Sergi Cortiñas Rovira, president de la SCC, va obrir l’acte recordant que «hi ha una col·laboració històrica entre l’institut i el CAC» que cal mantenir i que és «fàcil, fructífera i positiva».
A continuació, Tomàs Baiget, director d’El Profesional de la Información, va recordar que vivim en una situació en què «o publiques o desapareixes». Espanya ocupa el tercer lloc mundial en els rànquings de producció d’articles de comunicació. En canvi, «per citacions per document passem al lloc 49è». Per millorar aquesta situació, Baiget va oferir una sèrie de consells i recomanacions. «En un sistema que funciona a base de citacions, cal publicar bona ciència en bones revistes», va dir.
Va reconèixer que, com a editor, troba a faltar «més amplitud de mires» en la recerca, tant en espai —estudis internacionals— com en període de temps —per veure l’evolució del fenomen. Estar al dia i participar en congressos rellevants i fer xarxa són altres recomanacions que va fer als investigadors, a més de tenir una pàgina a Google Scholar Citations.
Pel que fa als articles, va remarcar que cal tenir molt en compte les metadades i que som al món en línia, en què, per exemple, un títol llarg funciona millor. «El més important que us diré avui és que el resum és essencial», comentà. Un resum que cal redactar amb cura i incloure-hi els conceptes clau i, sobretot, els resultats.
Així mateix, va destacar la gran rellevància de les paraules clau, perquè «són els punts d’accés al document». El DOI va ser un altre dels aspectes que va assenyalar com a imprescindible. I és que «permet trobar el PDF clicable a cada referència de la bibliografia i facilita la navegació entre articles». Baiget va recomanar «no enviar mai un article a una revista que no faci servir DOI».
També va fer esment dels criteris de la signatura de ploma: no abreujar els noms i unir els dos cognoms amb un guió. Tenir ORCID, col·laborar amb altres autors i fer força citacions van ser altres consells que va donar. «A les revistes nacionals, un 50 % de citacions a nacionals i, a les internacionals, un 30 %.» Finalment, hi va afegir: «No s’ha de citar la Viquipèdia; és anònima, efímera i pot estar mal redactada.»
Pel que fa a la difusió, el conferenciant va advertir que «els editors mirem si l’autor és actiu a les xarxes socials» i que «a Twitter s’hi ha de ser», i també va destacar que cal posar metadades als PDF perquè, quan algú faci una cerca, trobi l’article a la pàgina de resultats de Google.
XXXIII Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual
Rosa Maria Molló Llorens, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual, va destacar l’alt nivell dels treballs presentats.
El primer premi va ser per a Floriane Bardini per La transposició del llenguatge cinematogràfic en l’audiodescripció i l’experiència fílmica de les persones amb discapacitat visual. Per al jurat, «un excel·lent exemple de recerca al servei de la societat». Bardini va explicar que el punt de partida de la tesi va ser el fet que «les exigències d’objectivitat que es desprenen de les pautes i normes d’audiodescripció (AD) no són compatibles amb la riquesa i la complexitat del llenguatge cinematogràfic quan es traspassa de la imatge a la paraula», i va estudiar estils d’AD interpretatives que ofereixin una experiència emocional més intensa i més similar a la dels vidents.
El segon premi va ser per a Fernanda Elizabeth Ramírez Santos per La responsabilidad social de los medios de comunicación en situación de crisis. Análisis del tratamiento deontológico del caso Ayotzinapa (México) en Noticieros Televisa. El treball analitza el tractament mediàtic que la principal cadena televisiva de Mèxic va fer de la desaparició de 43 estudiants el 2014 en aquell país i proposa un decàleg per a la cobertura informativa responsable davant situacions de crisi basat en un periodisme amb perspectiva de drets humans.
Es van atorgar dues mencions especials, a Paola Lagos Labbé per La imagen bisagra. Representación de los intersticios narrativos, visuales y sonoros en los diarios documentales de David Perlov: Diary (1973-1983), Updated Diary (19990-1999) y My Stills (1952-2002), i a Gemma Palà Navarro per La construcció del relat periodístic de TV3 sobre el procés sobiranista de Catalunya (2014-2017). De la consulta del 9-N al referèndum de l’1-O.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Xevi Xirgo i Teixidó, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que va recordar que l’audiovisual és un sector canviant, estratègic i de gran importància econòmica, i, a més a més, és una de les formes d’oci de la societat que afecta la cultura, la llengua, la identitat i la cohesió social. Per això, va dir, la recerca és «més necessària que mai».
L’organització de la jornada va anar a càrrec de la Societat Catalana de Comunicació i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. |
