El conseller va reivindicar el llegat humanístic del pedagog i va subratllar-ne l’activisme patriòtic: «En els temps més difícils de la clandestinitat, la defensa de la llengua va esdevenir per a Triadú la defensa de la llibertat.» Va afirmar que aquesta circumstància «continua vigent en els nostres dies». Per això, va afegir: «Ens mantindrem ferms en la defensa del català com a llengua vehicular de l’escola i som conscients que n’hem d’estimular l’ús social.»
Joandomènec Ros, president de l’IEC, va recordar Triadú com un home polifacètic «a qui el país deu molt com a mestre, com a impulsor de la llengua i com a patriota». Xavier Besalú, delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), va recordar que Triadú va ser membre de l’Institut des del 1979 i president de la SCP en el període 1985-1987. Joan Josep Isern, comissari de l’Any Joan Triadú, va subratllar la vocació innata de l’autor per a comunicar i va recordar que ja escrivia quan era un mestre adolescent.
Agustí Olivares, director de l’Escola Thau Barcelona, va explicar que Triadú va ser «el primer lletraferit» que va conèixer i el va definir com «un mestre amb llapis de filòsof i ànima de poeta». També va reivindicar la seva tasca pedagògica, que considera «suggeridora i plenament vigent» i va afegir que «Triadú connectava les àrees i les persones: va ser precursor de la interdisciplinarietat».
Finalment, Jordi Manent, lingüista i escriptor, es va referir a la seva faceta com a «formador de quadres en moltes direccions: com a mestre, com a crític literari i com a activista». Per a ell, Triadú va practicar tres activismes: el patriòtic, el formatiu i el cultural.
L’acte, organitzat per la SCP, es va fer el mateix dia que es va inaugurar l’exposició «“…a dins de classe soc feliç”», que es pot veure al pati de l’IEC fins al 22 de juliol. |
