Van assistir a l’acte el president de l’IEC, Joandomènec Ros; el secretari general de l’IEC, Josep Enric Llebot; la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré; el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Jaume Guillamet, i la presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia, Alícia Casals.
Els nous membres que van participar en l’acte van ser Mercè Barceló Serramalera i Montserrat Castelló i Badia, adscrites com a membres numeràries a la Secció de Filosofia i Ciències Socials des del març del 2020, i Albert Moncusí Ferré, membre numerari adscrit a la mateixa Secció des d’aquest passat mes de gener; Rosa Maria Poch Claret i Francesc Xavier Grau i Vidal, adscrits a la Secció de Ciències i Tecnologia com a membres numeraris des del mes d’octubre del 2020, i Vicent Partal Montesinos i Sebastià Alzamora Martín, com a membres numeraris adscrits a la Secció Filològica des del juny del 2020.
Mercè Barceló Serramalera es va llicenciar i doctorar en dret a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtica de dret constitucional des del 2006. Va fer una estada de dos anys (1986-1988) a l’Institut Max Planck de Heidelberg per a preparar la seva tesi doctoral, titulada El Tribunal Constitucional Federal alemany: criteris jurisprudencials en la resolució de conflictes entre el Bund i els Länder. Com a investigadora, ha centrat la seva recerca en diversos aspectes del dret, com ara els drets fonamentals, l’organització territorial de l’estat, el sistema de fonts del dret i, en especial, el dret públic de Catalunya. Ha estat directora del Grup de Recerca d’Estudis Federals i Autonòmics (2008-2016), reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup de recerca consolidat, càrrec des del qual ha dirigit nombrosos projectes. Ha estat professora convidada en diverses universitats i centres de recerca, com ara l’Institut Europa, vinculat a la Universitat de Saarland, a Saarbrücken (Alemanya), i la Universitat «La Sapienza» de Roma, i ha format part de diferents organismes de l’àmbit del dret. Així, ha estat lletrada del Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998), membre de la Comissió Assessora Jurídica de la Generalitat de Catalunya (2005-2014) i de la Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular (des del 2006), entre d’altres. És autora de publicacions especialment rellevants en el camp del dret constitucional —com ara Derechos y deberes constitucionales en el Estado autonómico (1991) i Escritos sobre derechos individuales y colectivos (2015)— i codirectora de dues obres de referència en els estudis de dret: Dret públic de Catalunya (edicions de 2001, 2003 i 2011) i Manual de derecho constitucional (edicions de 2009, 2012 i 2016).
Montserrat Castelló i Badia és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1989), en la qual es doctorà l’any 1993 amb la tesi Les estratègies en el procés de composició escrita: una proposta d’ensenyament i aprenentatge del text argumentat, una de les primeres tesis en català sobre el tema de l’ensenyament i l’aprenentatge d’estratègies d’escriptura argumentada en l’ensenyament secundari. Va ser professora associada a la UAB (1994-2004), i des del 2011 és catedràtica de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna - Universitat Ramon Llull, on des del 1996 dirigeix el grup de recerca «La construcció del coneixement en escenaris socioeducatius: concepcions, estratègies i condicions». Experta en l’estudi dels processos psicològics que comporta l’activitat d’escriure, ha fet recerca sobre l’escriptura científica i acadèmica, el desenvolupament de la identitat investigadora, el sentit de la pertinència a la comunitat dels investigadors i la seva relació amb el fenomen anomenat síndrome d’esgotament professional (o burn-out), entre d’altres. Ha dirigit diversos projectes de recerca, una vintena de tesis doctorals i nombrosos treballs de final de màster i de grau. Des del 2002 participa en el grup de recerca del Seminari Interuniversitari d’Investigació en Estratègies d’Aprenentatge (SINTE) de la UAB. És autora d’un bon nombre de publicacions —llibres, capítols de llibre i articles en revistes indexades—, ha participat com a ponent convidada en diversos congressos nacionals i internacionals i ha fet estades breus a universitats europees i americanes. L’any 1997 va rebre el Premi de Pedagogia Rosa Sensat pel treball Instantànies. Projectes per atendre la comunitat educativa.
