La consellera Ponsa va lloar la figura del lingüista i va subratllar que commemorar l’Any Antoni M. Badia i Margarit és «un deure inexcusable per la dimensió del professor Badia, per la seva feina i per la passió amb què va treballar sempre per la llengua catalana». Així mateix, va destacar que era «un científic d’una exigència i d’un rigor exemplars, que va posar la seva saviesa al servei de la llengua». També va recordar que el filòleg era moderadament optimista sobre el futur del català: «Creia que som els catalans qui tenim la responsabilitat de salvar la nostra llengua».
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va expressar el seu doble respecte per Badia, «com a savi lingüista i com a universitari compromès amb el país». També va recordar la tasca del professor com a rector de la Universitat de Barcelona, la qual va dotar «amb estatuts democràtics i va nomenar vicerectors joves i actius».
M. Teresa Cabré, per la seva banda, va destacar que Badia va ser membre de l’IEC durant quaranta-sis anys i que va arribar a ostentar la presidència de la Secció Filològica. Va ressaltar la seva plena dedicació i la seva bona feina. Cabré va presentar les jornades i va explicar que s’ha posat l’accent a convidar veus joves, que no han estat deixebles de Badia, per analitzar quina empremta han deixat les seves idees en la lingüística actual.
Finalment, Carles Duarte va descriure Badia com «un home savi, profundament cívic i espiritual» i com un «lingüista eminent amb una projecció internacional molt notable». També va celebrar el simposi «pel que representa de consideració del seu preciós llegat científic».
Durant l’acte es va presentar l’obra Manual of Catalan Linguistics, editada per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke. Els assistents també van poder fer una visita virtual a l’exposició dedicada a Antoni M. Badia i Margarit que ha organitzat l’IEC.
Dimecres la commemoració va continuar amb un simposi dedicat al doctor Badia i Margarit, en què es va repassar la vigència de la seva obra. Diversos especialistes van analitzar la seva empremta en la lingüística catalana actual. Algunes de les veus que hi van intervenir van ser Josefina Carrera-Sabaté, que va parlar de fonètica i fonologia; Maria Rosa Lloret, que va centrar-se en la morfologia; Joan Veny, que va parlar de la revista Estudis Romànics, i Beatrice Schmid, que es va ocupar d’alguns dels aspectes de la dimensió internacional del professor. |
