En el Ple d’aquest dijous, format per 284 votants entre membres numeraris, membres emèrits i presidents de les societats filials, la candidatura ha d’aconseguir majoria absoluta. Si no l’aconseguís, caldria una segona votació, que s’obriria el mateix 3 de juny, a les 19 h, i es mantindria oberta fins a les 13 h del 10 de juny. En cas que tampoc no l’aconseguís, caldria una tercera votació, prevista per a l’1 de juliol i en què la candidatura només hauria d’obtenir majoria simple.
En la presentació de la candidatura al Ple de l’Institut celebrat el 13 de maig, Cabré va explicar la seva voluntat d’ajustar l’IEC al segle XXI, «una nova època marcada per variables com l’espai digital, la crisi econòmica permanent, el desenvolupament ingent de la ciència i la tècnica, la creació d’estructures científiques per a temes específics, el descens del valor de la cultura o el poder de la imatge i la comunicació, entre d’altres». Cabré va subratllar un dels objectius principals del seu equip: «Tots quatre compartim que l’IEC és menys conegut del que voldríem; per això, ens mou donar-li més visibilitat.» «I ho farem des de la pluralitat, l’experiència, la sensibilitat pel canvi i la il·lusió, i sempre amb la premissa de retre comptes dels resultats», va afegir.
La candidata va avançar que treballaran «en un pla per a captar recursos més enllà de les administracions públiques» i en la signatura d’un contracte programa amb els poders públics sobre la base del compromís amb l’eficiència i el retiment de comptes.
Entre els reptes de Cabré hi ha un pla general de digitalització: «Tenim un gran capital de coneixement, dinàmic. Cal agrupar-lo, que s’hi pugui accedir, i que sigui interoperable; no ha de ser només un arxiu històric. Hem de crear un dipòsit digital; quan estigui creat poques institucions ens podran fer ombra. I l’edició en paper ha de ser molt meditada.» Sobre la recerca, va defensar que cal apostar per «projectes competitius, que responguin a un interès col·lectiu».
Seguidament, va afirmar que la seva actuació també estarà marcada per la voluntat de prendre decisions col·legiades: «Comptarem amb l’opinió dels presidents i presidentes de les seccions en totes les decisions que afectin la institució, amb els quals mantindrem un contacte continuat més enllà de la seva participació en el Consell Permanent.»
Finalment, es va comprometre a garantir «un ambient de benestar» entre els treballadors, perquè «si es treballa a gust, es treballa bé». |
