La implementació de les energies renovables a Catalunya és un tema controvertit i que preocupa la societat. Davant d’aquest repte, els ponents han destacat la figura dels moviments de defensa del territori, així com la importància de crear un model de transició energètica just, democràtic i horitzontal. Aquest, sens dubte, serà un dels grans debats dels pròxims mesos i anys.
El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan López va començar l’acte fent una primera aproximació a l’estat de la transició energètica a Catalunya, en què es va centrar, sobretot, en el component territorial. També va explicar els diferents models d’energia renovable que existeixen, així com els seus avantatges i inconvenients.
Seguidament, Javier Martin va presentar la proposta de la Universitat de Girona (UdG) per a la ubicació d’instal·lacions de producció d’energia renovable solar en sòls no urbanitzables a la seva província. La UdG ha creat un mapa que mostra les diverses zones d’aptitud per a la localització d’instal·lacions a partir de la sobreposició i la suma de totes les capes de sòl. Així, es van definir quatre categories: molt apta, apta, poc apta i no apta.
Paral·lelament, el geògraf Sergi Saladié va destacar la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017, la qual es marca com a objectiu que el 2030 es cobreixi un 50 % del consum elèctric amb energia renovable i que aquesta xifra arribi al 100 % l’any 2050. Per a ell, un bon començament seria cobrir el 50 % de la demanda elèctrica amb plaques solars a les teulades. Així doncs, per al geògraf és evident: «el model ha de ser distribuït i ha de propiciar l’autoabastiment». Amb aquesta afirmació va estar d’acord Pep Salas, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya, que va aprofundir en el fet que, per a ell, el debat sobre la transició energètica ha de ser interdisciplinari. Tanmateix, va voler deixar clar que «fer un projecte d’energies renovables no és una bombolla financera», ja que les rendibilitats que es donen en aquesta mena de projectes estan molt per sota d’altres productes i, a més, accedir a finançament és difícil. I, per acabar, va posar èmfasi en el marc legal de la situació. La generació d’energia és una activitat liberalitzada, és a dir, qualsevol individu té, si compleix la normativa, la seguretat jurídica de poder executar la inversió. Segons Salas, la qüestió no és si ens agrada o no, perquè hi podem fer més aviat poc. Amb tot, els quatre experts van coincidir en quina és la pregunta clau: què volem a Catalunya? Salas va sentenciar que «això és el que ens hem de preguntar per a començar a treballar».
Després de les intervencions individuals, es va obrir un debat entre els participants i els assistents a la conferència a manera de taula rodona. |
