catalana d’Estudiants, la primera vegada que es va penjar una obra seva de cara al públic i, també, d’altres figures com Salvador Dalí. Les Galeries Dalmau eren «les més avançades en aquell moment a Catalunya i les pioneres en acollir una exposició cubista important fora de París», va dir Fontbona.
Amat va ser pintor i dibuixant. Fontbona va revelar facetes menys conegudes del pintor, com els dibuixos i les caricatures. En aquest cas, «potser la seva transcendència pública no és tan àmplia, però, en canvi, en el cercle d’amics i familiars, sí. Il·lustrava moltes cartes amb dibuixos seus». També va mostrar alguns vídeos inèdits gravats per un altre pintor, Joaquim Mir, l’any 1927, amb Josep Amat pintant a la Rambla de Barcelona.
L’Amat més característic el trobem en els paisatges urbans: el Raval, la Rambla, el Pla de Palau, el carrer del Pi, Sant Gervasi... (alguns irreconeixibles avui). No és fins a les portes dels anys trenta que va començar a pintar la seva ciutat natal i «va animar molts altres a fer-ho». Amb els seus tocs de color i realitat, als anys quaranta va ser reconegut com un dels grans retratistes catalans a París. «El gust per la petjada de la persona. És el món que li agradava ensenyar», va remarcar Francesc Fontbona.
De l’última etapa —la darrera pintura és del carrer de Manacor, l’any 1990— Fontbona destaca que «hi ha artistes que els últims anys decauen i, en canvi, ell va afinar i sintetitzar la seva obra».
L’obra de Josep Amat i Pagès es podrà veure aquest 2016 en dues exposicions a Sant Feliu de Guíxols (on va passar llargues temporades), Barcelona i Madrid, com va anunciar en la cloenda de la conferència el president de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau.
|