Teresa Abelló i Güell es va doctorar en geografia i història per la Universitat de Barcelona l’any 1984. Del 1982 al 1984 va treballar com a investigadora a l’Institut Internacional d’Història Social, a Amsterdam. La seva recerca se centra en l’estudi dels moviments socials, en aspectes concrets —en especial, el cultural— del moviment obrer i de l’anarquisme, així com en la història política general de Catalunya. Ha format part del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual i del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i els Intel·lectuals. És autora de diverses obres, com El debat estatutari del 1932 (2007) i Papers de l’exili i la clandestinitat (2013), i ha col·laborat en un bon nombre de publicacions col·lectives, com ara Història de Barcelona (1995), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), La transició a Catalunya (1975-1984) (2008), i Escolta Espanya! Catalunya i la crisi del 98, escrit juntament amb Josep Termes. Així mateix, ha publicat articles en revistes divulgatives i acadèmiques tant nacionals com internacionals, com ara Sàpiens, El Temps, Revista d’Etnologia de Catalunya, Estudios de Historia Social, Afers, Cercles, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics o la revista de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC Catalan Historical Review.
Montserrat Bacardí i Tomàs es va doctorar en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona (1991), on es llicencià en filologia hispànica (1985) i filologia catalana (1996). És catedràtica de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on imparteix classes des del 1992 i coordina, des del 2014, el grup de recerca consolidat Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació. Ha dirigit divuit tesis doctorals i coordinat diversos programes de màster i de doctorat. Els seus projectes de recerca s’han centrat en la història de la traducció i la recepció literària als Països Catalans, àmbit en què és considerada un referent, així com en l’obra de diversos autors catalans, com ara Joan Sales, Anna Murià, Pere Calders o Dolors Orriols. Ha fet estades de recerca a Buenos Aires i a Roma; ha organitzat diversos congressos i ha participat en molts d’altres, tant nacionals com internacionals. Ha estat avaluadora de dotze publicacions, així com dels ajuts de la Institució de les Lletres Catalanes i dels premis Ciutat de Barcelona i dirigeix la Càtedra Jordi Arbonès de la UAB des que es va fundar, l’any 2003. És autora de nombrosos articles, publicats en revistes indexades nacionals i internacionals, com Caplletra, L’Espill, The Translator, Bulletin Hispanique, etc., i també de capítols de llibre i llibres, com ara Història de la traducció catalana (2011), codirigit amb Pilar Godayol i considerat una obra de referència en l’estudi de la traducció, i Diccionari de la traducció literària (2011).
Marià Carbonell i Buades és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1989). L’any 1986 inicià la seva activitat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on és catedràtic d’història de l’art des del 2011. Com a investigador, s’ha centrat en l’estudi de l’arquitectura i l’art d’època moderna a Catalunya i a Mallorca. Ha publicat diversos articles, llibres i monografies sobre, entre altres temes, l’arquitectura renaixentista classicista a Catalunya, l’escultura barroca i la retaulística mallorquina. Així mateix, ha rescatat de l’oblit alguns pintors mallorquins de l’època barroca, com ara Guillem Mesquida, Miquel Bestard i Miquel Cantallops, sobre els quals ha publicat articles i ha organitzat exposicions. D’altra banda, ha estat vocal de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya (1997-2008), membre de la comissió de seguiment de les obres de la catedral de Mallorca (2000) i, des del 2005, és membre del Comitè Científic de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians (València). Ha fet estades de recerca a Venècia, i a Roma i ha participat en nombroses trobades científiques nacionals i internacionals. Forma part del projecte internacional PICTOR, dedicat a l’estudi de la condició social dels pintors de l’època renaixentista al sud d’Europa. Així mateix, és membre del consell de redacció i del comitè d’assessorament de diverses revistes especialitzades.
Miquel Molist Montaña és llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona (1981), es doctorà en prehistòria oriental per la Universitat de Lió II (Maison de l’Orient et de la Méditerranée) l’any 1986. El 1987 inicià la seva trajectòria com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on és, des del 2005, catedràtic del Departament de Prehistòria, del qual va ser director durant quatre anys (2005-2009). És membre de la Comissió de Doctorat i de la junta permanent de l’Escola de Doctorat, també de la UAB, i ha estat coordinador de programes de màster i doctorat a la mateixa universitat. La seva activitat de recerca se centra en l’estudi de l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a Catalunya i la Mediterrània oriental. Ha col·laborat en diverses excavacions arqueològiques a Xipre, Síria, Turquia i Iraq. El 1988 establí una línia pròpia de recerca en prehistòria oriental a la UAB i creà el grup, que encara dirigeix, Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO, actualment GRAMPO). Ha publicat els resultats dels seus treballs d’investigació científica en revistes especialitzades, llibres i monografies d’àmbit nacional i internacional. Va participar en la fundació, redacció i coordinació de la revista d’arqueologia Cota Zero (1985-2010) i ha format part del consell de redacció d’altres publicacions, com Paleórient (Centre Nacional de Recerca Científica, CNRS, a París) i Quarhis (Museu d’Història de Barcelona, MUHBA, a Barcelona) i del Consell Assessor de Trabajos de Prehistòria (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, a Madrid), Baal (Direcció General d’Antiguitats i Museus, DGMA, a Beirut). |
