Davant les declaracions del president del Partit Popular, Pablo Casado, realitzades aquest cap de setmana a Palma en les quals parla del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer com a llengües, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua, manifesta:
— que aquestes denominacions, així com alguerès, valencià o rossellonès, que són denominacions legítimes, fan referència a varietats de la llengua catalana en els diferents territoris i no posen en dubte la unitat essencial de la llengua. Totes les llengües sense distinció —i la llengua espanyola no n’és cap excepció— tenen varietats territorials amb denominacions específiques. En el cas de l’espanyol, aquestes varietats no són només les pròpies dels països hispanoamericans, sinó també les pròpies del mateix territori de la península Ibèrica.
— que la comunitat acadèmica internacional considera el català com el defineix el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC: «Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe». També el Diccionario de la lengua española, de la Real Academia Española (RAE), defineix el català com la «lengua romance que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua corona de Aragón», definició que deixa clara la unitat de la llengua catalana.
— que una de les accepcions del mot mallorquí és, segons la RAE, «variedad del catalán que se habla en Mallorca», similarment a com defineix el murcià i l’andalús, entre d’altres, com a «variedad del español que se habla» en les regions respectives.
Les declaracions del senyor Casado són, doncs, producte de la ignorància o de la mala fe. I com a institució acadèmica de la llengua catalana, l’IEC rebutja que s’utilitzi la llengua com a element de crispació i amb interessos partidistes. |