Albert Moncusí Ferré és doctor en antropologia social per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València (UV). Des del 2018, és el degà de la Facultat de Ciències Socials de la UV, on ha ocupat altres càrrecs de gestió acadèmica, entre els quals el de secretari del Departament de Sociologia i Antropologia Social i el de vicedegà d’Organització i Mobilitat de la Facultat de Ciències Socials.
Com a investigador, s’ha especialitzat en l’estudi dels processos d’identificació col·lectiva i de les relacions interètniques, els processos de patrimonialització immaterial, l’associacionisme de migrants i les relacions transnacionals, i les identificacions etnonacionals en zones de frontera. Aquesta darrera línia de recerca és una continuïtat de la seva tesi doctoral: Meitat de França, meitat d’Espanya, o Cerdanya catalana? Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del Pirineu, amb què va obtenir el premi extraordinari de doctorat de la URV (2002) i el segon Premi d’Investigació Cultural Marquès de Lozoya del Ministeri de Cultura i Esports (2003). Ha fet prop de vuitanta aportacions a congressos, ha impartit una vintena de seminaris i conferències, i és autor de més de vuitanta publicacions, entre monografies, capítols de llibre i articles, aquests últims publicats en revistes especialitzades, com ara Revista Valenciana d’Etnologia, Debats o Revista d’Etnologia de Catalunya. És avaluador d’expedients de propostes de declaració de béns patrimonials per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana des del 2018, membre del grup d’investigació MIDICO (Migracions, Diversitat i Convivència) i col·laborador del Centre d’Estudis sobre Cultura, Poder i Identitats (CECPI), de l’Associació Valenciana d’Antropologia i de l’European Association of Social Anthropologists, entre altres entitats.
Rosa Maria Poch Claret és enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtica d’edafologia i química agrícola de la Universitat de Lleida (UdL), en la qual imparteix classes des del 1992. Es va doctorar a la Universitat de Gant (Bèlgica), on es va especialitzar en micromorfologia dels sòls, àmbit sobre el qual ha realitzat diversos treballs de recerca, com ara el geotreball Mapa de sòls, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La seva activitat com a investigadora s’ha centrat també en altres línies de recerca, com l’estudi de l’erosió i la conservació del sòl, la hidrologia de conques, la geoarqueologia i la física del sòl, en les quals ha fet aportacions científiques molt rellevants. És la creadora i directora del Servei de Micromorfologia dels Sòls de la UdL, un centre de referència per a investigadors i doctorands de diversos països, com ara l’Argentina, el Brasil, l’Iran, el Japó o Ucraïna. És autora de més d’un centenar d’articles científics, la major part dels quals han estat publicats en revistes indexades, i coautora de llibres i capítols de llibre. Ha coordinat la versió catalana del Diccionari multilingüe de la ciència del sòl. Ha col·laborat en gairebé trenta projectes de recerca i convenis i, com a investigadora principal, en quatre projectes competitius. Ha estat investigadora convidada en universitats i centres de recerca de deu països i ha participat en comitès científics de congressos internacionals a la Xina, Corea, Mèxic i Austràlia. Ha presidit la Comissió de Morfologia i Micromorfologia de Sòls de la Unió Internacional de la Ciència del Sòl (2010-2014 i 2017-2018), i ha dirigit la revista Spanish Journal of Soil Science (SECS-CSIC-Universia), del 2011 al 2020. És presidenta del Panell Intergovernamental Tècnic de Sòls de la FAO, des del 2018, i editora associada de Soil Research (CSIRO, Austràlia) i de Geoderma Regional (Elsevier).
