L’acte, que va començar a les deu del matí, va comptar amb la presència del president de l’IEC i de la Fundació Mercè Rodoreda, Joandomènec Ros, i del director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà.
Ros va explicar que quan Mercè Rodoreda va morir, el 13 d’abril de 1983, va deixar en el seu testament la propietat intel·lectual a l’IEC, que més tard (el 1991) va constituir la Fundació Mercè Rodoreda, amb la missió de tenir cura de la figura i de l’obra de l’escriptora, gestionar-ne la propietat intel·lectual, i divulgar i promoure estudis sobre l’autora i la seva obra.
A més, Ros va desgranar les finalitats de la Fundació, incidint en la que es dedica a organitzar activitats relacionades amb la divulgació de l’obra de l’escriptora i, en general, de la literatura catalana del segle XX. «És en aquest apartat on s’emmarquen tant l’exposició d’Aloma, que hi ha al claustre de l’IEC, com aquesta jornada. Inicialment, la jornada estava pensada per a fer un balanç final i un intercanvi d’experiències sobre la commemoració del cinquantè aniversari de la segona edició d’Aloma a les biblioteques, centres cívics i centres d’ensenyament secundari que han acollit l’exposició o bé les xerrades, però la proposta de la Fundació Mercè Rodoreda ha superat totes les expectatives inicials i, en lloc d’un any, s’ha allargat a dos, com l’Any Pompeu Fabra.»
Ponsatí-Murlà, per la seva banda, va afirmar que «el foment de la lectura es fa u a u; creem lectors d’un en un, persuadint mitjançant la paraula escrita. I, per tant, ens hem de felicitar per qualsevol iniciativa que fomenti la lectura des de qualsevol instància, com és el cas de la jornada d’avui.»
Durant la jornada es van explicar les experiències de foment de la lectura que s’han portat a terme a les biblioteques i als centres de secundària. També es va fer una visita a l’exposició sobre Aloma, ubicada al pati de la Casa de Convalescència, i una sessió a la Filmoteca de Catalunya en què es van projectar els cinc capítols de la sèrie Aloma, de TVE. La projecció es va tancar amb un sèrie-fòrum.
Aloma, l’única obra de joventut que Rodoreda no va rebutjar
Aloma narra els sentiments i la manera de situar-se al món d’una noia de divuit anys que entra a l’edat adulta. Per mitjà de la seva història, la novel·la parla de la identitat, la família, l’amor, la mort, les il·lusions i la realitat, és a dir, de la vida.
La novel·la va ser acabada de redactar, per primera vegada, l’any 1936. Va obtenir el Premi Crexells i va ser tot un èxit comercial i literari quan es va editar el 1938. Entre el 1966 i el 1968, mentre gestava noves obres, Mercè Rodoreda va reescriure l’Aloma del 1938 i la va convertir en una novel·la molt diferent, que il·lustrava la seva evolució com a escriptora. És l’única obra de joventut que Rodoreda no va rebutjar.
Aloma enllaça les dues grans etapes literàries de Mercè Rodoreda. Com que té una versió dels anys trenta i una versió dels anys seixanta, l’obra es converteix en la frontissa que vertebra les dues grans etapes de la producció novel·lística de l’escriptora.
Exposició
La jornada va coincidir amb l’exposició que la Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC ha elaborat per a commemorar els cinquanta anys de la segona edició d’Aloma, obra de joventut de l’escriptora catalana. L’exposició es pot veure al pati de la Casa de Convalescència des del 3 i fins al 19 de desembre.
L’exposició ha fet itinerància per biblioteques i espais culturals de Catalunya durant tot l’any 2019, amb l’objectiu d’explicar l’obra dins de la producció de Rodoreda i en el seu context històric, cultural i literari general, i de promoure’n la lectura. Fins ara ha passat per Barcelona, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Tarragona, Sant Just Desvern i els Pallaresos. Durant el 2020 la mostra continuarà el seu recorregut pel país.
La mostra compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Biblioteques de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona i RTVE.
Durant tot l’any també s’han organitzat xerrades i clubs de lectura, i s’han promogut activitats als centres d’ensenyament secundari. Les xerrades les han fet Neus Real, professora de llengua i literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i comissària de l’exposició, i Anna Maluquer, rapsoda i poetessa.
|
