«Va deixar una petja important no només a Montserrat sinó a tot el país i, segurament, amb el seu treball sobre el Llibre vermell de Montserrat, a tot el món.» D’aquesta manera es va referir el president de l’IEC, Joandomènec Ros, al pare Gregori M. Estrada, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, durant l’acte que es va celebrar amb motiu del primer aniversari de la seva mort el 5 d’abril. A més de membre de l’IEC, el pare Gregori M. Estrada era monjo de Montserrat i sacerdot, organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent. Entre els anys 1979 i 1991 va presidir la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, que, com va assenyalar Jordi Ballester, l’actual president, va contribuir a impulsar. En la sessió en memòria del pare Gregori també van intervenir Daniel Codina, monjo de Montserrat; Romà Escalas, secretari general de l’IEC, i Josep M. Gregori, vocal de la Societat Catalana de Musicologia. |
El pare Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans va morir el 18 de març de 2015 al monestir de Montserrat, als noranta-sis anys d’edat. Format a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Aleix Ildefons Civil, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, els quals va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat. Durant la Guerra Civil, va prosseguir els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.
En la dècada dels quaranta va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar l’orgue amb André Marchal i la fuga amb Charles Koechlin, a París. Va tenir una dedicació destacada com a organista al monestir de Montserrat i en els treballs de musicologia sobre el Llibre vermell de Montserrat i els mestres de l’Escolania de Montserrat. També es va dedicar a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, primer en llatí i, després del Concili II del Vaticà, en català. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Montserrat. Va dirigir el cor monàstic de Montserrat i fou el creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, que es van iniciar a Montserrat el 1970 i que es continuen organitzant ininterrompudament per a facilitar la participació de l’assemblea en melodies de textos litúrgics. Estrada és autor, també, de diverses obres litúrgiques.
|
 
|