Francesc Xavier Grau i Vidal és doctor en química per la Universitat de Barcelona i catedràtic de mecànica de fluids de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en la creació de la qual va participar activament i on ha ocupat diversos llocs de responsabilitat, com ara el de director del Departament d’Enginyeria Mecànica (1993-2000), el de vicerector d’Infraestructures i Noves Tecnologies (2000-2002), d’Ordenació Acadèmica i Professorat (2002-2004) i de Política Científica i Acadèmica (2004-2006) i el de rector (2006-2014). Així mateix, ha estat director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la URV (2014-2018), director acadèmic de la Global University Network for Innovation (2014-2016), vicepresident primer de la Xarxa Vives (2016-2018) i vicepresident adjunt de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (2017-2018). L’any 2018 va ser nomenat secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Com a investigador, s’ha centrat en els camps de la física, la modelització i el control de la transferència de calor, matèria i quantitat de moviment en fluxos industrials i en el medi ambient. Després d’una estada de recerca a l’Institut de Mecànica de Fluids de Tolosa (1983-1984), va introduir a Catalunya els primers treballs en dinàmica de fluids computacionals (CFD). Posteriorment, va fer estades postdoctorals a la Universitat de Stanford i al Centre per a la Investigació de la Turbulència de la NASA (Estats Units d’Amèrica), durant les quals va fer recerca sobre la modelització de fluxos turbulents i va desenvolupar codis de simulació numèrica directa (CSD). Ha participat en més de cinquanta projectes, en la majoria d’ells, com a investigador principal, i en una cinquantena de contractes amb indústries, en gairebé tots també com a investigador principal. Ha dirigit tretze tesis doctorals i és autor o coautor de més de cent vint publicacions, moltes d’elles referenciades al Web of Science. De les seves contribucions científiques, destaca la descripció de les possibles estructures de flux, la seva pervivència i evolució, que té aplicabilitat en les indústries químiques, les electròniques i en el medi ambient. És cofundador i ha estat director del grup de recerca consolidat ECoMMFIT (Experimentació i Computació en Mecànica de Fluids i Turbulència) de la URV i ha dirigit la creació del 3DINAMICS (túnel de vent numèric d’SND de la turbulència i els fenòmens de transport). Ha estat reconegut amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (modalitat col·lectiva) i amb el Premi a la Qualitat Docent del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, pel seu lideratge en la creació del model educatiu en els estudis d’enginyeria química a la URV.
Vicent Partal és llicenciat en magisteri per la Universitat de València i va exercir de mestre durant dos anys (1982-1984). La seva trajectòria dins el periodisme va començar el 1984, com a redactor del setmanari El Temps, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. La funció vertebradora i integradora de VilaWeb mitjançant un periodisme plural, rigorós, independent i en obert és un reflex de l’activisme del seu fundador en favor de la llengua i la cultura catalanes i la vindicació d’un espai de comunicació compartit entre tot el territori de parla catalana. El model i la trajectòria del diari que fundà, referència de la difusió de la llengua i la cultura catalanes dins i fora dels Països Catalans, han estat objecte de diversos treballs acadèmics —entre els quals una tesi doctoral— en universitats tant catalanes com de l’Estat espanyol. A més de dirigir VilaWeb i d’escriure-hi un article editorial diari, col·labora en diversos mitjans de comunicació i universitats dels Països Catalans. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Així mateix, ha impartit ponències sobre periodisme i noves tecnologies en més d’una quarantena de congressos i jornades nacionals i internacionals. És impulsor de la Fundació.cat, del patronat de la qual formà part durant sis anys (2004-2010), i és membre de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2005-2014) i del Parlament Europeu de la Cultura (des del 2015), entre altres institucions. A més, és el president del Centre Europeu de Periodisme (des del 2016). Cal destacar que ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008), atorgat per la Generalitat de Catalunya; el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E Tech 2019, de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona, per la seva trajectòria i el seu paper com a pioner del periodisme digital als Països Catalans.
Sebastià Alzamora és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. També ha fet tasques de gestió cultural, tant a l’Administració pública —va ser delegat de l’Àrea del Llibre de la Generalitat de Catalunya (2000-2003) i director de la revista Cultura (2007-2011)— com al sector privat ―a Edicions Destino, com a editor en llengua catalana (1998-2000), i a l’Editorial Moll, on va ocupar el càrrec de director literari. Així mateix, ha participat com a divulgador cultural a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i IB3, entre altres mitjans de comunicació dels Països Catalans. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des de 2010 i 2013, respectivament. De la seva faceta com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa. Pel que fa a la seva producció literària, amb més d’una quinzena de títols —molts dels quals traduïts a altres llengües, com el castellà, l’italià, l’anglès, el francès o el danès—, la primera obra publicada fou el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut altres premis, entre els quals el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996), en reconeixement de la seva tasca per la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears; el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.
|
