Maria Corominas, vicepresidenta de l’IEC, va obrir l’acte i va recordar que es tractava d’«una sessió extraordinària perquè és la primera vegada que el president en exercici de l’UGI fa una visita a la Societat Catalana de Geografia». Rafael Giménez Capdevila, president de la Societat Catalana de Geografia (SGC), va destacar l’estreta relació de la SCG amb l’UGI. Tot seguit, Oriol Nel·lo, membre numerari de l’IEC i delegat a la Societat Catalana de Geografia, va explicar a Meadows que l’IEC, «amb les societats afiliades, té uns 10.000 membres i és una de les institucions científiques més rellevants de Catalunya».
Joaquim Farguell, secretari de la SGC, va presentar el ponent, de qui va destacar que els seus estudis se centren en l’àrea de la geografia física, més concretament en els temes que fan referència als canvis mediambientals del Quaternari i als impactes geomorfològics i biogeogràfics produïts per aquest canvi, tant els naturals com els induïts per l’home.
Michael E. Meadows va centrar la seva conferència en la geografia de l’antropocè, tema del llibre que està preparant actualment, i va començar afirmant que el terme antropocè va començar sent discutit, però que el seu ús i acceptació han anat augmentant des de l’any 2000 fins ara, per retratar el creixement exponencial dels efectes de l’home a la Terra. Això no obstant, de moment, el terme no ha estat formalment adoptat per la comunitat geològica.
«Veiem exemples de l’antropocè contínuament —va dir—, però els geòlegs encara no s’hi han posat d’acord.» Michael E. Meadows va posar exemples de la petjada de l’home en la geografia i el sistema terrestre, especialment a partir dels anys cinquanta. Va destacar el fet que «un 96 % del que existeix és humà o està al servei dels humans». I hi va afegir: «Aquesta empremta humana està començant a amenaçar seriosament el funcionament del sistema terrestre.»
Michael E. Meadows, a més, va remarcar el fet que entre 1993 i 2009, segons un estudi australià, molts dels ecosistemes d’Espanya van començar a mostrar els efectes de l’activitat humana i va suggerir que seria molt interessant estudiar què ha passat des del 2009 fins a l’actualitat.
En certa manera, va dir, «el clima és el nostre canari per al sistema global», recordant els ocells que es feien servir a les mines per detectar la presència de gas i comparant-ho amb els gasos d’efecte hivernacle. «Per resoldre el problema del medi ambient, primer hem d’acceptar que és real», va afegir, i va assegurar que «ara ja sabem que els humans tenim un impacte sobre el clima» i que cal accelerar la implantació de l’energia renovable.
També va participar en l’acte el professor Rubén C. Lois, vicepresident de la Unió Geogràfica Internacional i catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
La conferència va ser organitzada per la Societat Catalana de Geografia.
|
