Montse Rivero va obrir la jornada del 2022 celebrant la incorporació de 24 nous socis a l'ACCA, amb els quals s’està a prop d’arribar a 300. «És una associació molt transversal, amb professionals de diversos àmbits que tenen en comú l’interès per les ciències de l’alimentació», va dir.
La jornada anual de l’ACCA es va estructurar al voltant de sis intervencions. La primera va anar a càrrec de Francesc Reguant Fosas, del Col·legi d’Economistes, i es va centrar en El repte de l’alimentació sostenible. «Ens apropem a un escenari crític d’escassetat d’aliments», va anunciar. Reguant va explicar que ens trobem en la quarta gran bombolla del preu del cereal, que provocarà una nova crisi alimentària: «Àfrica del nord tindrà molts problemes.»
Reguant va dir que «la guerra d’Ucraïna obliga a revisar aspectes del Green Deal», perquè impliquen «convertir la qualitat de la nostra producció en importacions insostenibles» en un moment en què hi ha una expectativa real de manca de proveïment. I va assenyalar que «l’agricultura ecològica produeix un 30 % menys de cereals».
«Els camins de la sostenibilitat són complexos», va assegurar. Cal produir els aliments de manera sostenible, en quantitat suficient i que arribin a tothom. «És el triangle de la complexitat». I va advertir: «Cal que ens diguem la veritat: tot això no ho farem sense un gran canvi cultural». Un canvi que exigeix «prendre consciència de la urgència i gravetat estratègica del moment» i, alhora, explicar que els canvis tindran costos en benestar: «Cal rearmar culturalment la societat en defensa de solucions dins del marc democràtic.» «El gran enemic de les transformacions necessàries és la desigualtat», va concloure.
Anna Pallí Güell, cap de l’oficina de vigilància tecnològica a l’IRTA, va advertir que estem davant d’«un nou tipus de problemes molt més complexos», que es produeixen a un ritme exponencial, amb dinàmiques imprevisibles i que no es poden abordar de la manera convencional. Canvis que «afecten el necessari per a la vida: l’aigua, l’aire, els aliments, el sol i la biodiversitat». Pallí va recordar que s’estan creuant límits planetaris i que els primers que en patiran les conseqüències seran els més desafavorits. Per això, considera urgent una transformació radical del sistema alimentari actual, basada en tres línies estratègiques: «La reducció del malbaratament alimentari, l’ecoinnovació en agrosistemes i el canvi de dietes.»
Ricard Bou Novensà, també de l’IRTA, va centrar la seva intervenció en les propietats nutricionals del peix i els seus derivats, que són «molt rics en macro i micronutrients» i que contenen dos àcids grassos imprescindibles: l’EPA i el DHA. «El consum de peix i d’oli de peix té uns efectes molt positius en la prevenció de malalties cròniques, sobretot les cardiovasculars», va recordar. Caldria consumir peix blau dos o tres cops a la setmana i saber que «el peix d’aqüicultura és igual d’interessant nutricionalment que el de pesca extractiva».
Mireia Porta Oliva, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar de Vegetarianisme i veganisme i de la confusió que hi sol haver entre aquests dos termes. Va dir que «la Covid ha afectat molt en el tipus d’alimentació» i va explicar que un 13 % de la població espanyola està fent una alimentació flexiteriana, vegana o vegetariana. Un tipus d’alimentació que pot ser molt saludable sempre que es tingui en compte la qualitat i quantitat proteica, que hauria d’anar augmentant amb l’edat.
Eulàlia Vidal Garcia, de la Universitat Ramon Llull, va parlar de la reformulació d’aliments, un concepte que s’està tractant des del 2004 en el marc de l’estratègia mundial sobre règims alimentaris. «Però continuem tenint una indústria plena de productes rics en sucre, en greixos saturats, rics en sal i en greixos trans», va dir. La reformulació alimentària és necessària per abordar la qüestió de l’obesitat i el sobrepès i tots els problemes de salut que comporten, com patologies cardiovasculars.
Per acabar la jornada, Montserrat Banqué Molas, nutricionista clínica i membre de l’ONG Nutrició sense fronteres, va parlar de la llei de malbaratament alimentari. «Sobta, perquè és una eina de la qual se’n sap poc», va dir, i va assegurar que «és una llei pionera, capdavantera a Europa i la primera d’Espanya». Per a Banqué, cal donar més valor als aliments, fer un esforç per replantejar-ne els preus, escoltar els productors i anar cap a una economia circular amb els aliments. |
