La xerrada va ser a càrrec de Miquel Canals i Jaume Miranda, membres de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC i coordinadors de l’informe. L’obra, que es pot descarregar lliurement al web de l’IEC, ha estat una iniciativa de la SECCT. Va sorgir, segons Canals, com «una plataforma oberta per a donar una mirada àmplia, amb opinions no necessàriament coincidents». D’aquesta manera, el plantejament inicial apostava per una doble visió: la recollida de dades i les reflexions i propostes.
Entre el 19 i el 23 de gener, la precipitació acumulada en algunes estacions meteorològiques de Catalunya va arribar fins als 516,0 mm. A més, es van donar cabdals d’entrada superiors a 1 800 m3/s el dia 22 i de 1 400 m3/s el dia 23: «Es va retenir la primera fase, però no la segona. Un dels elements més importants del temporal és que va atacar durant més de cent hores.» Aquest fenomen va motivar una gestió integrada dels rius Ter i Onyar per a evitar la inundació a Girona.
Canals va ensenyar una fotografia del restaurant Vascos, a l’extrem nord de la platja de la Marquesa (a Deltebre), perquè s’entengués la força del temporal: «Si el restaurant no hagués disposat d’aquestes esculleres de protecció, segurament ja no existiria.» No obstant això, el restaurant es va convertir en un símbol de resistència contra el fenomen.
El cost estimat dels desperfectes ocasionats pel Gloria ha estat de cinc-cents milions d’euros. Per a Miranda, aquesta xifra és molt significativa: «És més que el pressupost de cultura de Catalunya. És un cost altíssim per a un fet de quatre dies.» Per a evitar possibles temporals d’aquest tipus en un futur, el cartògraf va alertar que no n’hi ha prou prenent una actitud de resiliència, sinó que cal optar per una de lluita: «Està clar que cal resistir, però per què no tractem d’identificar les causes i lluitar contra elles?»
Un dels factors que preocupa més els editors de l’informe és la possible relació que pogués tenir el canvi climàtic amb el temporal: «No es pot afirmar que en fos la causa, però sí que forma part de l’equació. Atès que la vulnerabilitat no disminueix, la perillositat va creixent.»
La necessitat d’una gestió integral de les conques hidrogràfiques de Catalunya és una altra de les qüestions cabdals de l’estudi. El Govern només gestiona el 52 % del territori hidrogràfic, fet que Miranda va qualificar de «disbarat». Així mateix, també va subratllar la necessitat de començar una nova planificació integral del país: «Hauria de tenir zones inundables.»
Per acabar la presentació de l’informe, Miranda va concloure que «cal reorganitzar-nos per a governar els nous escenaris naturals, partint d’un coneixement aprofundit. És la nostra responsabilitat en termes de la governança del nostre futur territorial.» Així doncs, la SECCT de l’IEC aposta per una estratègia de resistència, però també per lluitar. |
