Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics. Francofonia i catalanofonia és el títol de la jornada d’estudi que es va fer el dilluns 9 de desembre a la Universitat de la Sorbona. |
Durant la sessió es van contrastar les dinàmiques normatives de dues llengües amb perfils sociolingüístics diferents: el francès, una llengua plenament incardinada en la dinàmica comunicativa actual, amb una comunitat lingüística discontínua de gran envergadura, i el català, una llengua amb dinàmiques comunicatives deficitàries (amb una gradació territorial de subordinació lingüística), amb una comunitat lingüística més compactada i de dimensions menors, tot i que amb processos d’individuació encara vigents.
El debat també va plantejar el descrèdit de la lingüística tradicional, espai en què la prescripció troba un encaix especialment còmode, que ha motivat que els nous paradigmes abordin la relació norma-variació des de plantejaments descriptius (estructuralisme i generativisme) i d’adequació comunicativa (sociopragmàtica). Aquesta nova situació ha condicionat molt les noves orientacions que emanen de les acadèmies. Avui dia, aquestes institucions es debaten entre el seguiment d’una tradició de rigidesa prescriptiva i la nova mirada del fet lingüístic que es desprèn dels nous plantejaments teoricometodològics.
La jornada va comptar amb M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, entre d'altres.
L’organització de l’activitat va anar a càrrec de la Secció Filològica de l’IEC i del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona, amb la cooperació del Ministeri de Cultura (Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França), l’Institut Ramon Llull i el Centre de Recerca Interdisciplinària sobre els Mons Ibèrics Contemporanis (CRIMIC). |
 
|
