El conferenciant es va referir al sistema d’innovació i recerca europeu i a la necessitat de crear les condicions que fomentin l’aparició d’innovacions disruptives. Només així Europa es podrà mantenir en un escenari internacional altament competitiu. Per a ell, actualment «el missatge clau per als joves investigadors és que Europa els necessita terriblement». En aquest sentit, es va mostrar convençut que cal tenir en compte tot l’ecosistema de recerca i innovació, que implica molts elements interrelacionats, i que cal «no oblidar mai que a les bases d’aquest sistema hi ha éssers humans».
Bourguignon va recordar que el món no és mai estàtic i que, actualment, la competició mundial pels cervells és ferotge: «Àsia avança ràpidament després d’haver fet una important inversió en educació.» No obstant això, va assenyalar que Europa compta també amb alguns avantatges: «La gent entra en recerca pel repte intel·lectual, perquè tenen curiositat pel món. La seva ambició és treballar amb els líders del seu camp o fins i tot arribar a crear un nou camp. Per això, privar els científics de la seva llibertat és la millor manera de fer que se’n vagin. La llibertat és un valor molt important a Europa.»
El matemàtic considera que les condicions materials de la feina, com la remuneració o l’estabilitat laboral, influeixen en l’elecció d’una carrera en recerca. Tanmateix, «els joves asseguren que aquests no són els factors decisius per a la seva mobilitat laboral. El que més valoren és tenir les condicions necessàries per dur a terme la seva recerca: una posició segura en un ambient estimulant, accés a finançament i instal·lacions, autonomia científica, trobar un equilibri entre ensenyar i investigar i, molt important, tenir la perspectiva d’una carrera a llarg termini». En aquest sentit, un 74 % dels investigadors es declara satisfet de les seves condicions de treball a Europa. Però aquesta és una dada que varia molt entre països i, a més, «cal veure com ha afectat la pandèmia a aquesta situació». En tot cas, els joves investigadors són els més descontents. «La meva generació va ser molt més ben tractada», reconeix, i assenyala que la precarietat de les condicions laborals dels investigadors joves penalitza especialment les dones i fa que la proporció de dones en ciència estigui decreixent.
La conferència la va organitzar la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. |
